En qualsevol part del món, els nens són un dels grups més vulnerables. Defensar els seus drets és bàsic. Per això, a l’abril de 1991, coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Nen, Unicef va reunir a personalitats de les arts, la ciència i la política per buscar solucions. Va ser així com va sorgir la idea d’involucrar a les institucions locals en la defensa dels drets dels nens i es va crear el Secretariat Internacional de Ciutats Amigues de la Infància. En funcionament des de setembre de 2000, la seva obstinació és fomentar el treball conjunt per millorar la qualitat de vida dels nens i respectar el compliment dels seus drets.
El programa Ciutats Amigues de la Infància promou l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de la Infància en l’àmbit local. Quan una ciutat obté aquest títol, aconsegueix un reconeixement a la seva labor en la defensa i promoció dels drets dels nens i nenes. La iniciativa està recolzada per Unicef, amb el suport del Ministeri de Treball i Assumptes Socials (MTAS), la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i la Xarxa Local a favor dels Drets de la Infància i l’Adolescència.
El premi s’atorga al treball “real i efectiu”. Es guardonen els plans d’infància municipals que no només estan pensats pels més petits, sinó que expliquen també amb la seva aprovació. Cadascun d’aquests plans, considera els drets de la infància com una prioritat i així ho reflecteix en les assignacions pressupostàries, el desenvolupament d’accions específiques i l’impuls de les relacions entre ajuntaments “a fi de compartir informació, aptituds i solucions creatives”.
Com obtenir el títol
Perquè una entitat local sigui reconeguda com a “Ciutat Amiga de la Infància” ha de complir una sèrie de requisits previs. El primer és comptar amb un pla d’infància o trobar-se, almenys, en procés de creació. Per a això, ha d’acreditar les assignacions pressupostàries del pla, elaborar una breu memòria sobre les accions que inclou, haver engegat un Consell d’Infància o un òrgan de participació infantil similar i presentar també les seves assignacions pressupostàries i la seva memòria.
Cada entitat local interessada a obtenir el títol ha de presentar una petició formal
En la fase de sol·licitud, cada entitat interessada a obtenir el títol ha de fer una petició formal a Unicef per participar en el procés de reconeixement. Aquest procediment s’inicia amb l’enviament a la Secretaria Permanent del Programa de tota la documentació necessària. Posteriorment, un expert en polítiques municipals d’infància -independent de les organitzacions que recolzen el programa- analitza la documentació, visita els municipis per contrastar-la, realitza un informe i ho lliura a un jurat, que pren la decisió final sobre els reconeixements corresponents a la convocatòria en curs. Aquest jurat està format per dos menors pertanyents a consells d’infància municipals i representant de totes les institucions implicades.
En l’actualitat, acaba de tancar-se el termini per participar en l’III Reconeixement de Ciutats Amigues de la Infància 2008-2012. Mancant la resolució, les ciutats que fins ara ostenten aquest títol són:
Des del 16 de novembre de 2004. Alcázar de Sant Joan, Alcobendas, Alcorcón, Algete, Alzira, Andújar, Arganda del Rei, Collado Villaba, Coslada, Daimiel, Fuenlabrada, Getafe, Lasarte Oria, Leganés, Lleida, Marmolejo, Millorada del Camp, Móstoles, Parla, Pinto, Port Real, Rivas Vaciamadrid, Sant Fernando d’Henares, Sant Sebastià dels Reis, Valdepeñas i Velilla de Sant Antonio.
Des del 19 de febrer de 2007. Barcelona, Granada, Palencia i Umbrete.
Els consells d’infància són una peça clau del programa, ja que la participació infantil és “una de les consignes essencials de la Convenció sobre els Drets de la Infància”, recorda Unicef. Aquests consells estan pensats com a espais específics per als menors del municipi i compten amb un reglament que regula les seves funcions, composició i organització.
En total, cada consell d’infància pot estar compost entre quatre i 60 membres, les edats de les quals oscil·len entre els 6 i els 16 anys. Les seves funcions són exercir de llera de comunicació entre els nens i les autoritats locals, proposar les mesures oportunes per garantir el benestar i el desenvolupament dels drets de la infància en l’àmbit local, participar en l’elaboració i seguiment dels plans d’infància i impulsar la col·laboració amb altres administracions públiques i entitats que desenvolupin activitats en matèria d’infància.
Quan ho estimi oportú, el Consell podrà sol·licitar informació a les administracions públiques i entitats locals precises. Així mateix, els acords que aconsegueixi seran difosos, especialment, “entre aquells serveis municipals que es vegin afectats per aquests acords”.
