Les noves tecnologies són molt poc accessibles per a les persones amb discapacitat. Especialment per els qui, com en el cas dels afectats per paràlisi cerebral, representen “una gran diversitat quant a funcionaments motrius, sensorials i cognitius”. Així ho creu César Mauri, president de la Comissió de Noves Tecnologies de Confederació ASPACE, que opina que salvar aquesta barrera no suposa un repte futur, sinó present. Al moment de dissenyar nous dispositius o aplicacions es pensa “poc o gens” en aquestes persones. “Tindrem sort si durant el desenvolupament es tenen en compte algunes pautes bàsiques d’accessibilitat”, declara. En aquesta entrevista, Mauri repassa els avantatges i desavantatges de les noves tecnologies per recolzar la integració de les persones amb discapacitat i convida a reflexionar sobre les dificultats a les quals s’enfronten en realitzar accions tan habituals com enviar un missatge per WhatsApp.
“Mancar de recursos econòmics o d’assessorament suposa una barrera per accedir a la tecnologia”Per desgràcia sí. Més per a aquells col·lectius, com el de les persones amb paràlisi cerebral, on hi ha una gran diversitat quant a funcionaments motrius, sensorials i cognitius, la qual cosa no pot servir d’excusa, sinó suposar un repte. Tampoc s’ha d’oblidar l’entorn de la persona, ja que la manca de recursos econòmics o d’assessorament adequat pot suposar una barrera per a l’accés efectiu a la tecnologia.
“Enviar un missatge per WhatsApp requereix de certes capacitats que moltes persones amb paràlisi cerebral no tenen”
Poc o gens. Tindrem sort si durant el desenvolupament s’han tingut en compte algunes pautes bàsiques d’accessibilitat, i ja no diguem si ha participat alguna persona amb discapacitat. També cal afegir que alguns dels grans fabricants tampoc estan molt per labor, la qual cosa tampoc facilita les coses.
Si ens detenim a pensar, veurem que per enviar un missatge per WhatsApp es requereixen capacitats tals com: agudesa visual, per poder veure la pantalla; destresa manipulativa, per utilitzar la pantalla tàctil; saber llegir i escriure; a més de certes funcions cognitives superiors. Si alguna de les funcions anteriors està compromesa, és possible que la persona no pugui fer ús d’aquesta tecnologia. Moltes persones amb paràlisi cerebral tenen problemes de manipulació i algunes tenen dificultats en totes en les funcions esmentades.
Sobretot desplaçament, manipulació, comunicació i accés a la informació i l’oci.
Tots tenen la seva utilitat, encara que potser els dispositius mòbils poden jugar un paper determinant, especialment per a la comunicació, si pensem en persones amb paràlisi cerebral.
“Els dispositius mòbils poden jugar un paper determinant en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat”És un projecte de Confederació ASPACE i Fundació Vodafone Espanya, que té com a missió millorar l’autonomia i la qualitat de vida de les persones amb paràlisi cerebral a través de la tecnologia. En l’actualitat, treballem a millorar l’equipament en tecnologies de suport i la capacitació dels professionals de les entitats ASPACE, així com a fer més accessibles les tecnologies mòbils.
Està previst presentar-la aquest mes d’octubre, moment en el qual es publicarà de forma totalment gratuïta.
“M’agradaria que tota tecnologia o servei proporcionés un veritable accés universal”És imprescindible. En un projecte d’aquest estil, s’assumeix des d’un principi que les proves amb usuaris ho són tot i que caldrà introduir modificacions en funció d’aquestes. Per posar un exemple, al principi gairebé s’havia descartat la pantalla tàctil com a mitjà d’entrada, donats els problemes de mobilitat de moltes persones amb paràlisi cerebral; no obstant això, hem implementat mètodes d’accés especials a través de la pròpia pantalla tàctil que sí resulten útils a alguns usuaris i acceleren de manera significativa la interacció.
Encara que una miqueta utòpic, m’agradaria que tota tecnologia o servei proporcionés un veritable accés universal, de forma independent a les capacitats de la persona.
