Xarxa Mundial de Ciutats Amigables amb les Persones Majors. El nom ho diu tot. Es tracta d’una iniciativa que pretén conquistar a municipis de tot el planeta perquè es comprometin a vetllar pel benestar d’els qui més han viscut. Fins al moment, la llista es completa amb 35 ciutats de 22 països.
Una ciutat amigable amb els majors és aquella que encoratja l’envelliment actiu. Es preocupa per millorar la qualitat de vida dels habitants de més edat i promou la seva participació social, autonomia i conductes saludables. És, en definitiva, un municipi a la mesura de les persones majors. Amb sistemes de transport que contribueixen a la seva mobilitat; una cultura que les reconeix, les respecta i les inclou; serveis de salut accessibles i recursos que les ajuden a valorar-se i a lluitar contra l’aïllament .
Però, on estan aquestes ciutats? La xarxa es compon actualment de 35 municipis repartits entre 22 països. En el nostre, ara com ara, Sant Sebastià abandera el projecte. La localitat és pionera a Espanya a l’hora de prendre part a la Xarxa i ja ha anunciat la seva intenció de millorar l’accessibilitat mitjançant ascensors i rampes mecàniques. Però a més, la seva participació haurà d’implicar altres millores.
Disseny per a la diversitat
Cada localitat ha d’adaptar-se als seus habitants. Comptar amb serveis per tots i, per tant, dissenyar per a la diversitat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), impulsora del projecte, considera que en aquest disseny està la clau per “permetre l’operativitat de les persones majors que, d’una altra manera, es tornarien depenents”.
És la clau per “permetre l’operativitat de les persones majors que, d’una altra manera, es tornarien depenents”
Cal preveure l’existència d’usuaris amb diverses capacitats, emfatitzar l’autonomia per sobre de la discapacitat, comptar amb suficients seients i instal·lacions de bany, rampes per accedir a edificis, tecnologies de comunicació adaptades a diverses necessitats perceptives, intel·lectuals i culturals. “En resum, els espais i les estructures han de ser accessibles”, conclou una guia editada per l’OMS.
Quant a l’actitud de les persones, s’espera de totes respecte i consideració a qualsevol espai públic i privat, s’ha d’educar als nens sobre l’envelliment, presentar als majors “de manera realista i no estereotipada”, fomentar la solidaritat intergeneracional, facilitar les relacions socials i minimitzar les barreres econòmiques, de llenguatge o culturals.
Per assegurar-se de quins són els requisits que han de complir les ciutats amigables per ser considerades com a tal, existeixen una sèrie de llistes de control. En elles, es recullen els aspectes essencials que han de complir els municipis en diferents àmbits i es comprova la seva aplicació. La llista està basada en els resultats d’una consulta realitzada en un total de 22 països i constitueix “una eina per a l’autoavaluació d’una ciutat i un mapa per registrar els avanços aconseguits”.
Aquests llistats recullen els aspectes essencials que han de complir els municipis
Les llistes es consulten per comprovar si encara existeixen barreres arquitectòniques a la ciutat o s’han eliminat, la qualitat dels serveis d’informació que s’ofereix a les persones majors i, fins i tot, el grau de concordança entre els punts de vista dels responsables municipals i les pròpies llistes. En aquest sentit, es confia a experts en l’àmbit de l’envelliment la validació dels llistats.
Aquests serveixen de guia als municipis per iniciar el desenvolupament de ciutats amigables amb els majors, per la qual cosa s’han començat a traduir a diversos idiomes. Fins ara, es poden trobar en xinès, francès, alemany, japonès, portuguès i castellà.
