Centres intergeneracionals

Més de la meitat de les persones majors (57%) pensa que els fills tracten als seus pares pitjor del que tractaven les generacions anteriors als seus. Per contra, el 35% creu que els pares avui cuiden als fills millor que les generacions anteriors. Ho diu la macroencuesta “Deliberació Major”, encarregada per la Unió Democràtica de Pensionistes (UDP) i de la qual només s’ha conegut un avanç dels resultats. Les conclusions es presentaran al començament d’octubre, durant el XVII Congrés Confederal Internacional que l’entitat celebrarà a Santiago de Compostel·la. No obstant això, amb el que sabem avui, “sembla clar que els majors senten que els seus fills tenen altres prioritats”, lamenta el president d’UDP, Luis Martín Pindado./imgs/2008/07/avi-net-articulo.jpgEl Consorci Internacional per als Programes Intergeneracionals (ICIP) assegura que aquests són agents de canvi social que connecten a unes generacions amb altres “per a benefici de totes les edats i de les comunitats en les quals viuen”. Aquesta connexió afavoreix que nens, joves i majors es coneguin millor i tinguin “una oportunitat única de crear consciència, conformar actituds i reforçar relacions“, afirma l’ICIP.A Espanya, la Xarxa de Relacions Intergeneracionals, engegada per l’Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso), es planteja com a objectiu principal la implantació de “una autèntica societat per a totes les edats”. Creada al setembre de 2005, aquesta Xarxa promociona l’envelliment actiu i intenta aprofitar el potencial de la intergeneracionalidad, una “trobada i intercanvi entre persones i grups pertanyents a diferents generacions”. Entre altres coses, la Xarxa facilita el contacte entre persones i entitats, difon informació sobre aquesta matèria i ofereix suport tècnic.Tipus de programesEn un acte organitzat en col·laboració amb la Universitat de Granada sobre “Els centres intergeneracionals en l’atenció a la dependència”, la Xarxa Intergeneracional de l’Imserso va presentar un informe amb el mateix nom en el qual es destaquen els requisits que ha de complir un centre intergeneracional per ser reconegut com a tal. Segons aquests, ha d’estar dissenyat per aconseguir les seves finalitats, haver estat planificat acuradament, tenir continuïtat en el temps, aconseguir un impacte positiu per a les dues generacions participants i millorar la qualitat de vida d’ambdues.La coincidència de joves i majors en un mateix lloc no garanteix que una activitat sigui intergeneracional”Això sí, convé deixar ben clar que la naturalesa intergeneracional d’un programa no es justifica amb la mera co-presència de nens/joves i persones majors”, prossegueix l’informe. La coincidència de diferents edats en un mateix lloc no garanteix que una activitat sigui intergeneracional i, “molt menys, que vagi a aconseguir uns resultats positius”.D’acord a aquests requisits, els experts distingeixen quatre tipus de programes intergeneracionals.

• El primer d’ells engloba aquelles iniciatives en les quals els majors es converteixen en mentors, amics o cuidadors de nens i joves.
• El segon atribueix als menors la capacitat de “servir” als majors amb visites, acompanyament o tutorización de tasques.
• Els dos últims tipus es refereixen a activitats conjuntes en les quals els uns i els altres serveixen a la comunitat o es presten un servei mutu, respectivament.

Els beneficis de l’engegada de programes intergeneracionals són evidents per a ambdues parts. El projecte “INTERGEN: Descripció, anàlisi i avaluació dels programes intergeneracionals a Espanya. Models i bones pràctiques” intenta demostrar-ho. Duta a terme amb la subvenció de l’Imserso en 2006 i 2007, aquesta recerca va identificar un total de 132 pràctiques intergeneracionals a Espanya. Després d’analitzar 30 d’elles en profunditat, va revelar que el 89,4% dels participants més joves creu que la seva acció ajuda al fet que les persones majors se sentin millor, mentre que un 85,2% es reconeix més capaç de fer coses per si mateix.

/imgs/2008/06/parella-major-articulo.jpg

Per la seva banda, els participants majors senten en la seva majoria (94,3%) que contribueixen a l’educació de les generacions més joves i confessen sentir-se millor gràcies al contacte amb altres generacions. Tres de cada quatre qualifica la seva participació com molt satisfactòria i només un 1,5% la creu insatisfeta. Per això, quan es pregunta per la possibilitat de repetir als programes, el 98,5% no dubta a participar de nou. També el 96,5% dels joves ho recomanaria.

Les persones majors que interactuen amb joves se senten en una atmosfera “semblant a la d’una llar o una família”

L’organització Generations United (Generacions Unides) troba també beneficis tant en les persones majors com en les més joves. Experta en el tema, aquesta entitat assegura que les persones majors que interactuen amb joves se senten en una atmosfera “semblant a la d’una llar o una família”. Al seu entendre, aquest tipus de programes promouen l’enriquiment social, renoven l’interès cap als altres, milloren l’estat de les persones amb demència o una altra discapacitat cognitiva i ajuden a guanyar en autonomia i mobilitat.

Quant als beneficis en nens, subratlla que, d’acord a les seves anàlisis, els menors en edat preescolar mostren índexs de desenvolupament personal i social més alts que altres companys que no participen en aquests programes, milloren les seves percepcions sobre les persones majors o amb discapacitat i tenen menys problemes de comportament.

Declaració de León

La Conferència Ministerial sobre l’Envelliment, celebrada al novembre del passat any en León va reunir a representants dels Estats membres de la ComissióEconòmica de les Nacions Unides per a Europa (CEPE). Tots ells van signar la Declaració Ministerial de León, que es compromet a portar a la pràctica l’Estratègia Regional d’Aplicació del Pla d’Acció Internacional de Madrid sobre l’Envelliment.

La Declaració celebra l’augment de la longevitat com “un assoliment important de les nostres societats”, encara que reconeix que el ràpid envelliment de la població exigeix mesures immediates i advoca per aconseguir “una societat per a totes les edats basada en el respecte dels drets humans” i “la protecció contra la discriminació per motius d’edat”.

L’objectiu és aconseguir “una societat per a totes les edats basada en el respecte dels drets humans”

En aquest context, els països signataris es comprometen a protegir els drets de les persones de totes les edats, fomentar una imatge positiva dels majors, facilitar la interacció entre ciutadans, promoure la solidaritat intergeneracional i afavorir les iniciatives destinades a sensibilitzar al públic sobre el potencial dels joves i de les persones majors.

Precisament, a la fi de 2009 en León està previst que comenci a funcionar el Centre de Referència Estatal de Bones Pràctiques per a persones majors dependents, també conegut com a Ciutat del Major. Aquest centre, que comptarà amb un centenar de places, pretén convertir-se en una referència en la promoció de l’autonomia de les persones majors i de l’entorn familiar. Així mateix, fomentarà les relacions intergeneracionals mitjançant activitats socioculturals i d’entreteniment.