La campanya “Dret a l’alimentació” aclareix que aquest es compleix quan, “de manera regular i permanent”, s’accedeix a una alimentació adequada, així com als mitjans necessaris per produir-la. No obstant això, aquesta definició queda lluny de la realitat. Malgrat que el tema s’ha debatut en fòrums mundials i es busquen solucions, ara com ara, més de 850 milions de persones passen gana al món i altres 2.000 milions s’enfronten a un dèficit de vitamines i minerals o “gana oculta”.
El dret a l’alimentació està en hores baixes. Segons dades de la campanya del mateix nom -impulsada per les ONG Prosalus, Enginyeria Sense Fronteres, Càrites i Veterinaris Sense Fronteres-, 854 milions de persones passen gana al món i altres 2.000 sofreixen “gana oculta”. Les zones més afectades són Àsia, el Pacífic i Àfrica subsahariana, on es concentra gairebé la quarta part de les persones subnutridas. L’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va comptabilitzar, en el període 2000-2002, un total de 852 milions de persones “famolenques i subnutridas”: 815 milions en països en desenvolupament, 28 milions en països en transició (antic bloc soviètic) i 9 milions en països industrialitzats. La gana és cosa de tots.
Campanyes contra la desnutrició
La malnutrició provoca cada any la mort de, aproximadament, 13 milions de nens menors de cinc anys. Una alimentació insuficient causa malalties i infeccions evitables, com a xarampió, diarrea, malària, pneumònia o combinacions d’aquestes. Són dades de la campanya “Alimentar la ment per combatre la gana”, dissenyada per “facilitar i encoratjar als nens i als joves a col·laborar activament en la creació d’un món lliure de la gana i la malnutrició”. L’ajuda ha de venir des de tots els àmbits perquè les xifres són preocupants: gairebé 200 milions de nens menors de cinc anys pateixen símptomes de malnutrició aguda o crònica, més de 3.500 milions de persones pateixen manca de ferro, 2.000 milions estan exposades al risc de manca de iode i 200 milions de nens en edat preescolar tenen manca de vitamina A.
La campanya “Dret a l’alimentació. Urgent” defensa que per acabar amb aquesta situació és necessari comptar amb els recursos suficients. En concret, recupera una xifra apareguda al Programa de Lluita contra la Gana presentada al juny de 2002 per la FAO: 24.000 milions de dòlars anuals. Amb aquesta quantitat, per 2015 es reduiria a la meitat el nombre de persones que passen gana “mitjançant el desenvolupament agrícola i rural i un major accés als aliments”.
Per la seva banda, la proposta d’Ajudem a un Nen es fixa a Nicaragua, on segons la FAO el 12% dels menors de cinc anys està per sota del pes adequat, el 25% sofreix retard en el creixement i un de cada tres pateix anèmia per falta de ferro i dèficit de vitamina A. A més, des de 2002, l’ONG desenvolupa en aquell país un programa d’Unitats de recuperació nutricional que beneficia a un total de 3.000 nens i nenes.
Des de Mauritània arriba la crida d’Acció contra la Gana, preocupada perquè al país vuit de cada deu nens menors de cinc anys pateixen anèmia. Des d’aquest mes d’agost, i durant quatre mesos, l’organització durà a terme un programa d’atenció a la desnutrició aguda, que afecta a més del 21% de la població infantil del sud de Mauritània. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el llindar d’alerta en el 15%. La iniciativa coincideix amb l’inici de la “soudoure” o època d’escassetat alimentària, “el moment més dur de l’any, en el qual la població ha consumit les reserves alimentàries de la collita de març i aquestes no seran reposades fins a la propera collita d’octubre”, explica l’entitat.
El projecte d’Acció contra la Gana es proposa reduir el risc de mortalitat per desnutrició aguda a la zona agropastoral de la regió de Gorgol i detectar, prevenir i tractar els casos de desnutrició aguda mitjançant l’ús de RUTF (Ready to Usi Therapeutic Food-Menjar terapeútica preparada per usar), un aliment compost per pasta de cacauet enriquida en minerals i vitamines. Precisament, milions de nens moren cada any a causa de la necessitat no satisfeta de minerals i vitamines o “gana oculta”. Segons el Centre Internacional de Millorament de Blat de moro i Blat, l’origen d’aquest nom es troba que tres quartes parts dels afectats “mostren pocs signes externs de les deficiències nutricionals que els estan matant”.
Les taxes de curació dels aliments terapèutics superen el 90%, però només arriben al 3% de les persones que els necessiten amb urgència
Per a Metges Sense Fronteres (MSF), els aliments terapèutics són un tractament eficaç per als petits afectats per desnutrició aguda. Aquests aliments contenen els nutrients essencials que els nens menors de dos anys necessiten per no caure malalts. Les taxes de curació superen el 90%, no obstant això, denúncia MSF, “aquests preparats, que es presenten en sobres el contingut dels quals consisteix en una pasta alimentosa amb els 40 nutrients essencials d’origen animal, només estan arribant a un 3% de tots aquells que ho requereixen amb urgència”.
La crisi dels aliments té el seu origen en diverses causes. El 75% de les persones que pateixen gana i desnutrició són treballadors del mitjà rural, petits agricultors, camperols sense terra, comunitats indígenes, pastors o pescadors que no tenen accés als recursos necessaris per produir aliments. “No obstant això, la disponibilitat d’aliments per habitant s’ha incrementat almenys en un 20% des de 1960”, reconeixen els impulsors de la campanya “Dret a l’alimentació”. “No es tracta d’un problema de falta d’aliments”, sinó de “l’exclusió i marginació que pateixen milions de persones”, conclouen.
D’altra banda, la pujada del preu dels aliments als països pobres amenaça, segons Intermón Oxfam, a un total de 290 milions de persones. Segons els seus càlculs, fan falta prop de 15.000 milions de dòlars extra per donar assistència immediata a totes aquestes persones, tal com destaca l’informe “L’hora de la veritat”. Aquest estudi denuncia que l’ajuda anual per a agricultura, uns 4.000 milions de dòlars, és “una misèria en comparació dels 125.000 milions de dòlars que els països rics van donar als seus propis agricultors en forma de subsidis en el 2006”. “Les persones pobres gasten ja més de la meitat dels seus ingressos en aliments”, afirma l’organització.
“No es tracta d’un problema de falta d’aliments”, sinó de “l’exclusió i marginació que pateixen milions de persones”
En el citat informe, Intermón Oxfam reclama per als agricultors de països pobres garanties de salari mínim, llavors i fertilitzants gratis, així com una rebaixa dels impostos sobre els aliments. A més, l’ONG considera com una prioritat “posar fi a les actuals polítiques de biocombustibles als països rics”. La pròpia FAO ha advertit que la producció de biocombustibles provocarà una pujada del preu dels aliments, mentre que Oxfam alerta que, fins i tot, podria “empitjorar el canvi climàtic“.
