Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

César García Rincón. President de l’ONG Homo

Prosocius Els conflictes escolars no es resolen si la família no col·labora

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 25deGenerde2007

César García Rincón està al capdavant de l’ONG Homo Prosocius, una organització moderna que s’adapta a les noves necessitats que precisa la nostra societat en matèria d’educació, concretament a l’educació en la solidaritat. García Rincón està molt acostumat a treballar amb nens i joves no només des del seu càrrec de professor, sinó com a formador tractant de fomentar el voluntariat amb alumnes. Per a aquesta fi ha creat la seva pròpia eina: Homo Prosocius, una entitat que investiga les conductes positives, elabora de materials didàctics que puguin ajudar al desenvolupament de la conducta de tot voluntari i a les ONG com a consultor i formador. En aquests moments treballa en un projecte molt atractiu, segons reconeix, el del ?mediador escolar?, una forma de voluntariat dins dels propis centres i que pot ser de gran ajuda enfront dels nombrosos conflictes que es donen avui dia a l’aula, i que precisen de l’ajuda de tots. “Els conflictes no es resolen si la família no col·labora”, subratlla. Concretament, aquest expert parla del ‘triangle de la socialització’ en els valors actuals, els formats per la família, el col·legi i les ONG.

Vostè és el president d’Homo Prosocius, una ONG que treballa pel foment de la cultura i la ‘prosocialidad’. Què significa això?

La ‘prosocialidad’ és un concepte que ve de la psicologia i que fa referència a la conducta prosocial. En aquest camp hi ha una sèrie de recerques que han determinat que la conducta prosocial són totes aquelles conductes positives que exercim per a uns altres. Això exigeix una capacitat prèvia de detectar quins són les seves necessitats, de veure quins són les meves capacitats per, d’alguna manera, implicar-me jo en aquesta conducta i ajudar. Per tant, es pot dir que la conducta prosocial és com el correlat científic del que entenem com a conductes solidàries i d’ajuda. I en aquest sentit han estat investigades, s’han analitzat una sèrie de factors que faciliten una major o menor prosocialidad de les persones, etc.

Quins són les inquietuds que li porten a crear aquesta ONG en un país com el nostre on predominen les de cooperació al desenvolupament?

D’una banda, el desenvolupament professional; he treballat durant 16 anys en l’àmbit educatiu, tractant de fomentar el voluntariat amb alumnes. És aquí on em vaig adonar que em faltaven eines didàctiques, pràctiques… perquè els alumnes desenvolupessin aquest tipus de conductes. La idea és que no només cal fer el bé, sinó fer-ho bé. D’altra banda, una vegada que et poses a investigar -vaig fer una tesi doctoral sobre tots aquests temes- veus que el tema de la conducta prosocial no està molt desenvolupat i que es troba a faltar en les ONG. Això significa que hi ha molt discurs en el que és el Tercer Sector, factors sociològics, etc. No obstant això, es precisa d’una organització que es dediqui més a investigar aquestes qüestions, proposar materials didàctics i fer propostes formatives en aquesta línia d’investigar i facilitar la prosocialidad perquè són dimensions unides a la conducta de tot voluntari. Feia falta que una entitat fes els materials i propostes de qualitat, fins i tot tenint en compte l’àmbit de la psicologia social.

La seva trajectòria professional està molt vinculada a la docència i a la formació d’equips docents sobre els valors humans en l’àmbit de l’empresa i les ONG. Aquests valors són els mateixos en una empresa que en una ONG

Bé, són els mateixos, encara que en ocasions s’expressen de diferent manera i es representen diferents. En l’àmbit de l’empresa sí és cert que ara es té més sensibilitat cap a aquests temes, tant a nivell intern de la pròpia empresa ,on es parla de ‘conducta prosocial’ o ‘conducta extrarol’, referint-se a aquestes conductes dels treballadors. S’ha demostrat que si aquestes conductes desapareixen l’empresa deixa de funcionar. Hi ha una sèrie de conductes que surten dels propis treballadors tan senzilles com deixar la grapadora a un altre, ajudar al seu company a acabar un informe… i si això no es dona, tot es para. La raó és que hi ha un teixit de relacions i petites accions quotidianes que tenen a veure amb aquesta solidaritat, amb aquesta cooperació molt important.

A més, té experiència en la gestió de conflictes escolars, m’imagino que treball en aquest camp no li falta. Què està ocorrent amb els joves a les aules i fora d’elles, on el nombre d’abusos és cada vegada major?

Cal tenir en compte que el que es reflecteix moltes vegades en els mitjans de comunicació són els casos més extrems, és la punta de l’iceberg. Però és veritat que sota tot això hi ha una realitat de situacions d’educadors amb els quals et trobes en cursos de formació que no tenen autoritat dins de l’aula, que no saben com recuperar-la, de petits conflictes i petites conductes quotidianes, que fa que sigui impossible fer classe… . Tot això no deixa de ser un reflex del que està passant en la societat i en les famílies. És evident que els conflictes no es resolen si la família no col·labora i, desgraciadament, cada vegada és més comuna trobar-nos amb el típic cas d’alumne que va al col·legi i que li ‘aparquen’ aquí para li eduquis. Però no només perquè li expliquis matemàtiques…, sinó valors humans, educació sexual quan arribi el moment de l’adolescència, etc. Aquestes responsabilitats s’han anat derivant cada vegada més cap als educadors, per això se senten tan aclaparats. Davant aquesta realitat, s’està demanant més suport a nivell legal davant determinades situacions que es troben amb un buit legal i que sense aquesta autoritat legal no es poden resoldre determinats conflictes. I d’altra banda, sí és cert se’ns demanda més donar una formació als educadors sobre gestió de conflictes escolars. “Se’ns demanda donar una formació als educadors sobre gestió de conflictes escolars”

En aquesta línia estem treballant ara mateix en un projecte molt bonic, en col·laboració amb la comunitat de Madrid: la formació de mediadors escolars. Aquesta és també una forma de voluntariat dins dels propis centres. Aquest alumne mediador en conflictes, com a alumne voluntari, tindrà la tasca de formar als propis alumnes perquè siguin mediadors en conflictes entre ells. Està demostrat que aquesta mediació el que crea és una cultura, dins del propi centre, del diàleg, de la participació, de generar prosocialidad, etc. Llavors el que falta realment és que hi hagi un equip de persones que formi a aquests mediadors i que ho engegui. I això és el que en Homo Prosocius estem preparant.

La convivència entre nens de diferents nacionals, cada vegada més habitual, amb l’arribada dels immigrants, ha promogut l’aparició de nous problemes educacionals?

Sí, però el problema no s’origina tant pels clixés i estereotips que de vegades hi ha sobre els immigrants, com per la gran diversitat amb la qual el professor es troba a l’aula, no només cultural, sinó de pensament, de currículums… . És molt difícil treballar i treure l’aula avanci quan tens nivells molt dispars i distants. Per descomptat que hi ha tècniques, però quan les distàncies són tan grans és realment difícil. I et trobes amb situacions tan curioses com la qual em vaig trobar jo: en un claustre un grup de professores comentaven que el nombre d’alumnes àrab era molt elevat entre el seu alumnat, però els àrabs no reconeixen en la seva cultura l’autoritat de la dona, i aquí tenien un important hàndicap a superar. És evident, per tant, que hi ha coses que s’han de canviar, però també ho és que el Ministeri d’Educació i Ciència està fent un gran esforç per proposar metodologies, adaptacions curriculars, aules d’enllaç.., però cal seguir millorant i tenir clar que els professors no són ‘superhomes’.

El divendres s’inaugura a Madrid una trobada conjunta amb petites i mitjanes ONG per dissenyar estratègies conjuntes, intercanviar experiències. Des del punt de vista del voluntariat, per exemple, quines diferències hi ha entre col·laborar en un ONG gran i una petita?

És una bona pregunta. Jo crec que depèn de l’ONG i de la tasca. És cert que si comparem un trasatlántico amb un vaixell petit, aquest sempre tindrà més capacitat d’adaptació?. però les ONG grans donen una major estabilitat des del punt de vista de recursos, propostes, etc. Es pot dir que depèn del tipus de voluntaris. Hi ha alguns que encaixen millor en una ONG més gran, i a uns altres -que poden desitjar tenir una major iniciativa i creativitat- els pot interessar més una més petita. Quant al que s’entén per compromís no crec que hi hagi moltes diferències, però sí és veritat que en una organització gran el voluntari pot tenir menys protagonisme que en una altra més petita.

Vostè parlarà en la trobada de les estratègies per motivar als voluntaris. Avanci’ns alguna cosa, quins són les més importants?

En principi jo sempre dic que la motivació del voluntari ens la juguem en el procés. D’entrada, cal demanar un perfil mínim, però cal tenir en compte que si som massa puristes a demanar una motivació del treball no anem a trobar voluntaris. Llavors, a partir d’això ai que saber que la motivació del voluntari és un treball de socialització d’aquest voluntari en l’entitat,“Cal saber que la motivació del voluntari és un treball de socialització d’aquest voluntari en una entitat concreta” d’anar treballant i reflexionant sobre aquests motius i tractar que si ha entrat amb unes motivacions determinades, vagi adquirint un compromís, solidesa i motivacions cada vegada més autèntiques. Llavors es va a parlar de diversos tipus de motivació: extrínseca, intrínseca i transcendent. Per exemple, hi ha una motivació molt important que és la vinculada a la pròpia tasca que exerceix el voluntari. Aquesta tasca pot ser molt motivadora o molt avorrida i aquí és on les entitats han de fer un esforç a proposar tasques que suposin un desafiament, certa dosi de creativitat, un cert assoliment, que se celebri, es reconegui…, en definitiva, es tracta d’adaptar algunes teories que fins i tot han sorgit en l’àmbit de l’empresa, on sorgeixen molts factors motivadors, els mateixos que poden estar en la tasca de voluntariat. Una altra forma de motivació és l’afectiva o empàtica, centrada a saber si la meva tasca suposa un vincle afectiu amb una altra persona?això és més fàcil en voluntariats que suposen una trobada directa amb el necessitat, sobretot en Quart Món, però no en eixos de desenvolupament, on aquesta motivació va a estar més vinculada al propi equips de voluntaris, al propi grup

Aquesta és una manera de ‘professionalitzar’ el voluntariat?

Aquest és un tema que sempre està aquí. La veritat és que sempre es demanda una certa capacitació, preparació del voluntari en temes que han de ser claus. Però no només la tasca del propi voluntari, sinó del disseny de les tasques, dels llocs.

Des del seu punt de vista, els nostres fills seran més o menys solidaris que nosaltres?

Espero i crec que seran més solidaris que nosaltres, però depèn molt dels pares. Jo sí que tinc constatat que en les famílies on els pares s’han implicat en tasques de voluntariat social, els fills acaben captant això, la qual cosa suposa una gran experiència per a ells. Hi ha dades sociològiques que diuen que ara les ONG són les que més interès i atracció desperten en els joves i en les quals dipositen més confiança, concretament set de cada deu joves a Espanya dipositen molta o bastant confiança en les ONG, molt damunt d’altres institucions tradicionals pròpies de l’Estat de Dret. Ara mateix són les que més poder d’atracció tenen sobre els joves. Es pot entendre amb aquestes dades que la joventut cada vegada està més sensibilitzada.

En definitiva, entenem l’educació en la solidaritat com l’educació en la família, i en el col·legi, no?

Sí, en realitat és l’educació en tots els àmbits que afectin al nen i al jove. Als centres educatius dono a conèixer el que es diu el ?triangle de la socialització? en els valors actuals. Un d’aquests costats és la família, un altre és el col·legi: professors i educadors i un altre costat són les ONG. Hi ha un tema que s’està reivindicant molt des del Tercer Sector que és la gran labor que estan fent les ONG quant a socialització en valors del ciutadà. És a dir, el voluntari que s’apunta a una ONG rep una formació en valors que no se li dona en altres llocs. Les ONG estan educant a la societat, un valor que no sempre se’ls reconeix.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions