La cooperació és un estímul per a l’aprenentatge. Cada projecte d’aquest tipus no només intenta prestar ajuda, sinó transmetre una informació pràctica i valuosa que asseguri la continuïtat dels assoliments aconseguits. En l’àmbit educatiu, una de les experiències més recents ha permès la formació professional de directius i gestors universitaris africans.
Imagen: usaraf
El projecte ha estat abanderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). En ell han pres part durant un any cinc universitats africanes.
El Programa de desenvolupament institucional i de formació en gestió universitària (DIGU) es va iniciar al gener de l’any passat i s’ha dividit en dues fases. Després de la seva engegada, directius de les universitats Cheikh Anta Diop (Senegal), Eduardo Mondlane (Moçambic), Yaoundé I (Camerun), Université d’Antananarivo, (Madagascar) i Universitat Nacional de Guinea Equatorial (Guinea Equatorial) van viatjar a Catalunya per rebre formació en gestió universitària i, a continuació, docents i especialistes d’ACUP es van desplaçar a aquests centres per aprofundir en les necessitats de cadascun.
Les principals deficiències es detecten a l’àrea de la recerca
L’objectiu a llarg termini es fixa una col·laboració permanent amb universitats d’Àfrica subsahariana, especialment a l’àrea de la recerca, ja que en aquest àmbit s’han detectat les principals deficiències. La cooperació en aquest camp és un pilar per al seu desenvolupament. Iniciatives similars implantades per Alemanya i França ja han donat resultats, encara que a Espanya s’ha engegat per primera vegada, amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament i Casa Àfrica.
Plataforma comuna
Del 18 al 20 de gener es va celebrar a Dakar (Senegal) un seminari que, entre altres coses, es va aprofitar per concretar diversos projectes de col·laboració en el futur relacionats amb la formació (beques posdoctorales), la recerca i la gestió universitària. Tambien es va aprofitar per constituir un consorci encarregat d’impulsar la “Spanish-African Higher Education Management Platform”. Aquesta plataforma servirà per estendre el projecte a altres universitats africanes i “situar a Espanya com un referent internacional en aquest àmbit de la cooperació universitària“, explica la UOC.
La plataforma establirà un fòrum permanent d’intercanvi i formació, asseguren els seus responsables, i impulsarà les capacitats institucionals de les universitats africanes. S’espera que aquests centres actuïn com a “agents essencials” en el desenvolupament econòmic i social dels seus països. Està previst el desenvolupament de materials específics de formació i es marcaran una sèrie de bones pràctiques en la relació entre les universitats de tots dos continents.
La primera fase de desenvolupament d’aquesta plataforma culminarà al juliol de 2011 i se centrarà en l’organització d’una conferència a la qual està previst que acudeixin experts internacionals. Serà l’acte que doni visibilitat al projecte i destaqui les prioritats dels centres d’educació superior d’Àfrica.
A continuació, s’engegaran altres cinc fases en les quals es realitzaran estudis, definiran i identificaran exemples de bones pràctiques i s’elaborarà el material corresponent per a la formació. En aquest període, a més, s’organitzarà una segona conferència internacional, es crearà un curs on line i es formarà a directius d’universitats africanes -que es desplaçaran després a Espanya per consolidar la formació-, i s’iniciarà una plataforma virtual per instruir en noves àrees de coneixement.
Aquest projecte ha suposat que, per primera vegada, se senten les bases per a la col·laboració entre universitats espanyoles i africanes, “però al mateix temps ha permès que es coneguin entre si”, explica la UOC. Fins ara, l’únic precedent ho havia marcat el grup G9, una associació sense ànim de lucre formada per les universitats públiques de Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, Illes Balears, La Rioja, Navarra, Oviedo, País Basc i Zaragoza. La seva iniciativa es va centrar el passat estiu en l’organització d’un seminari a Uganda sobre gènere, salut i lideratge a Àfrica. En l’esdeveniment van prendre part docents de quatre universitats de l’est d’Àfrica -Etiòpia, Kenya, Tanzània i Uganda- per “enfortir” les seves capacitats institucionals i rebre formació especialitzada sobre un programa de tutorización i apoderament per a dones de 16 a 25 anys.
El sistema universitari dels països africans “té encara un llarg camí per recórrer”
El sistema universitari dels països africans “té encara un llarg camí per recórrer”. El projecte en el qual han participat aquest any els ha permès aprendre tasques tan bàsiques com crear una base de dades d’estudiants. Una altra iniciativa del Banc Mundial va permetre la creació en 1997 de la Universitat Africana Virtual (AVU), considerada una “universitat sense murs”, que recorre a les tecnologies de la informació i la comunicació “per donar als països d’Àfrica al sud del Sàhara accés directe a recursos acadèmics i d’aprenentatge de primera qualitat de tot el món”. S’imparteix formació per a futurs científics, enginyers o tècnics, entre uns altres.
Un informe del Banc Mundial sobre la situació de l’educació a diversos països (“Differentiation and Articulation in Tertiary Education Systems”) destaca l’escenari en diverses regions que col·laboren amb els centres catalans. Subratlla com a Camerun es distingeix entre universitats, col·legis professionals i instituts i escoles dedicades a la formació de les carreres que es cursaran en el futur.
A Moçambic, des de la dècada dels noranta funcionen diversos instituts i universitats, als quals s’han unit altres centres privats amb altes taxes de matriculació “com a resultat de la gran demanda social i la inhabilitat del sector públic per respondre”. A Senegal, el sistema universitari es divideix en tres cicles. El primer dura tres anys i permet obtenir un títol de primer grau; el segon té una durada de dos anys i equival a un títol de mestratge; mentre que durant el primer any del tercer cicle s’obté un diploma (DEA), que és un certificat previ a un programa doctoral de tres anys (PhD).
En la Conferència Mundial sobre Educació Superior 2009, celebrada a París el passat mes de juliol sota l’auspici de la UNESCO, es va prestar una atenció especial als desafiaments i oportunitats per a la revitalització de l’educació superior a Àfrica. Els assistents van considerar, de manera unànime, que aquesta és una eina fonamental per al desenvolupament del continent. Per això, a la Declaració final, van apostar per la col·laboració institucional, nacional, regional i internacional com a mitjà per aconseguir “l’evolució i la qualitat de l’educació superior i l’àrea de recerca”.
S’espera que el proper mes d’octubre sorgeixin noves propostes a la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, seu de la “III Trobada Internacional d’Universitats amb Àfrica”. En anteriors edicions d’aquest fòrum acadèmic, promogut per les universitats públiques madrilenyes, han participat representants de 46 institucions d’educació superior africanes i espanyoles. Les sessions plenàries i els grups de treball de les trobades centren els seus esforços en la definició d’un pla viable de cooperació universitària espanyola en el continent africà, que impulsi el desenvolupament dels seus ensenyaments superiors. La universitat estaria així, cada dia més, a l’abast de tots.
