Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

David Camps. Responsable del Sisè Congrés Fundraising

Les ONG haurien de ser econòmicament independents

David Camps (Barcelona, 1967), responsable de captació de fons i d’imatge, és a més fundador de l’Associació de Professionals del Fundrainsing (APF), una associació creada fa gairebé deu anys amb la finalitat de definir el perfil professional del captador de fons a Espanya. Amb aquest objectiu, el de debatre qüestions tan importants com la necessitat d’invertir més en formació i estudiar les pràctiques que en aquest sentit es fan en altres països europeus i llatinoamericans, s’ha celebrat el Sisè Congrés Fundraising. “El punt clau és aconseguir crear una base social sòlida, compromesa amb els valors, amb la missió de l’organització i que es comprometi més enllà de la seva aportació econòmica. L’ideal és que siguem organitzacions independents”, subratlla. No obstant això, Camps defensa que les ONG espanyoles cada vegada són més transparents i que existeixen importants mecanismes d’informació al servei de la societat que permeten conèixer com gestionen les diferents organitzacions els seus fons.

Què és l’Associació de Professionals del Fundraising?

És una associació professional que es crea en 1997 amb la finalitat de desenvolupar i promoure el perfil professional del captador de fons a Espanya. Persones de diferent procedència decidim que a Espanya era necessari fer conèixer la figura del captador de fons, valorizarla i donar-li les eines necessàries de formació per millorar el seu desenvolupament professional.

El treball d’un ‘fundraiser’ no s’apropa més a la d’un empresari que a la d’un voluntari o un cooperant?

Bé, la funció basi del captador de fons és generar recursos a través de la sensibilització i la comunicació de les problemàtiques socials en les diferents causes i en els diferents àmbits: cultural, social, mediambiental i comunitari als barris. Però no cal oblidar que la labor del fundraiser no se centra exclusivament en la captació de fons, sinó que té com a labor prioritària aconseguir donants que apostin per una organització perquè l’hi creuen i comparteixen els valors i la causa. A més, té com a objectiu fonamental fidelizar i aconseguir la lleialtat d’aquests col·laboradors, al mateix temps que aquests siguin corretja de transmissió d’aquests valors per aconseguir canvis en la societat, transformar comportaments, actituds, etc.

Existeix un codi de conducta per a la captació de fons d’ONG? Quin seria la seva columna vertebral, quins principis hauria de recollir?

En aquests moments estem en un procés de validació del codi ètic, on es recullen tots els principis vinculats amb la transparència de la nostra activitat: rendició de comptes del que fem amb els fons i un tema clau com és el respecte de la voluntat del donant en relació amb la destinació dels fons acordats. També es preveuen una sèrie de principis vinculats amb l’ètica i relacionats amb la contractació de proveïdors i, d’altra banda, els associats als drets del donant.

Amb quina fi s’ha realitzat el 6º Congrés de Fundraising, celebrat recentment a Barcelona?

El Congrés és un espai de relació entre els captadors de fons que el seu objectiu és millorar capacitats, les tècniques, aconseguir que s’integrin coneixements dels diferents canals de captació que estem usant les ONG tant espanyoles com de fora i conèixer, en aquest sentit, les experiències europees.

I són molt diferents les pràctiques de captació que es desenvolupen al nostre país a les de fora?

Bé, al món anglosaxó porten molts anys experimentant la labor de captar fons i és on realment s’ha professionalitzat. Destaquen per oferir molta formació, el perfil professional és molt clar, molt acceptat i molt millor pagat que a Espanya. Per això nosaltres sempre mirem cap a aquest món anglosaxó però també cap a centroeuropa, com Holanda, França?i fins i tot amb Llatinoamèrica: Argentina, Xile i Mèxic tenen cada vegada més captadors de fons. En definitiva, cada país té la seva idiosincràsia i podem seguir les seves idees i pràctiques.“Necessitem invertir més en formació”

Quins han estat les conclusions més importants a les quals han arribat?

La idea més important que s’ha debatut és que necessitem invertir més en formació. En aquest sentit, es va llançar una iniciativa que està aprovada per la Unió Europea a través del Programa Leonardo: un certificat de formació fundraising a través de l’ESIC de Madrid. Això va a ser la punta de llança del primer programa a Espanya sobre captació de fons. Ja s’està fent en diferents països d’Europa i el més important és que parteix de la definició de les competències professionals que tenen el captador de fons. Aquesta és la part més positiva, desenvolupar el programa d’acord a unes competències professionals. Com a conclusió, també m’agradaria destacar la necessitat de millorar la relació entre els mitjans de comunicació i les ONG. Cal crear més fonts de diàleg i treballar més en la transparència. No només cal ser transparents, sinó aparentar-ho: aconseguir que s’entengui la nostra labor, des de la rendició de comptes fins a la mostra de l’impacte que generem als països del Sud com a eixos de desenvolupament que som. Com a tercera conclusió està la d’integrar les noves tecnologies, com la utilització de blogs com a espais per a la captació de fons, generar notorietat, aconseguir que els nostres socis participin d’una forma més activa en totes les activitats, ja sigui amb els telèfons de nova generació- on es puguin enviar imatges-, fins i tot petits clips de video que mostrin el que s’està fent, nous formats de publicitat, etc.“Totes les ONG que rebem subvenció pública estem subjectes a auditories”

Una de les majors inquietuds que existeixen entre la ciutadania és la gestió dels recursos de les ONG, quant dediquen a cobrir les despeses administratives, de personal, projectes. Existeix un mecanisme estàndard que permeti comprovar en què gasten els seus fons?

En aquest punt hi ha diversos aspectes a tenir en compte: en primer lloc cal aclarir que totes les ONG que rebem subvenció pública estem subjectes a auditories, aquest ja és un mecanisme de seguretat i de transparència. Les fundacions, per la seva banda, han de rendir comptes davant el protectorat, per la qual cosa també passen un procés d’auditoria. En segon lloc estan les auditories externes que les ONG contracten, i ho fan cada vegada més. Hi ha molt poques ONG grans i reconegudes que no tinguin ja un procés d’auditoria externa, on han de presentar balanç i compte de resultats anual als seus socis, convocar a més assemblea anual ordinària i extraordinària. I finalment, m’agradaria subratllar la necessitat d’apel·lació dels socis; aquests han de ser actius i si dubten sobre la gestió de fons han de posar-se en contacte amb l’organització, cridar i preguntar.

Tot val per aconseguir fons: imatges de nens desnutridos, d’abusos sexuals, etc.? On està el límit?

No. No tot val. Hi ha límits. Es fan campanyes que para uns poden resultar agressives i per a uns altres efectives. Hi ha un codi de conducta pactat des de fa anys per la Coordinadora d’ONG a Espanya, que regula l’ús de les imatges i els missatges amb la finalitat de donar una visió de la realitat clarament educadora. Les ONG de desenvolupament estem obligades a tenir en compte aquest codi de conducta, al marge que cada organització ha de tenir el seu codi d’imatge o el seu codi publicitari.

Des del seu punt de vista, les ONG espanyoles són transparents?

Podem millorar, però el problema és que no podem ficar tot en el mateix paquet. No pot ser que una organització que tingui problemes de transparència, o que emmalalteixi de mecanismes de gestió adequats per rendir comptes o per mostrar impacte, tingui greus problemes de reputació i que això embruti tot el sector. Per descomptat que en els últims anys s’ha experimentat un gran avanç en aquests mecanismes de transparència. És fonamental que la societat s’informi, existeixen moltíssims mecanismes d’informació: a través del Ministeri d’Assumptes Socials, de la Coordinadora, de l’AECI, etc. I els que no vulguin ser actius consultant aquests organismes han de fer un acte de fe i esperar rebre la suficient informació sobre la gestió dels fons de cada ONG.

Quins són els mecanismes amb els quals explica una Organització No Governamental per convèncer a les grans empreses a realitzar donacions?

El mecanisme bàsic és construir relacions de confiança a mitjà i llarg termini, depèn també del que s’estigui buscant: una relació a llarg termini, un patrocini molt puntual per a un esdeveniment o una campanya amb causa, una col·laboració integral?.depèn molt del que es vulgui. Les relacions entre empreses i ONG s’han de basar en la confiança entre els seus directius, i els seus partness, i que cadascun es posi en el seu paper.“Les relacions entre empreses i ONG s’han de basar en la confiança entre els seus directius”

Li consta que en aquest país existeixin donacions tan importants com les quals realitza la fundació Gates a EUA?

No, no, no existeixen. Cal tenir en compte que el sector americà és molt diferent. Nosaltres estem encara en un procés molt inicial de filantropia. A EUA la majoria d’ONGs en les seves memòries llisten els noms dels seus filántropos, dels seus veritables donants, i això aquí seria impensable, perquè la gent té vol preservar la seva identitat. De manera que partim d’un concepte de filantropia totalment diferent.

A vostè, com a membre de la Comissió Ètica d’un fons ètic, quina opinió li mereix que les ONG rebin una assignació de fons a través de l’IRPF del 0,7%, (com succeeix amb l’església catòlica), segons acaba d’anunciar el Govern?

Bé, nosaltres hem rebut la notícia de manera molt positiva. Era una reivindicació històrica de les ONGs d’Acció Social i si es confirma per part del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, serà un pas avanci en el reconeixement de la seva labor

Una immensa majoria de les ONG espanyoles depenen encara del finançament públic, veu inconvenient en això? No contrasta una mica amb la independència tan buscada per tantes entitats?

Depèn de cada sector. És evident que les organitzacions han de tractar d’obtenir els seus fons d’entitats privades i públiques i fins i tot diria que dins dels públics l’ideal és que vinguessin de diferents colors polítics. És molt important el finançament en paral·lel. Per descomptat, el paper d’independència és clau quan són organitzacions que han de fer un treball de lobby molt fort i l’ideal és que siguem organitzacions independents. Est és el punt clau: aconseguir crear una base social sòlida, compromesa amb els valors, amb la missió de l’organització i que es comprometi més enllà de la seva aportació econòmica, etc. Però cal tenir també en compte que hi ha organitzacions que, d’acord als seus estatuts, no reben subvencions del sector públic com Greenpeace. Aquí cada organització ha de ser capaç d’equilibrar les seves fonts de finançament. “Cada organització ha de ser capaç d’equilibrar les seves fonts de finançament”

Quin és l’assignatura pendent de les ONG al nostre país?

Ens falta encara molta formació, seguir formant-nos com a gestors: incorporar tot l’instrumental de gestió de recursos humans, de comunicació i de màrqueting, d’adreça, tots els temes relacionats amb el reclutament, selecció de personal- tant staff salarial com a voluntari- , etc. En síntesi, es pot dir que és necessari fer un esforç per millorar totes les polítiques i les pràctiques de gestió en les organitzacions, i l’esforç per part de tot el sector ha de ser col·lectiu, d’aquesta forma demostrarem l’impacte que tenim i demostrarem la complementarietat que existeix entre nosaltres.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions