Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com a casa en cap lloc

L'ajuda domiciliària a les persones majors fa possible que visquin i gaudeixin la vellesa en la seva pròpia casa, però convé contractar personal titulat i experimentat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 16deAbrilde2009
Img pisos mayores Imatge: Josh Berglund

Soledad, tristesa, menys diners que mai, deterioro físic i malalties. Abunden les pors associades a una fase tan natural com poc acceptada de l’ésser humà: l’envelliment. Gairebé per inèrcia es tendeix a pensar que malestar, dependència i abandó vénen en un pack indivisible una vegada se superen els 70-75 anys. Però no sempre és així. Dues terceres parts de les persones majors volen envellir en el millor lloc que se’ls ocorre, la seva pròpia casa.

Ajuda personalitzada

/imgs/2010/04/salud2-1.jpg

Som animals de costums: estimem despertar cada matí en una habitació que coneixem, viure en el barri de tota la vida, envoltats de les nostres pertinences i records més estimats. I no es tracta de tossudesa ni de manies, ni tan sols de rendir-nos davant l’embranzida de les emocions. Els qui més saben de gerontologia coincideixen a assenyalar que, en les persones majors, l’abandó de l’entorn habitual pot causar un fort desarrelament emocional, per la qual cosa, en general, convé no sols retardar-lo sinó fins i tot evitar-lo mentre sigui possible.

Els serveis d’ajuda domiciliària són una opció eficaç tant per als majors com per als familiars que els atenen

El problema es manifesta quan, a pesar que les circumstàncies canviïn i es tornin del tot desfavorables, els ancians es mantenen ferms en el seu propòsit de no abandonar la seva casa. No hi ha manera de convèncer-los: es neguen a allotjar-se en una residència per molt que vegin deteriorades sobtadament la seva salut i autonomia o la de la seva parella, encara que es quedin sols a casa després de morir el seu marit o esposa, o a pesar que tots els seus fills resideixin en altres ciutats i s’hagin quedat solos i sense familiars pròxims als quals recórrer en cas d’emergència.

Però els problemes no poden defugir-se sempre, cal buscar solucions. Precipitades anades i vingudes a casa dels avis, por al fet que caiguin o sofreixin un accident domèstic, una dolorosa incertesa per “si li passa alguna cosa i no ens assabentem”… Davant aquesta situació, els serveis d’ajuda domiciliària són una opció eficaç tant per als majors com per als familiars que els atenen. En molts casos, l’ajuda personalitzada d’un professional que assisteix a l’ancià en les tasques domèstiques, en la seva higiene personal o, simplement, acompanyant-li durant unes hores al dia es converteix en necessària i essencial. I, segons algunes projeccions que es realitzen sobre l’augment de població, en tot just deu anys el nombre de majors de 65 anys creixerà més d’un 25%. Les necessitats sobre aquest tema, per tant, es presumeixen creixents.

Encara que aquests serveis els presten des de fa anys tant entitats públiques com empreses privades especialitzades, no són pocs els qui per estalviar-se uns euros contracten, per a cuidar als seus majors, a particulars que manquen no sols de la titulació adequada sinó, a vegades, fins i tot dels mínims coneixements per a fer la tasca encomanada. El consell de CONSUMER EROSKI és que -sempre que es pugui evitar- no es cometi l’error de prioritzar absolutament el criteri econòmic enfront de la qualitat i seguretat del servei. Pagar una mica menys pot sortir molt car. Saber on cal acudir per a sol·licitar l’ajuda domiciliària pública i, en el seu cas, conèixer les pautes a seguir per a contractar una assistència privada eficaç i no gaire cara ajuda a aconseguir que els majors es trobin en les millors mans. La guia pràctica Com atendre els majors informa d’una manera molt senzilla i ordenat sobre quins són els senyals d’alarma davant les quals han de reaccionar els familiars, com s’ha de planificar la cura de la persona major i on i com demanar ajuda.

Viure sol i a casa però amb ajuda

/imgs/2010/04/salud2-2.jpgEls serveis d’ajuda a domicili no sols presten assistència en les labors diàries de la llar, també impedeixen situacions de solitud extrema i aïllament social. Fer la compra diària, acudir a una revisió mèdica o a qualsevol altra gestió és cosa ben diferent si es fa sol o acompanyat, sobretot si se superen els 75 anys i no es gaudeix de bona salut. Amb independència que l’ajuda a domicili sigui prestada per organismes públics, empreses privades o particulars, els serveis que s’ofereixen són molt diversos, i convé conèixer-los.

L’assistència domiciliària pot incloure l’atenció personal del major, cures especials i labors domèstiques

L’assistència domiciliària pot incloure l’atenció personal del major (higiene, seguiment en l’alimentació i medicació, i suport en les hores del menjar) i també cures especials (fer el llit amb el malalt encamado, farmacovigilància, canvi de bolquers…) si l’ancià sofreix discapacitat o malaltia. Tot això, a més del suport en les labors domèstiques -neteja i ordre en la llar- i de l’acompanyament en passejos, lectures o berenars.

L’ajuda domiciliària es presta per hores: pot suposar des d’un parell d’hores cada dia fins a l’assistència permanent, 24 hores del dia els set dies de la setmana. Si la persona major té sort i gaudeix de l’ajuda a domicili oferta per entitats públiques, el propi Ajuntament o l’organisme responsable de prestar-la s’ocupa d’establir la durada del servei i els seus horaris, després d’avaluar la situació personal del sol·licitant.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions