Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Carta d’invitació per viatjar a Espanya

Aquest document facilita l'entrada a els qui viatgen com a turistes des de països aliens a la UE

La legislació espanyola s’ha endurit en els últims anys per frenar la immigració il·legal. Cada vegada són més els requisits que han de complir els ciutadans i ciutadanes estrangers que volen viatjar al nostre país, fins i tot encara que desitgin entrar com a turistes. La llista de documents que han de presentar creix gairebé cada any. Un dels quals més interès desperta és la carta d’invitació.

Les persones estrangeres que no procedeixen de països de la Unió Europea, han de presentar un bon nombre de documents si desitgen viatjar a Espanya. Entre aquesta paperassa es troba la carta d’invitació, un requisit que no és obligatori, però que facilita la concessió del visat i l’entrada al nostre país.

Aquesta carta és una invitació que formula un particular a favor d’un ciutadà o ciutadana estranger que realitza un viatge de caràcter turístic o privat. En cap cas serveix per allargar l’estada com a turista a Espanya, ni ajuda a obtenir un permís de residència o laboral. Si durant el viatge la persona convidada rep una oferta d’ocupació, ha de tornar al seu país i tramitar allí un visat especial de residència.

En cap cas ajuda a allargar l’estada com a turista, ni a obtenir un permís de residència o laboral

La persona que obté una carta d’invitació no queda lliure de complir els requisits que marca la normativa vigent, ni es garanteix l’entrada a Espanya. Aquest document només serveix per recolzar la sol·licitud del visat, quan aquest sigui necessari, i per certificar que es disposa d’allotjament durant l’estada. La seva presentació es pot sol·licitar en els controls o llocs fronterers d’entrada al país.

El que ha de saber qui realitza la invitació és que, en donar el seu consentiment perquè una altra persona entri al país, es compromet a pagar totes les despeses d’allotjament i, per tant, ha d’acreditar la seva solvència econòmica. Per la seva banda, els qui no coneixen a ningú al país i no poden aconseguir una carta d’invitació, han de presentar els documents que demostrin que venen a fer turisme: reserva d’hotel o d’un paquet turístic, bitllets d’avió amb data d’entrada i data de sortida…

Com es realitza la sol·licitud

Al començament de maig, es va aprovar l’Ordre PRE/1283/2007, per la qual s’estableixen els termes i requisits per a l’expedició de la carta d’invitació. Fins llavors, aquest document era redactat per un notari, que no prenia cap decisió sobre aquest tema. A partir de l’Ordre, és obligatori sol·licitar el model oficial de carta en la comissaria de Policia, que s’encarrega també de la tramitació i expedició.

En la sol·licitud han de constar les dades de qui convida, la voluntat d’acollir a la persona al seu domicili principal o en un segon habitatge, el període d’estada previst, les dades de la persona a la qual convida i la relació o vincle que manté amb ella. Per a Diego Jauregui, portaveu de SOS Racisme en Bizkaia, la quantitat de papers que es necessiten és excessiva, ja que s’exigeixen fins i tot les escriptures o el contracte d’arrendament del pis.

La persona que convida ha de presentar les escriptures del pis, les nòmines i un certificat del president de la comunitat de propietaris

“També cal presentar un certificat municipal que indiqui quantes persones resideixen en l’habitatge, un certificat del president de la comunitat de propietaris que confirmi aquest nombre, les nòmines o la declaració de la renda i documentació que acrediti el parentiu amb la persona que es convida, com el llibre de família o fotografies i cartes dels amics. Les complicacions són moltes”, lamenta.

Per la seva banda, la persona beneficiària ha de tenir un passaport amb vigència per a tota l’estada a Espanya i justificar l’objecte del viatge, les condicions de l’estada, la possessió d’un segur metge i la compra d’un bitllet d’anada i volta, “amb una data de tornada tancada que no sobrepassi el període d’estada”.

Quan s’han complert aquests requisits, es nomena a un instructor del procediment, que pot entrevistar al sol·licitant per comprovar la veracitat de la informació, i es notifica a l’interessat la resolució adoptada. Si aquesta és favorable, s’emet la carta previ pagament de les taxes corresponents, i si la petició és denegada es pot recórrer.

Acreditar mitjans econòmics

La Llei estableix unes quanties mínimes de diners que són necessàries per entrar a Espanya. En concret, l’Ordre PRE/1282/2007 obliga a viatjar al nostre país amb els mitjans econòmics suficients per pagar l’estada o, almenys, “estar en condicions d’obtenir legalment aquests mitjans”.

La quantia mínima per a una persona que ve com a turista és el 10% del salari mínim interprofessional -57 euros-, multiplicat pel nombre de dies que dura l’estada i pel nombre de persones que viatgen. No obstant això, com a mínim, en entrar a Espanya cal portar l’equivalent al 90% del salari mínim. “Això suposa uns 500 euros, encara que es venja només per a un cap de setmana. És una quantitat desorbitada”, es queixa Jáuregui.

Com a mínim, en entrar a Espanya cal portar l’equivalent al 90% del salari mínim interprofessional

La quantitat de diners que cal portar es calcula multiplicant pels dies que passen des de la data d’entrada fins avui de sortida que figura en el bitllet del viatge. Aquesta quantitat pot ser requerida a la frontera i es pot presentar en efectiu, xec certificat, xec de viatge, carta de pagament o targeta de crèdit. A més, cal mostrar una llibreta bancària posada al dia o un extracte, encara que no s’admeten extractes bancaris d’Internet.

Si en arribar a la frontera no es disposa dels diners exigits, excepcionalment, la normativa preveu que es redueixi el temps d’estada al país, encara que caldrà aportar un nou bitllet amb la nova data de sortida. “Cada vegada es posen més filtres. Ningú qüestiona la viabilitat econòmica d’un estudiant universitari que ve d’Estats Units, encara que venja a passar un estiu de mochilero, però sí la d’un ciutadà marroquí, colombià o senegalès”, denuncien des de SOS Racisme.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions