Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Crisi a Àfrica

ONG i organismes internacionals suspenen les seves activitats en alguns països al no poder garantir la seguretat del personal
Per azucena 13 de febrer de 2008
Img cooperantesmsf
Imagen: MSF

Kenya, Txad, Burundi o Somàlia són alguns exemples de la situació per la qual travessa Àfrica. El continent mes pobre del món sofreix continus conflictes armats que han fet mossa en la població. Els desplaçats es compten per centenars de milers, les malalties campen a pler i la desnutrició infantil no coneix límit. Enmig d’aquest caos, alguns treballadors humanitaris s’han vist obligats a retirar-se del terreny, víctimes del foc creuat que s’ha apoderat d’una part important del continent.

Falta de seguretat

Gairebé el 50% de la població africana viu en la més absoluta pobresa. Són escasses les zones que escapen a aquesta situació. Les que ho fan, perviuen gràcies a una economia més sanejada que en la resta del continent o als esforços de cooperants i personal desplaçat d’organitzacions no governamentals. No obstant això, aquest panorama podria canviar. En les últimes setmanes, algunes ONG i organismes internacionals han retirat als seus equips de les àrees de treball. La raó? La dificultat per a garantir la seguretat del personal. “El continent africà travessa una crisi i, en qualsevol moment, pot haver-hi una revolta”, alerta el director d’Àfrica Digna, Guillermo Giménez-Salina.

Aquest tipus de decisions són “summament difícils”, ja que la principal perjudicada és la població

El passat 31 de desembre, un vehicle d’Acció contra la Fam (ACH) va ser tirotejat a Burundi. En ell viatjaven una infermera nutricionista que va resultar ferida de gravetat i una psicòloga en missió que va morir a conseqüència de les ferides, Agnès Dury. La recerca sobre l’ocorregut no va permetre aclarir les circumstàncies de l’atac, només que va ser “deliberat”, però tres setmanes després ACH va prendre la decisió d’interrompre els seus programes a Burundi pel fet que les condicions de seguretat no permetien “una represa serena de les activitats”.

Segons recorda el director d’operacions d’ACH, Carlos Fernández, aquest tipus de decisions són “molt difícils”, però la seguretat dels cooperants és “una premissa per a treballar”. “Es tracta de renunciar a l’acció humanitària allí on sabem que és necessària i no és fàcil acceptar una cosa així”, lamenta. Amb anterioritat, la Xarxa Internacional d’Acció contra la Fam va haver de renunciar a treballar a l’Iraq i va tancar algunes bases a causa de problemes de seguretat, mentre que en aquests moments es planteja el tancament d’una base a Angola “perquè s’han trobat mines en un via d’accés suposadament desminada”, que els equips de l’ONG recorren diàriament.

Falta de seguretat

En el cas de Somàlia, Metges Sense Fronteres va decidir fer el propi després d’un atac en el qual van perdre la vida tres persones: el cirurgià Victor Okumu, de 51 anys i procedent de Kenya; el logista francès Damien Lehalle, de 27 anys; i el conductor somali Mohmed Abdi. Els tres viatjaven en un vehicle que va ser aconseguit per una explosió el passat 28 de gener a la ciutat de Kismaayo, quan es dirigien a esmorzar després de practicar cirurgia d’urgència durant tot el matí. “Com a mostra de respecte i per la falta de claredat ajusto a l’atac”, MSF va decidir suspendre, “de moment”, la seva presència internacional al país. En total, 87 treballadors internacionals van ser evacuats de 14 projectes a Somàlia, encara que les activitats mèdiques més urgents continuen sota la supervisió de treballadors somalis que col·laboren amb l’ONG.

Retirada temporal

En una altra zona del continent, l’est de Txad, els equips d’MSF també s’han reduït a conseqüència de la situació conflictiva que es viu, si bé alguns equips encara continuen treballant a la regió. No així en el cas de l’Agència de l’ONU per als refugiats (ACNUR), que ha retirat temporalment part del seu personal de l’est de Txad després de diverses incursions de grups armats en les seves instal·lacions. Només el personal essencial es manté en la zona per a assegurar el suport bàsic en els camps de refugiats, que acullen a prop de 30.000 refugiats de Darfur. “Quan les condicions de seguretat impedeixen complir amb el nostre mandat i, a més, la integritat física o la vida dels treballadors humanitaris es veu amenaçada, no hi ha una altra alternativa més que evacuar al personal”, explica la responsable d’informació pública de l’ACNUR a Txad, Annette Rehrl.

“Quan la integritat física dels treballadors humanitaris es veu amenaçada, no hi ha una altra alternativa més que evacuar al personal”

Els refugiats arriben per milers, “el dissabte dia 9 van arribar uns 10.000”, precisa Rehrl. En la seva majoria, són dones i nens “molt traumatitzats”. Per això, quan una organització es retira d’un territori, es tracta de continuar assistint a la població a través d’organitzacions locals, des dels països limítrofs. “Abans de l’evacuació, l’ACNUR tracta d’organitzar les activitats en els campaments a través dels propis líders dels refugiats perquè es pugui mantenir el subministrament bàsic d’assistència humanitària”, afegeix Rehrl.

Quan intervé una ONG

Una ONG decideix intervenir en un país quan conflueixen dues necessitats: assistència i protecció. “El nostre objectiu és alleujar el sofriment i contribuir a la supervivència de les poblacions més vulnerables”, expliquen des d’MSF. En aquest cas, entren en joc el dret de totes les persones a la salut i a la integritat física, però a més, la presència de personal humanitari i el seu contacte amb la població permeten denunciar casos d’injustícia o vulneració de drets.

Quan intervé una ONG

Les catàstrofes naturals són una altra raó per la qual el personal d’una ONG es trasllada a treballar a una determinada zona o país. Es tracta, en molts casos, de situacions d’emergència en les quals és necessari atendre la població, especialment, en els primers moments. Sovint, aquest tipus d’intervencions se centren en els qui no reben assistència o troben més dificultats per a accedir a ella.

“El nostre objectiu és alleujar el sofriment i contribuir a la supervivència de les poblacions més vulnerables”, revela MSF

En altres casos, el personal internacional es trasllada a països que pateixen epidèmies o fams. Són actuacions a llarg termini, projectes estables que tracten de pal·liar les conseqüències de malalties oblidades o situacions que es prolonguen en el temps. El que sempre s’intenta és treballar en col·laboració amb personal local, ja que coneix les necessitats reals de la població, a més de l’idioma. En funció de les necessitats de cada projecte, l’estructura de l’equip varia.

D’altra banda, en cada país sol haver-hi diversos projectes, per la qual cosa quan se suspenen les activitats d’una organització, la població afectada és major del que en principi pogués semblar. Generalment, els projectes es coordinen des de la capital del país, on es troba el coordinador general o cap de missió. La resta de l’equip sol estar compost per una persona encarregada de portar els comptes, un coordinador mèdic, un coordinador logístic i treballadors nacionals que donen suport en diferents àrees.

Quan una ONG abandona un país, s’intenta que aquest equip traspassi els seus projectes “a altres organitzacions o a les estructures nacionals”. “A Burundi, afortunadament, hem pogut fer-ho amb els programes de tractament de la desnutrició perquè ja havíem començat fa temps el traspàs a les estructures públiques de salut”, detalla el director d’operacions d’ACH.