La pobresa és una successió de nombres, diferents xifres que analitzen la situació en àmbits diferents. L’economia d’un país no es mesura solament pels ingressos, sinó que s’apliquen altres variables que aporten una visió global.
Índex de Desenvolupament Humà
Des de 1990, l’Informe sobre Desenvolupament Humà mesura aquest valor. La seva novetat va ser la combinació d’indicadors d’esperança de vida, assoliments educacionals i ingressos. Avalat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) complementa la visió econòmica amb un punt de vista social. S’expressa per un nombre entre 0 i 1. “Defineix un valor mínim i un de màxim per a cada dimensió, denominats objectius, i després mostra la posició de cada país en relació amb aquests valors objectius”, assenyala el PNUD.
L’IDH considera que les persones són la veritable riquesa de les nacions
Aquest índex aposta per les persones. Les considera la veritable riquesa de les nacions. Per aquest motiu, advoca per ampliar les seves oportunitats perquè desenvolupin capacitats humanes com: “gaudir d’una vida llarga i saludable, ser educats, accedir als recursos necessaris per aconseguir un nivell de vida digne i poder participar en la comunitat”, assegura Mahbub ul Haq, creador de l’Informe sobre Desenvolupament Humà. Aquestes variables es mesuren a través de dues modalitats de l’IDH:
IDH desagregat. Es constitueix a partir dels grups de dades que analitza l’IDH (ingrés, regions geogràfiques o administratives, residència urbana o rural, gènere i ètnia). Aquest mètode revela qualsevol diferència que oculti l’índex general per a un país o entre regions, gèneres, àrees rurals i urbanes i grups ètnics. El seu objectiu és “ajudar a orientar les polítiques i les accions per atacar les desigualtats i deficiències”.
IDH específics de cada país. Per precisar les dades de determinades regions, els IDH inclouen components addicionals. Així es reflecteixen les prioritats i els problemes específics de cada país i s’obté una xifra més exacta del nivell de desenvolupament. Aquests ajustos s’apliquen a les categories d’esperança de vida, ingressos o educació. S’analitzen les taxes de mortalitat de nens menors de cinc anys o de les mares, la desocupació o la quantitat d’alumnes matriculats en àrees d’estudi com les matemàtiques i les ciències, precisa el PNUD.
L’IDH mesura l’avanç mitjana d’un país a partir de tres factors “bàsics” del desenvolupament humà: una vida saludable, l’accés a l’educació i un nivell de vida digne. Aquestes dimensions es fixen, al seu torn, en l’esperança de vida en néixer, la taxa d’alfabetització dels adults i la taxa bruta combinada de matriculació en ensenyament primari, secundària i terciària i el PIB per càpita. Es planteja qüestionar les polítiques nacionals i subratllar les diferències, encara que no es fixa en les desigualtats de gènere ni analitza la situació en tots els països membre de l’Organització de Nacions Unides (ONU).
En 2010 es van introduir tres nous índexs relacionats amb la distribució del benestar en la desigualtat, l’equitat de gènere i la pobresa. A més, es van corregir aspectes de l’IDH que s’havien criticat, encara que es van mantenir les tres dimensions originals i es va recórrer a indicadors “més encertats per avaluar els avanços a futur”: esperança de vida en néixer (salut), anys mitjana d’instrucció i anys d’instrucció esperats (educació) i ingrés nacional brut per càpita (estàndard de vida).
Índex de Pobresa Multidimensional
Per primera vegada, en 1997 l’Informe sobre Desenvolupament Humà va incloure l’Índex de Pobresa Humana (IPH). Al contrari que l’IDH, destacava les manques que impedien a les persones millorar les seves condicions de vida i posava de manifest la privació de les oportunitats. En 2010, es va substituir per l’Indice de Pobresa Multidimensional (IPM), relatiu a privacions individuals en matèria d’educació, salut i nivell de vida.
És un indicador que es completa a partir dels tres paràmetres que analitza l’IDH: salut, educació i estàndard de vida. S’obté a partir de microdatos d’enquestes de llars, si ben “tots els indicadors necessaris per construir la mesura han de provenir de la mateixa enquesta”, assenyala el PNUD. En funció de les privacions particulars, es considera si una persona és pobra o no. aquest índex es pot agrupar per regió, grup ètnic o dimensió de la pobresa, entre altres categories.
ja que les diferències de gènere amb prou feines s’avaluen en les anteriors taxes, un indicador específic s’encarrega d’aquesta qüestió. L’Índex de Desigualtat de Gènere (IDG) analitza el desavantatge de la dona en tres dimensions: salut reproductiva, apoderament i mercat laboral. Es defineix amb un nombre entre 0 i 1. El primer indica que a les dones els va tan ben com als homes, mentre que l’1 desvetlla quan les dones són menys afortunades.
Analitza el desavantatge de la dona en tres dimensions: salut reproductiva, apoderament i mercat laboral
Els indicadors que es tenen en compte són cinc: mortalitat materna i fecundida adolescent (salut reproductiva), escons al parlament i nivell d’instrucció (apoderament), participació en la força laboral (mercat laboral).
Es considera que compta amb importants limitacions de dades, presos de les principals bases de dades públiques. En concret, s’utilitza la representació parlamentària nacional, però no en governs locals. Quant al mercat laboral, es manca d’informació suficient sobre ingressos, ocupació i treball no remunerat realitzat per dones. La propietat de béns, la violència de gènere i la participació en la presa de decisions comunitàries tampoc es reflecteixen, subratlla el PNUD.
Aquest índex ha substituït a l’Índex de desenvolupament ajustat per gènere (IDG) i a l’Índex de Potenciació de Gènere (IPG). L’IDG mesurava el desenvolupament humà en els mateixos aspectes que l’IDH, però ajustava la desigualtat entre homes i dones en factors bàsics. L’IPG examinava la desigualtat respecte a: grau de participació de les dones en la política i en la presa de decisions, la seva posició en l’economia i el seu poder de decisió i el control que exerceixen sobre els recursos econòmics.
