Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com millorar l’accessibilitat de les xarxes socials

Programari i altres sistemes d'adaptació milloren l'accessibilitat a les xarxes socials per part de les persones amb discapacitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 08 de Gener de 2013
img_buscadores 1

Amb el nou any, les xarxes socials han d’estar adaptades. Des de l’1 de gener han de ser accessibles, sense traves perquè les persones amb discapacitat naveguin per elles o, més aviat, amb els mitjans suficients per fer-ho. Les noves tecnologies estan de manera constant en el punt de mira de les organitzacions perquè no es converteixin en un motiu d’exclusió. En aquest article s’explica en què consisteix la normativa que han de complir les xarxes socials per ser accessibles, els mitjans utilitzats per garantir l’accessibilitat i les recomanacions perquè una xarxa social es consideri accessible.

Img accesibilidad redes sociales art
Imatge: Kirsty Andrews

Xarxes socials accessibles per llei

Escriure un missatge en Twitter, connectar-se amb els amics en Facebook, publicar el currículum en LinkedIn, una foto en Flickr o un contingut a qualsevol altra xarxa social no és una tasca senzilla per a totes les persones amb discapacitat. La falta d’accessibilitat en aquestes xarxes dificulta el seu ús i, en alguns casos, fins i tot ho impedeix. El Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha recordat aquests dies que, amb el nou any, “les empreses titulars de xarxes socials en línia han de complir la normativa legal”. En concret, han d’aplicar la Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Les xarxes socials han de complir les mateixes normes d’accessibilitat que les pàgines d’Internet públiques i les de les grans empreses

L’aplicació d’aquesta llei implica que les xarxes socials han de complir les mateixes normes d’accessibilitat que les pàgines d’Internet públiques i les de les grans empreses, subratlla el CERMI. Aquest precepte reserva la disposició addicional cinquena per a aquest assumpte, que no solament contempla millores en l’accessibilitat per part de les persones amb discapacitat, sinó també per als majors, ja que en ocasions es topen amb les mateixes barreres.

No obstant això, hi ha alguna limitació, ja que aquests requisits es mantenen per a “les pàgines d’Internet que serveixin de suport o canal a les xarxes socials en línia”, desenvolupades per entitats el volum anual de les quals d’operacions excedeixi els sis milions d’euros. A més, s’exigeix que “com a mínim” es compleixi un nivell mitjà dels criteris d’accessibilitat al contingut i, de manera excepcional, l’obligació no serà aplicable “quan una funcionalitat o servei no disposi d’una solució tecnològica que permeti la seva accessibilitat“.

Programari i altres sistemes per adaptar les xarxes socials

Img facebookaccesible1 art
Imatge: Universitat de Granada

Quan les xarxes socials no es dissenyen en origen de manera accessible, és necessari adaptar-les amb posterioritat. Per a aquesta fi s’han ideat diverses alternatives.

Una de les últimes novetats en aquest sentit és un programari que permet adaptar Facebook a les necessitats de les persones cegues. Ha estat dissenyat per investigadores del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat de Granada i, encara que encara es troba en fase experimental, ha donat bons resultats després de modificar el codi font de la pàgina web “sense canviar el seu comportament essencial”, explica el centre. Fins i tot s’ha redissenyat la pàgina d’inici i la de perfil per mostrar com haurien de ser per facilitar l’accés a través d’un programari lector de pantalla.

Img
Imatge: Universitat de Granada

Fixar-se en Facebook no és casual, ja que una recerca prèvia per part de les dissenyadores del programari va detectar la “baixa accessibilitat” d’aquesta xarxa. Això es va comprovar amb l’ajuda de tres grups de persones: usuaris sense discapacitat visual, usuaris amb discapacitat visual severa i coneixement avançat en lectors de pantalla i usuaris amb discapacitat visual severa principiants en l’ús de lectors de pantalla. Cadascun d’ells va realitzar una sèrie de tasques i es va controlar el temps que van trigar a fer-les, les dificultats que van detectar i els motius pels quals no van poder resoldre-les, quan es va donar el cas.

#ASPACEnet, nascuda de la col·laboració entre Confederació ASPACE i Fundació Vodafone Espanya, també s’ha fixat en Facebook i altres xarxes socials, l’accés de les quals facilita a les persones amb paràlisi cerebral “gràcies a la simplificació d’aquestes pàgines web i a les tecnologies adaptades, que permeten la navegació a través, fins i tot, d’un sol polsador”, explica. A més, ha identificat les principals prioritats de les persones amb paràlisi cerebral en l’ús de les noves tecnologies, que resumeix en dues: aplicacions adaptades i producció de continguts accessibles. Ara com ara, aquesta entitat ha creat continguts propis adaptats, però reclama un accés normalitzat mitjançant sistemes d’adaptació, com un traductor de pàgines web que transcrigui el text escrit a pictogrames, interfícies adaptats i compatibilitat universal d’ordinadors, tabletas i mòbils amb els sistemes perifèrics d’ajuda, perquè no sigui necessari canviar-los “amb cada canvi de dispositiu mòbil”.

Des de l’ONCE s’ha demanat al seu torn l’ús del sistema Braille a les noves tecnologies “per ajudar a les persones cegues a utilitzar mitjans informàtics”. Aquesta organització recorda que les línies braille “transformen en caràcters Braille la informació continguda en les pantalles dels ordinadors“, per la qual cosa resulten molt útils per accedir i comunicar-se a les xarxes socials, juntament amb anotadors digitals, que proporcionen la informació en veu sintètica.

Juntament amb aquests sistemes, Fundació ONZE ha creat un dispositiu per a l’accés de les persones amb discapacitat i majors a les xarxes socials. Est consisteix en una interfície accessible i compatible amb dispositius mòbils, navegadors dels televisors (IPTV) i ordinadors. Per a això, s’ha ideat de manera senzilla i la pot usar qualsevol persona interessada a través de la web Concentraredes.es.

Com és una xarxa social accessible

Un informe de 2010 de l’Observatori de l’Accessibilitat TIC reconeix que el desenvolupament de les xarxes “constitueix un dels fenòmens emergents de major rellevància en els últims anys, en relació amb l’ús de les noves tecnologies”. No obstant això, llavors aquestes no aconseguien un nivell d’accessibilitat òptim. Amb una classificació d’una a cinc estels, la mitjana de les xarxes socials analitzades va ser d’un estel en accessibilitat.

Les xarxes que es van tenir en compte van ser Flickr, Xing, Twitter, Facebook, Windows Live Spaces, Tuenti, MySpace i LinkedIn, “la plataforma amb un nivell d’accessibilitat més alt des del punt de vista de l’anàlisi tècnica”, amb tres estels sobre cinc. Flickr i Xing van obtenir dos estels, la qual cosa indica una accessibilitat deficient. La resta es van quedar en una o cap. Quant a l’experiència d’usuari, Flickr (tres estels), Xing, Twitter, Facebook i LinkedIn (dos estels) van aconseguir el major nivell d’accessibilitat, per davant de MySpace, Windows Live Spaces i Tuenti (un estel).

Com haguessin aconseguit cinc estels? Les següents són les recomanacions elaborades per l’Observatori per considerar accessible a una xarxa social.

  • Codificació HTML i CSS ajustada a les recomanacions del W3C perquè s’interpreti de forma adequada “pels dispositius de navegació dels usuaris i, en particular, pels dispositius especials que utilitzen persones amb limitacions funcionals”.

  • Desenvolupament accessible de formularis, “que són l’eina d’interrelació entre usuari i gestors de la web”. D’aquesta manera, es facilita la gestió de l’alta a la xarxa social o la cerca de contactes.

  • Alternatives textuals a les imatges d’un lloc web.

  • Utilització correcta dels encapçalats, perquè orienten en l’ús de les eines de navegació i proporcionen claredat en els continguts.

  • En les fulles d’estil, usar mesures proporcionals i “verificar sempre que el lloc web pot ser visitat sense la utilització d’aquestes fulles d’estil”.

  • Les imatges que serveixen com a enllaç han d’incloure un text que informi sobre la seva destinació i “evitar l’obertura de noves sessions del navegador sense informar a l’usuari d’aquest fet”, perquè no es desorienti si no veu la pantalla.

  • El contrast entre el contingut i el fons ha de garantir que els usuaris ho distingeixin.

  • Incloure taules de dades sol quan siguin “estrictament necessàries” i d’acord a criteris d’accessibilitat en el seu disseny i construcció.

  • Proporcionar sempre una alternativa per als objectes programats, com els script, perquè “no totes les eines de navegació són capaces d’interpretar-los”.

  • Aplicar requisits d’accessibilitat en continguts HTML, PDF, Word i qualsevol altre format que s’empri, fins i tot en documents vinculats que es puguin descarregar.

  • Proporcionar reproductors multimèdia accessibles.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions