Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Certificat de minusvalidesa

Les persones amb un grau de discapacitat superior al 33% poden accedir a subvencions especials i ajudes per a la compra d'un cotxe o un habitatge
Per A. García 11 de desembre de 2007

El certificat de minusvalidesa és el document que reconeix el grau de discapacitat d’una persona. Quan aquest és superior al 33%, es pot accedir a una sèrie de beneficis, com a subvencions específiques per a persones discapacitades, exempció d’impostos en l’adquisició d’un vehicle i ajudes per a la compra d’un habitatge. Aquests avantatges depenen del grau de minusvalidesa que s’acrediti. En total, hi ha cinc categories.

Valoració de la discapacitat

El certificat de minusvalidesa permet a les persones amb alguna discapacitat tenir dret a percebre una prestació econòmica o subsidi. A més, és un document molt útil per accedir a un habitatge, rebre subvencions especials per a persones discapacitades o accedir a un lloc de treball. El seu objectiu és garantir la igualtat de condicions en l’accés als beneficis, drets econòmics i serveis que atorguen els organismes públics.

Img minusv artImagen: Jefa

El grau de minusvalidesa s’expressa en un percentatge entre 0 i 100, si bé la llei estableix la necessitat d’aconseguir, com a mínim, un 33% perquè es reconegui la condició de minusvalidesa. A més, quan se supera el 25%, a aquest percentatge es poden sumar fins a un màxim de 15 punts derivats dels factors socials complementaris que poden dificultar la integració social d’una persona, és a dir, l’entorn familiar i la situació laboral, educativa i cultural.

Quant a la valoració de les situacions de minusvalidesa, el Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, que regula aquest aspecte, estableix la necessitat de sotmetre’s a l’examen d’un tribunal mèdic oficial, encarregat d’emetre el dictamen que reconeix el grau de minusvalidesa. Aquest tribunal pot dependre de l’Institut de Migracions i Serveis Socials (IMSERSO) o de les comunitats autònomes que tinguin transferida aquesta funció.

La llei estableix la necessitat d’aconseguir, com a mínim, un 33% perquè es reconegui la condició de minusvalidesa

En el seu dictamen, els experts recullen els informes mèdics, psicològics o socials necessaris per determinar el grau de minusvalidesa, que pot ser objecte de revisió en els dos anys següents al seu reconeixement, sempre que es constati una millorança raonable, s’acrediti error de diagnòstic o es produeixin canvis “substancials” en les circumstàncies que van donar lloc al reconeixement de la minusvalidesa.

Les pautes de valoració no se centren tant en l’abast de la deficiència, com en el seu efecte sobre la capacitat per dur a terme les activitats de la vida diària. En aquest sentit, també són objecte de valoració les malalties que cursen en brots i interfereixen en el dia a dia de les persones que les pateixen. Per sol·licitar el certificat, cal acudir al departament d’assumptes socials corresponent, recollir un imprès de sol·licitud i sotmetre’s a una revisió mèdica, en els termes que estableix la llei. Posteriorment, la persona interessada queda a l’espera de la resolució.

Graus de minusvalidesa

La normativa vigent reconeix cinc categories o graus de discapacitat, ordenats de menor a major percentatge. Cada categoria reconeix un grau de dificultat per realitzar les activitats de la vida diària, de manera que el primer grup inclou les deficiències permanents que no produeixen discapacitat i l’últim grup, les deficiències permanents severes que suposen, fins i tot, la dependència d’altres persones.

  • Grau 1, discapacitat nul·la. Encara que la persona presenta una discapacitat, aquesta no impedeix realitzar les activitats de la vida diària. La qualificació d’aquesta classe és del 0%.

  • Grau 2, discapacitat lleu. Existeix dificultat per realitzar algunes activitats de la vida diària, però el percentatge de minusvalidesa està entre el 1% i el 24%.

  • Grau 3, discapacitat moderada. Hi ha una gran dificultat o impossibilitat per dur a terme algunes activitats, encara que la persona es pot cuidar a si mateixa. El grau de minusvalidesa està comprès entre un 25% i un 49%.

  • Grau 4, discapacitat greu. Existeix dificultat per a algunes activitats d’autocuidado i un percentatge de minusvalidesa que oscil·la entre un 50% i un 70%.

  • Grau 5, discapacitat molt greu. És el grau més sever. Les persones afectades no poden realitzar per si mateixes les activitats de la vida diària. El percentatge de minusvalidesa és del 75%.

En aquesta classificació s’inclou l’avaluació dels sistemes musculoesquelético, nerviós, cardiovascular, hematopoyético i endocrí, així com els aparells respiratori, digestiu, genitourinario i visual, la pell, el llenguatge, les neoplàsies, l’oïda, la gola i les estructures relacionades. No s’inclou a les persones amb retard mental, ja que aquesta circumstància compta amb criteris específics d’avaluació en considerar-se que les deficiències intel·lectuals, per lleus que siguin, ocasionen sempre un cert grau d’interferència en la realització de les activitats de la vida diària.

Beneficis que atorga el certificat

Les persones discapacitades a les quals es reconeix una minusvalidesa superior al 33% compten amb una sèrie de beneficis. En l’àmbit econòmic, la llei contempla reduccions a la base liquidable de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per a treballadors amb una discapacitat superior al 33%. En concret, L’article 58 del Reial decret Legislatiu 3/2004, de 5 de març, estableix que els contribuents discapacitats poden reduir la base imposable en 2.000 euros anuals o en 5.000 euros, “si el grau de minusvalidesa és igual o superior al 65%. En el cas de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), a l’hora d’adquirir un vehicle només han de pagar el 4% en lloc del 16%. A més, les persones discapacitades estan exemptes d’abonar l’impost de matriculació i de circulació de vehicles.

Es contemplen reduccions a la base imposable de l’IRPF, prestacions econòmiques i l’exempció dels impostos de matriculació i circulació de vehicles

Quant a les prestacions, els progenitors tenen dret a percebre una assignació econòmica per cada fill o filla menor de 18 anys amb un 33% o més de discapacitat o major de 18 anys amb una discapacitat igual o superior al 65%. Per la seva banda, les persones entre 18 i 65 anys, amb una minusvalidesa reconeguda igual o superior al 65% i que manquen de rendes o ingressos suficients poden rebre una pensió no contributiva per invalidesa. Finalment, es reconeixen altres prestacions d’integració social dels minusvàlids, que comprenen un subsidi de mobilitat per a despeses de transport -persones majors de 3 anys amb una discapacitat igual o superior al 33%- i assistència sanitària i farmacèutica -persones amb una discapacitat igual o superior al 33% i que no tenen coberta aquesta necessitat-.

Altres beneficis derivats del certificat de minusvalidesa fan referència a la compra d’un habitatge, ja que el pla d’habitatge 2005-2008 estableix la concessió d’una ajuda per a la compra d’habitatges protegits (VPO) i la subsidiación dels interessos del préstec sol·licitat. Per la seva banda, les institucions autonòmiques o locals poden contemplar altres ajudes individuals per a l’adaptació de la llar o adquisició d’ajudes tècniques, així com zones d’aparcament reservat o prioritat en l’accés a una ocupació.