El programa europeu Ciutat pel Comerç Just s’ha ampliat als col·legis. Els centres que desitgin adherir-se a ell han de complir diversos requisits que fomenten aquest tipus d’intercanvi . Al nostre país, el projecte està coordinat per l’organització de comerç just IDEES. Compta amb el respatller de la Comissió Europea i de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).
Imagen: sécolectivoforzoso
La fi del comerç just és erradicar la pobresa als països del Sud. En aquesta tasca, s’implica als propis beneficiaris i, sobretot, als països del Nord. Fa diversos anys, la Comissió Europea va engegar un programa que atorga el reconeixement de “Ciutat justa” a les localitats que compleixen uns requisits a favor d’aquest tipus de comerç. El projecte s’ha estès ara als col·legis i universitats, que ja compten amb un diploma específic.
A Espanya, 43 centres d’Albacete s’han adherit a aquesta iniciativa. Durant el passat curs escolar, van organitzar activitats de sensibilització i foment del comerç just. A ells es van unir altres ciutats com Madrid, Fuenlabrada o Mirall, en les quals es van realitzar desdejunis escolars amb productes específics. En aquests esdeveniments van participar tant estudiants com a representants d’institucions públiques, pares i mares.
Les universitats tampoc han perdut l’oportunitat de recolzar la proposta. A Jaén s’ha concedit el primer títol d’Universitat pel Comerç Just, com a reconeixement al “seu compromís amb aquesta eina d’erradicació de la pobresa”, i les universitats de Còrdova i Màlaga fomenten també aquesta manera d’intercanvi. “Es venen productes de comerç just en les cafeteries i s’ha realitzat un seminari sobre el tema”, assenyala Blanca Sánchez, coordinadora del programa des d’IDEES.
S’anima als alumnes a conèixer que els actes quotidians afecten als treballadors dels països en vies de desenvolupament
Per al curs 2009-2010, s’han dissenyat diversos projectes que es treballaran a la Universitat d’Alcalá d’Henares i s’han previst activitats de difusió en els col·legis. La idea és que els centres coneguin aquest programa per impulsar l’adhesió a ell. Des d’IDEES s’assessora als responsables de les escoles i es faciliten els materials necessaris perquè els alumnes “siguin conscients de com els actes quotidians afecten als treballadors dels països en vies de desenvolupament. Sensibilitzar als escolars és un pas imprescindible perquè siguin futurs consumidors responsables”, puntualitza Sánchez.
Centres justs
Un col·legi, institut o universitat es compromet amb el comerç just de diverses maneres. Una d’elles consisteix a adquirir aquest tipus de productes, que garanteixen els drets dels treballadors i són respectuosos amb el medi ambient. “El menjador és un lloc idoni per contribuir de manera directa”, destaca la coordinadora del programa. Els productes de comerç just més emprats són la pasta, l’arròs, els sucs i el cacao. “Alguns col·legis de Barcelona ja els utilitzen en els menjadors. A més, en molts casos, tenen la certificació d’agricultura ecològica”, afegeix.
Una altra idea és completar amb samarretes de comerç just i agricultura ecològica tant els uniformes dels col·legis, com els materials promocionals que es venen en algunes universitats. A canvi d’aquest tipus d’iniciatives, quan es constata que els centres compleixen els requisits exigits, reben un diploma amb l’estatus de Col·legi o Universitat pel Comerç Just i s’inscriuen en el registre de la Xarxa Internacional de Ciutats pel Comerç Just, formada per membres de més de 18 països de tot el món.
Les condicions per obtenir el reconeixement de col·legi a favor del comerç just suposen la creació d’un grup de treball escolar, l’adopció d’una política favorable a aquesta activitat i la sensibilització sobre les seves finalitats i objectius.
- El grup de treball escolar ha d’estar format per professors i representants de pares i alumnes. En el cas de les universitats, ja que cada centre té unes característiques particulars, “és molt positiu que el grup estigui format per integrants d’associacions universitàries i el major nombre possible d’actors dins de la universitat: tècnics, administratius, àrees de cooperació, responsabilitat social i sindicats”. El grup de treball estableix quins seran les accions que es desenvoluparan perquè el centre sigui reconegut com a Col·legi o Universitat pel Comerç Just. “En aquest aspecte -continua Blanca Sánchez-, és important que els alumnes realitzin la majoria de les propostes, perquè siguin accions dutes a terme per ells i per a ells”.
- La política favorable al comerç just es concreta en un text estàndard que s’adapta a cada centre educatiu. En ell, es recullen les raons per les quals s’adhereix a la iniciativa i els seus compromisos en el foment del comerç just. Si es considera oportú, el text és consensuat per les associacions de pares i mares (AMPA), així com per les associacions universitàries.
- La sensibilització es duu a terme a través de tallers de treball que tant IDEES com altres organitzacions especialitzades en educació per al desenvolupament imparteixen des de fa anys a la comunitat educativa. La temàtica s’adapta a les diferents edats, de manera que els alumnes més petits realitzen activitats dinàmiques i els universitaris se centren en aspectes teòrics i estadístics. “També es poden realitzar activitats lúdiques, com a concursos, degustacions o mercats ambulants solidaris. En definitiva, qualsevol idea que traslladi un missatge de solidaritat”, apunta Blanca Sánchez.
