El comerç just és una alternativa que diversos grups a Europa han plantejat per a aconseguir una autèntica distribució dels recursos del planeta. Es tracta d’una opció comercial en la qual prima, per sobre de tot, un pagament just pel treball realitzat per a obtenir determinat producte.
Objectiu: escurçar diferències
D’aquesta manera, els articles que en el primer món adquirim sota les marques de comerç just compten amb la garantia d’una elaboració amb criteris de respecte als drets humans, dels treballadors i de la infància. Els productes de comerç just garanteixen el pagament d’un producte en la quantia suficient perquè qui el conrea o elabora pugui mantenir una vida digna i sostenible. És l’aportació diària que els consumidors podem fer per a millorar la situació dels habitants del Sud.
Objectiu: escurçar diferènciesAmb aquests plantejaments, el comerç just tracta de constituir-se com una eina de cooperació per a pal·liar les diferències entre el que cobra un productor o artesà en un país subdesenvolupat, i el que paga el consumidor final en un país occidental. Així, els objectius que tracta d’aconseguir aquest tipus de comerç són tant humanitaris com econòmics.
D’una banda, l’objectiu principal és millorar el nivell de vida i el benestar dels productors, facilitar el seu accés al mercat i pagar un millor preu pels seus productes, mantenint relacions comercials a llarg termini. D’aquesta manera s’aconsegueix afavorir la incorporació al mercat laboral dels grups més desfavorits (indígenes i dones) i s’evita que els nens es vegin obligats a incorporar-se al treball per a completar el salari familiar. És a dir, tracta de pal·liar les grans diferències entre el Nord i el Sud a través d’un sistema comercial que proporciona als productors marginats l’accés als mercats dels països occidentals, sense intermediaris i directament amb el comerciant. El comerç just vol que les relacions comercials es basin en la igualtat i el respecte entre els productors del Sud i les importadores.
Sense intermediaris
La sistemàtica del comerç just s’inicia en el precís moment de l’adquisició dels productes, ja que es compren directament als pagesos i artesans, sense passar per intermediaris. A aquests productors se’ls ofereix una retribució digna, justa i adequada a l’esforç de l’elaboració d’aquest producte. Aquests mateixos productors es comprometen a funcionar de manera democràtica, sobretot en el cas de les cooperatives. Les importadores de comerç just exigeixen també que el treball sigui desenvolupat per persones adultes i en cap cas es permet el treball dels nens.
Per la seva part les importadores d’aquests productes es comprometen a pagar un preu just, a abonar una important quantitat per endavant per a evitar endeutaments i, al mateix temps, a mantenir una relació comercial duradora, de tal forma que els productors o pagesos puguin mantenir el nivell de vida que aquesta alternativa comercial els possibilita. Els importadors també ofereixen suport tècnic en la producció i distribució. A aquests elements se’ls sumen uns altres, com la necessitat que l’activitat que realitzen els productors sigui sostenible, tant des del punt de vista econòmic i social com a mediambiental. És imprescindible que les condicions de treball siguin dignes i que els productors contribueixin al desenvolupament de la comunitat i a la creació d’ocupació. En el cas de productes que es manufacturen en fàbriques, aquests recintes han de complir els drets del treball fonamentals recollits per l’OIT: llibertat d’associació, dret d’organització i de negociació col·lectiva, edat mínima d’admissió en el treball, prohibició de discriminació en la contractació i el treball, prohibició de la discriminació contra la dona, prohibició del treball forçós i seguretat i higiene laboral.
En el si de les societats europees aquestes mateixes importadores fan un treball de sensibilització amb la societat per a orientar-la cap a un consum responsable que garanteixi les condicions de vida dels productors en el tercer món.
Els productors i les importadores que se sumen a aquest pacte de comerç just es comprometen cadascuna a seguir uns codis de comportament. Els productors han d’associar-se, es prioritza a grups socioeconòmics desfavorits amb difícil accés al mercat, i es constitueixen en estructures obertes, transparents, participatives i democràtiques. Els productors es comprometen també a elaborar els seus productes respectant el medi ambient i l’entorn cultural, així com a respectar les condicions laborals de treball i contribuir, a través de la inversió dels beneficis, a la millora socioeconòmica de l’entorn. Finalment els productors garanteixen que elaboren productes de qualitat.
Per part seva, les importadores realitzen les transaccions comercials de manera directa, sense intermediaris, amb una remuneració justa i digna que cobreixi de manera real els costos de producció. Entre l’importador i el productor concertan uns preus i l’importador prefinança les compres, si és necessari. Les organitzacions importadores han de ser també estructures participatives i democràtiques, sense ànim de lucre i els beneficis econòmics del qual han de reinvertir-se en el projecte social que cobreixen. Així mateix, han de ser entitats transparents en la gestió comercial i financera i mantenir la seva línia de conscienciació i sensibilització de la societat europea.
El comerç just, en xifres
El comerç just va aparèixer a Europa en 1969, a través d’una botiga que es va obrir a Holanda. Des de llavors aquesta tendència ha anat creixent i actualment en tota Europa es comptabilitzen un total de 3.000 botigues que pertanyen a diferents associacions que potencien el comerç just. Amb tots aquests punts de venda, el comerç just es constitueix també com un negoci també i segons dades de l’EFTA (Associació Europea de Comerç Just) en 2000 la facturació de totes aquestes botigues va aconseguir els 370 milions d’euros i ha donat treball a 500.000 artesans i treballadors del Sud. Al marge de les botigues específiques els productes de comerç just es poden trobar en 70.000 establiments de tota Europa.
A Espanya la incidència de botigues dedicades al Comerç Just no s’inicia fins a 1986 amb iniciatives com a Drapaires d’Emaús, al País Basc, o la Cooperativa Sandino, actualment IDEES, a Andalusia. Actualment un total de 31 organitzacions proveeixen a les 40 botigues especialitzades, així com a altres establiments com a hipermercats. També el comerç just a Espanya ha anat incorporant adeptes i les xifres de l’any 2000 situen el volum de facturació en més de 6 milions d’euros, al costat de l’aportació de 1.500 voluntaris i un centenar de professionals que es mobilitzen pel comerç just i solidari.
Productes de Comerç JustA les botigues dedicades íntegrament al comerç just i en els establiments que reserven un espai a aquests productes, podem trobar tèxtils de l’Índia, Bangladesh o Kenya, artesania índia, de Nepal, de Bangladesh, Thailandia, Filipines, el Perú o Uganda, i diferents elements decoratius per a la llar, instruments musicals, joguines tradicionals i artesania en pell d’altres països llatinoamericans, africans i asiàtics.
