Des de l’inici de la crisi de refugiats a Europa, les Creus Rojas de Grècia, Macedònia, Sèrbia i Hongria estan prestant assistència humanitària a les persones que fugen dels conflictes que assolen els seus països d’origen buscant un entorn segur que els permeti viure en pau. En l’últim informe de Creu Vermella Espanyola es descriu aquesta situació. En aquest article es detalla en xifres la procedència de les persones que estan travessant el continent i els punts d’arribada (Grècia, Sèrbia, antiga República Iugoslava de Macedònia i Hongria), així com les accions de Creu Vermella Espanyola davant aquesta crisi.
Crisi de refugiats: la situació actual no és d’ara
Des de començaments de 2015, la crisi provocada per l’arribada d’immigrants i refugiats a Europa a través del Mediterrani s’ha agreujat de forma considerable. En l’últim mes s’ha produït una arribada massiva a les illes gregues de Kos i Lesbos i a altres properes a la frontera amb Turquia. La seva destinació és Alemanya o Suècia, on moltes d’aquestes persones tenen familiars i amics.
“Europa acull amb indiferència la seva major crisi migratòria des de la II Guerra Mundial”, reconeix un portaveu de Creu Vermella
No obstant això, aquesta situació succeeix des de gener de 2015 i està estretament relacionada amb el conflicte armat que es viu en la República Siriana i els més de cinc milions de refugiats que es troben als països veïns. A més de persones procedents de Síria, hi ha iraquianes, afganesos, eritreos i nacionals d’altres països d’Àfrica i d’Àsia.
Com declarava el secretari general de la Federació Internacional de Societats de la Creu Vermella i Mitja Lluna Vermella (FICR) -a la qual Creu Vermella Espanyola pertany- “Europa acull amb indiferència la seva major crisi migratòria des de la II Guerra Mundial”, apel·lant en despertar ” de la comunitat internacional enfront de la magnitud de la tragèdia, que era previsible”.
La crisi humanitària a Europa, una tragèdia en xifres
Segons es recull en l’últim informe de Creu Vermella Espanyola, els refugiats que estan buscant una vida digna i allunyada del risc que suposa viure en un país en guerra provenen de Síria (88.204), Afganistan (32.414), Eritrea (25.657), Nigèria (11.899), Albània (9.713), Pakistan (9.445), Somàlia (7.538), Sudan (5.658), l’Iraq (5.421), Mali (27), Senegal (24), Costa d’Ivori (18), Guinea Bissau (11) i Gàmbia (5).
Alguns d’ells no van poder finalitzar la seva travessia. La següent infografia de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) mostra dades de persones mortes registrades en el Mediterrani en els anys 2014 i 2015. També es poden observar les nacionalitats d’origen de les persones migrants o refugiades irregulars, que han creuat el Mediterrani o el Mar Egeo, depenent del país de destinació, segons dades d’agost 2015.
Refugiats a Europa: cap a on van
Com apareix en l’informe de Creu Vermella Espanyola, la Unió Europea ha aprovat fons per 2.400 milions d’euros (2.600 milions de dòlars) per ajudar als països membres que acullen a migrants i refugiats. Aquestes persones estan arribant a:
- Grècia. En el que va d’any més de 160.000 persones han aconseguit les seves costes i tan sol en el mes de juliol, més de les quals havien rebut en tot 2014. La majoria arriba d’illes de Turquia després d’una travessia que sol portar entre una i quatre hores. Des del començament de la crisi, la Creu Vermella Hel·lènica respon en el plànol local i seguirà distribuint subministraments de socors a les illes de Kos i Lesbos.
- Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARYM). El 20 d’agost, el Govern d’aquest país va declarar l’estat d’emergència en els encreuaments fronterers afectats. Afirmava que no disposava de recursos suficients per manejar el creixent nombre de persones que els travessen. Milers de persones acampen en el costat grec de la frontera tot esperant l’autorització per creuar. Al principi d’aquesta crisi, les autoritats macedònies van permetre entrar al país a un nombre limitat de migrants durant el dia, donant prioritat als més vulnerables: persones ferides i famílies amb nens petits.
- Sèrbia. En els últims dos mesos es calcula que han arribat de Macedònia més de 40.000 refugiats indocumentats. Es considera el flux migratori més intens des de la II Guerra Mundial. A Sèrbia la situació també està provocant una ràpida activació dels serveis d’assistència. S’ha convertit en un país de trànsit per als refugiats i ja no existeix la dramàtica aglomeració que es donava en els últims dies. La seva aspiració és prosseguir viatge fins a països més al nord.
- Hongria. S’ha convertit en un dels punts migratoris més calents d’Europa i principal zona de trànsit pels milers de persones que busquen refugi en el si de la UE. El Govern de Viktor Orbán va anunciar que reforçarà la frontera amb Sèrbia -via d’entrada de sirians, afganesos, iraquians i pakistanesos- amb més de 2.100 agents de policia, que comptaran amb el suport d’helicòpters i gossos. L’Executiu té planejat acabar d’aquí a una mica la tanca metàl·lica de 175 quilòmetres. Mentrestant, les famílies acampen amagades en terra de ningú, al costat d’una via de tren en desús (per on tracten d’accedir sense ser vists) que parteix en dos el filat d’aproximadament metre i mitjà d’alt i repleta de fulles (concertinas).
Avui dia, Creu Vermella Espanyola està treballant per articular més suports tècnics i materials en la feina de casa d’assistència humanitària a les persones i famílies sirianes que estan travessant les diferents fronteres.
Les seves principals línies d’acció són:
- Garantir l’accés a aigua potable.
- Distribuir aliments i articles de primera necessitat: roba, articles d’higiene, bolquers, etc.
- Oferir primers auxilis i suport psicosocial a les persones que travessen les fronteres.
- Restablir els contactes familiars.
Des de Creu Vermella Espanyola i en col·laboració amb l’equip FACT (Equips d’Avaluació i Coordinació sobre el Terreny), s’ha desplegat un equip d’avaluació i coordinació a Grècia amb dos delegats d’emergències en comunicació i salut.
A més, també ha contribuït de manera econòmica amb 15.000 euros en les labors d’assistència humanitària de Creu Vermella de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia.
