L’adopció és una espècie de carrera que exigeix superar diverses etapes per arribar a la meta. Els futurs pares i mares han de complir nombrosos requisits legals i demostrar la seva capacitat per culminar amb èxit tot el procediment. La rellevància que ha adquirit l’adopció internacional en els últims anys ha tret a la llum la complexitat que comporta el procés d’adopció, a pesar que la col·laboració amb altres països ha aconseguit reduir els terminis d’espera enfront de l’adopció nacional. El passat any, 4.472 nens i nenes procedents de 36 països van ser adoptats a Espanya, que ocupa un dels primers llocs en adopció internacional.
Les entitats que gestionen l’adopció ofereix tota la informació i assessorament que es necessita
Per iniciar un expedient d’adopció és necessari dirigir-se a una entitat pública competent. El Ministeri de Treball i Assumptes Socials té registrades a les entitats acreditades per a aquesta fi. En elles, s’ofereix tota la informació i assessorament que es necessita durant el procés. Els passos a seguir comencen amb la pròpia sol·licitud d’adopció i un estudi psicològic i social de les persones sol·licitants per valorar la seva idoneïtat per adoptar. El fet que el resultat de l’estudi denegui l’adopció no ha de veure’s com el final de la carrera. “Una família no és millor que una altra per ser declarada idònia per a l’adopció. Senzillament significa que, al moment de la valoració, es troba preparada per assumir el fet diferencial de ser família adoptiva i, a més, posseeix la capacitat suficient per afrontar, amb unes mínimes garanties d’èxit, les específiques necessitats emocionals del nen adoptat”, expliquen des de la Generalitat valenciana.
La fi última de l’adopció és garantir la protecció dels menors i, per això, s’intenta no deixar cap detall a l’atzar. Cal ser realistes i acceptar que l’adopció pot presentar dificultats per les quals cal estar preparats i preparades. Amb aquest objectiu, tant les administracions públiques com les entitats que gestionen l’adopció organitzen cursos previs a l’obtenció del certificat d’idoneïtat. La Directora General d’ACI (Associació per a la Cura de la Infància), Blanca Rudilla, detalla com en aquests cursos “s’intenta aproximar a les famílies a la realitat del procés d’adopció, oferir-los uns recursos bàsics per enfrontar-ho i orientar-los sobre les etapes i possibles dificultats”. Les qüestions que es tracten estan relacionades amb els orígens del menor (cultura del país, política i societat), els possibles obstacles de cada etapa, la preparació del viatge (en el cas de l’adopció internacional), la trobada amb el petit o petita i el procés d’adaptació mútua.
Aquests cursos, més aviat reunions formatives, són obligatoris i constitueixen un aspecte fonamental al llarg de tot el procés d’adopció. “Els considerem imprescindibles”, apunta Rudilla, que reconeix que el fet que siguin obligatoris “genera certa actitud negativa en les famílies, alhora que acudeixen encantades perquè els prepara per a un futur proper que comporta certes particularitats”. Respecte a la seva durada, depèn del temps d’espera, encara que se solen organitzar mitja dotzena de trobades i tallers en els quals els futurs pares i mares comparteixen sentiments i emocions abans de la tramitació de l’expedient i després que aquest s’envia al país d’origen del menor. Aquest segon tipus de cursos són responsabilitat de les entitats o de les pròpies famílies, que han de documentar-se sobre tots els aspectes de l’adopció i formar-se en la cura dels nens, de vegades, de manera autodidacta.
Contingut dels cursos
Els cursos de preparació a l’adopció es divideixen en diverses sessions. Cadascuna d’elles s’allarga durant un màxim de tres hores. En aquest temps, s’anima a les famílies a explicar els motius pels quals es plantegen l’adopció, els aspectes en els quals va a canviar la seva vida amb l’arribada d’un nen o nena, la conveniència de parlar-los dels seus orígens, els temors que els crea el procés… “Convertir-se en pares i mares és un esdeveniment que genera certa incertesa, per la qual cosa és inevitable que una persona que s’enfronta a cura d’un nen per primera vegada senti por”, reconeix la Directora General d’ACI.
“És inevitable que una persona que s’enfronta a cura d’un nen per primera vegada senti por”, afirma la Directora General d’ACI
Les principals preocupacions tenen a veure amb la capacitat per atendre les necessitats dels petits, aconseguir que la seva adaptació sigui el més fàcil possible i facilitar-los les cures mèdiques que puguin necessitar. En aquest sentit, en els cursos s’ofereix informació pediàtrica i es comunica a les famílies les dades mèdiques que es ressenyen en l’informe d’assignació. L’assessorament està relacionat amb cada menor en particular i pretén aclarir els detalls de qualsevol afecció, explicar els resultats d’una prova concreta i l’abast d’una determinada alteració. Per a això, aquestes sessions són impartides per un pediatre que contracta la pròpia associació.
Altres aspectes que es tracten en aquests cursos són els dedicats a l’educació i atenció a la infància, amb les particularitats de cada país. La cultura, la societat o la forma en la qual es cuida als menors en les institucions són factors que poden variar significativament entre uns llocs i uns altres, per la qual cosa convé saber com ha viscut el nen abans de ser adoptat. També es lliura a les famílies un llistat de paraules traduïdes a l’idioma matern del petit perquè puguin comunicar-se en les primeres trobades i, si ho necessiten, se’ls dona la possibilitat d’acudir a tallers de control d’ansietat. Les emocions que envolten al procés d’adopció poden derivar en aquest tipus de sensacions. “L’important -precisa Rudilla- és entendre aquestes emocions com a part natural del procés, sent l’ideal aprendre de cada sentiment i experiència per guanyar fortalesa i saviesa”.
Existeix una idea errònia sobre el final del procés d’adopció. Malgrat el que pugui semblar, aquest no culmina amb l’arribada del menor a la família, sinó que és llavors quan comença la veritable adopció. Per això, és fonamental que es realitzi un seguiment, almenys, en les fases inicials de l’adaptació. La forma en què es realitza aquest seguiment depèn de les condicions i requisits que imposi el país d’origen del menor. “Generalment, consisteix en la realització de diverses entrevistes amb els membres de la família adoptante, als quals es pregunta sobre els hàbits, relacions i comportaments del menor”, expliquen des d’ACI. El suport a les famílies adoptives inclou, a més, un servei d’assessorament psicològic per facilitar i afavorir la integració del menor. “Estem aquí per escoltar i ajudar en tot el que sigui possible, oferint un suport incondicional”, conclou Rudilla.
