Quaranta països: 16 llatinoamericans, 11 asiàtics, 10 africans i 3 d’Europa i Orient Pròxim. Aquestes són les regions d’on provenen els productes de comerç just que s’adquireixen al nostre país. Sobretot, destaca la varietat en la procedència dels productes alimentosos, que arriben des de 35 països diferents. Els articles d’artesania es reparteixen entre 24 regions.
Les dades procedeixen de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ). D’acord a la informació facilitada per les importadores associades a aquesta organització, els productes de comerç just venuts en 2010 al nostre país van provenir de 40 països diferents. La llista és similar a la dels últims anys, però la varietat d’articles s’amplia de manera constant. Els proveïdors es reparteixen entre Llatinoamèrica, Àsia, Àfrica, Europa i Orient Pròxim. Quant als productes, es divideixen entre aliments i articles d’artesania.
Productes alimentosos de comerç just
Els aliments de comerç just procedeixen de 35 països, sobretot, llatinoamericans, asiàtics i africans
Procedeixen de 35 països, sobretot, llatinoamericans (15), asiàtics (9) i africans (8). Però es pot especificar més, en funció del producte. El cafè de comerç just que es comercialitza a Espanya a través de les organitzacions membre de la Coordinadora procedeix de 13 països: 11 llatinoamericans i 2 africans. Això permet gaudir cada vegada de més varietats. Les galetes, els tes i infusions tenen el seu origen en 11 països. Les primeres procedeixen de 9 països d’Amèrica Llatina i 2 d’Àsia, mentre que els tes i infusions arriben de 6 països asiàtics, 3 africans i 2 llatinoamericans.
Sorprèn que la majoria dels països llatinoamericans (93,8%), 15 dels 16 segons la CECJ, exporten productes alimentosos a Espanya. També el 80% dels països africans i asiàtics van exportar aliments, aquests últims, amb l’excepión de cafè, begudes alcohòliques, melmelada i mel.
Artesania de comerç just
Els consumidors es decanten per productes de decoració, procedents de 19 països
Els articles d’artesania de comerç just procedeixen de 24 països: 9 llatinoamericans, 9 asiàtics, 5 africans i 1 d’Orient Pròxim. Respecte a les preferències, els consumidors espanyols es decanten sobretot per productes de decoració, procedents de 19 països de tots els continents; complements, bijuteria i tèxtils, amb articles importats de 12 països; i joguines, d’11 països.
Malgrat l’elevada xifra de països llatinoamericans que exporten productes alimentosos, poc més de la meitat (56,3%), 9 de 16 països, exporten productes d’artesania. Entre els països africans, el 50% va exportar artesania, així com el 80% dels asiàtics.
Dos anys de crisis
La crisi econòmica és global i l’impacte afecta a tots: a les organitzacions importadores, els productors locals del Sud, les tendes i punts de venda del Nord, així com a les entitats que centren la seva activitat en la sensibilització. D’aquesta manera ho enumera la Coordinadora, que ressalta com la caiguda de les vendes ha afectat més al comerç just que al tradicional.
Quant a les tendes, la CECJ aposta per elles com a “espais de sensibilització, d’educació en valors i pràctiques solidàries”. Per aquest motiu, defensa la seva consolidació i sostenibilitat econòmica, per a això aconsella la possibilitat d’aplicar fórmules cooperatives o de grups de consum, “pràctica molt estesa ja entre organitzacions socials similars d’altres països europeus, i fins i tot, entre moltes entitats de comerç just espanyoles”.
Si els països d’origen dels productes de comerç just són nombrosos, més ho són fins i tot els grups productors. Un total de 125 van exportar la seva mercaderia a Espanya en 2010. Tots ells van mantenir relació directa amb les importadores que pertanyen a la CECJ, mentre que altres 70 organitzacions es van relacionar de forma indirecta. Això es deu a l’increment de les contrapartes productores del Sud, segons dades de la Coordinadora.
En la seva majoria, són cooperatives o associacions i el 60% dels productors formen part de l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO). D’aquesta manera, es compta amb el respatller d’una entitat internacional que garanteix que es compleixen els criteris defensats per aquesta manera d’intercanvi.
