Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Carles Tudurí, president de l’ONG Turisme Just i coordinador de la guia ‘Turisme responsable: 30 propostes de viatge’

El turisme és un gran motor econòmic que pot ajudar a combatre la pobresa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 05deSetembrede2007

L’objectiu del turisme just és potenciar l’impacte positiu del viatge sobre la destinació i la població local. Encara que la seva demanda és encara insuficient, cada vegada hi ha més persones que busquen un valor afegit a les seves vacances des del punt de vista econòmic, social i mediambiental. Amb aquests principis, va sorgir fa una mica més d’un any l’ONG Turisme Just, que presideix Carles Tudurí (Palma de Mallorca, 1965). Periodista, professor i turista aficionat, Tudurí ha publicat recentment, al costat de més d’una vintena de col·laboradors voluntaris, la guia ‘Turisme responsable: 30 propostes de viatge’ (Alhena Mitjana Editorial, 2007). En ella es recullen alternatives que recorren els cinc continents, des de viatges modests, que costen poc més de 300 euros, fins a circuits de luxe que superen els 3.000. “Totes les modalitats tenen el seu espai en el turisme responsable”, defensa l’autor.

Quin és la principal novetat d’aquesta guia?

La principal novetat és el seu doble objectiu. D’una banda, pretén que la gent viatgi i ho passi ben i, per un altre, busca el benefici per a les destinacions turístiques. És a dir, tots els viatges que es proposen procuren que els impactes positius que es generin recaiguin, en bona part, en la població local.

“El turisme responsable tracta de minimitzar els impactes negatius i potenciar els positius”

En què es diferencia el turisme just o responsable del turisme convencional?

Bàsicament, en què tracta de minimitzar els impactes negatius del turisme i potenciar els positius. El turisme just treballa amb empreses i organitzacions locals que s’ocupen que el viatge tingui pocs efectes negatius i intenten potenciar els positius afavorint, sobretot, a les poblacions locals.

A què es refereix quan parla d’impactes negatius i positius?

Els impactes poden analitzar-se des del punt de vista mediambiental, social i cultural. En aquest sentit, podem trobar efectes negatius i positius en cadascuna d’aquestes categories. Per exemple, un impacte negatiu mediambiental seria l’esgotament dels recursos o la generació de residus, és a dir, aquells que afecten negativament al medi ambient. Des del punt de vista social, un impacte negatiu seria l’increment de la inflació que produeix el turisme i que dificulta l’accés de la població local a determinats serveis del mercat. Culturalment, el turisme pot fomentar l’estandardització de celebracions culturals o la pèrdua de valors autòctons.

En aquest sentit, quins criteris s’han seguit en la selecció dels països que apareixen en la guia?

El criteri ha estat triar projectes concrets, en lloc de destinacions. Hem intentat que darrere de cada viatge hi hagi una organització que garanteixi, d’alguna manera, que aquest es realitza amb criteris de sostenibilitat i hem buscat, entre aquests criteris, modalitats turístiques molt diferents per conscienciar que el turisme responsable pot ser des de turisme de sol i platja a ecoturismo, senderisme, cicloturismo o turisme cultural.

“En el turisme responsable tenen espai totes les modalitats”

I turisme per a totes les butxaques.

Efectivament. Hem recollit viatges per Europa, Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia, que probablement són les propostes més cares. Ens hem dirigit tant a un sector que aposta per productes més cars, com a aquell que busca alternatives econòmiques. En aquest sentit, la guia funciona com un petit aparador en el qual es pot trobar una mica de tot perquè en el turisme responsable tenen espai totes les modalitats.

De fet, els preus dels circuits oscil·len entre 300 i més de 3.000 euros.

La proposta més cara és la de Moçambic, on un es pot allotjar en allotjaments de luxe, però això sí, sabent que són empreses turístiques que es preocupen perquè els seus empleats reben formació i un tracte just. A més, aposten per comprar en negocis locals i promocionar a la seva pròpia gent. Això és el turisme just: un conjunt de mesures que un pot anar prenent, sense estar determinat quins són aquestes mesures exactament, però que es prenen per ser responsable.

Pugues llavors el turisme ajudar a combatre la pobresa?

El turisme és un gran motor econòmic que pot ajudar a combatre la pobresa. És una indústria que requereix gran quantitat de recursos humans per atendre al client. Per això, l’objectiu és aconseguir que la mà d’obra que es contracti sigui local, rebi un tracte just i se li formi. Però també cal animar al client a quedar-se a l’hotel i a visitar determinades poblacions locals perquè tot això genera algun tipus de riquesa.

“La demanda real no és suficient per fer viables petites agències de viatges majoristes, però sí agències de viatges especialitzades”

Existeix una demanda suficient de turisme just?

El turisme just encara és un mercat petit, però va creixent. La demanda real no és suficient per fer viables petites agències de viatges majoristes en aquest àmbit, però sí hi ha demanda suficient per fer que algunes agències de viatges s’especialitzin. I a poc a poc van a sorgir més.

Es plantegen, per tant, editar una segona guia de turisme responsable?

Aquesta és la idea. El proper any volem fer una reedició de la guia amb noves propostes de viatges i que aquesta tingui caràcter anual per destinar la recaptació a cobrir algun projecte de l’ONG Turisme Just, perquè els nostres recursos són limitats.

Precisament, vostè dirigeix aquesta entitat des de març del passat any, quin és el seu objectiu?

L’objectiu, com el de la guia, és doble: conscienciar sobre la necessitat d’un turisme més just i ajudar a promocionar determinats destinacions relacionades amb la cooperació. La primera línia ha funcionat molt bé, però la segona està més parada perquè requereix un finançament que en aquests moments no tenim. La xarxa de voluntaris de l’ONG és àmplia, arriba a un centenar, però molts d’ells estan inactius per falta de pressupost.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions