En el proper decenni, les persones majors de 60 anys ascendiran a mil milions. Superaran fins i tot als menors de 15 anys. Davant tals xifres, una de les preocupacions i necessitats és aconseguir un envelliment actiu. Les associacions de majors asseguren que una de les claus és tenir una actitud positiva, però a més, EROSKI CONSUMER ha elaborat un decàleg de recomanacions recollides en diversos informes i per entitats que treballen en aquest àrea.
Decàleg de l’envelliment actiu
1. Actitud positiva. La Unió Democràtica de Pensionistes (UDP) ha gravat una desena d’anuncis protagonitzats per persones jubilades i pensionistes voluntàries de l’organització i que representen “com exercir un envelliment saludable“. Aquests vídeos formen part de la campanya “Està a la teva mà“, que difon un missatge clar: “Envellir és inevitable, com ho facis està a la teva mà”. “Depèn de cadascun com afrontar el procés d’envelliment, i una actitud positiva és fonamental perquè aquest període vital sigui el més gratificant possible”, explica l’entitat.
2. Lideratge actiu. Les persones majors poden ser motor de canvi. Un informe elaborat per la Fundació per a la Protecció Social de l’OMC i un grup d’experts de diferents organitzacions (com a Sèniors per a la Cooperació Tècnica SECOT) destaca que molts líders naturals, quan es jubilen, “passen a tenir un rol més passiu”. No obstant això, mantenir-se com a líders no solament els ajuda a ells mateixos a reconèixer la seva vàlua, sinó que anima a altres majors a imitar-los i ser actius, “demanar, proposar i actuar”. L’informe es titula ‘10 Propostes per a la Participació i Lideratge de les Persones Majors en la Societat‘ i recull d’altres idees “per recolzar i promoure la participació activa i el lideratge de les persones majors en la societat”, recorda SECOT.
3. Estar oberts a l’aprenentatge. L’interès per aprendre no és sinònim d’estudiar o examinar-se, sinó de desenvolupar unes inquietuds que faciliten “conservar un bon estat de salut i poder seguir contribuint a la societat“. S’aprèn al llarg de tota la vida i això ajuda a millorar “les capacitats personals i professionals” i al fet que “la persona segueixi aportant de forma activa i productiva” al seu entorn.
4. Participar en tasques de voluntariat. Les persones jubilades voluntàries se senten útils i actives, a més d’evitar la rutina i l’avorriment. Les persones majors poden posar la seva experiència i saviesa al servei de joves a els qui assessorar en els seus negocis, ajudar a altres persones majors, acompanyar en residències i participar en una altra infinitat d’activitats.
5. Formar part d’una organització. A partir de la idea que “les organitzacions de majors són les que millor representen els seus interessos”, formar part d’una d’aquestes entitats ajuda als majors a ser part activa de la societat i a defensar els seus propis interessos. UDP destaca dades del CIS segons els quals “el 22,6% dels majors de 65 anys declara pertànyer o haver pertangut a alguna associació de qualsevol tipus, enfront del 34,7% de la mitjana”. Encara són poques les persones majors que adquireixen un compromís amb organitzacions socials en favor del seu propi benefici.
6. Realitzar exercici físic. Un envelliment saludable requereix practicar activitat física de manera habitual. És necessari que tots els dies les persones majors es moguin. Un passeig, una classe de gimnàstica de manteniment, un temps en la piscina, una volta amb bicicleta… L’exercici físic és bo per als ossos/ossos, els músculs i per a l’organisme en general, fins i tot, per a un bon estat psicològic. Per contra, el sedentarisme afavoreix el desenvolupament de malalties que, en alguns casos, es converteixen en cròniques.
7. Comptar amb ajudes tècniques i de suport. Durant la trobada sobre “Envelliment Actiu i Compromís Social“, organitzat el passat estiu a Santander per el Imserso i la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo (UIMP), es van posar de manifest diferents reflexions encaminades a aquesta fi. Entre aquestes, va destacar la necessitat de “avançar en un desenvolupament de les tecnologies i productes de suport més concorde als requeriments dels seus potencials usuaris”, per la qual cosa es va defensar la seva participació en els processos de disseny de nous productes. Un exemple són els productes d’ús senzill, que compten amb el segell “simplit”, un indicatiu que s’han dissenyat d’acord a les necessitats de les persones majors.
8. Treball i edat de jubilació. Malgrat que s’entén que la preocupació per l’envelliment actiu comença una vegada que es deixa de treballar, en realitat aquest és un estat més que una qüestió d’edat. Mantenir-se laboralment actius ajuda a sentir-se útils, aportar i mantenir la relació amb les persones d’aquest entorn. A més, el citat informe recomana que s’han de mantenir uns hàbits saludables durant tota la vida per arribar a l’edat de jubilació en bones condicions. Els experts reunits a Santander, a més, van agregar que aquesta no ha de ser forçada, sinó desitjada, ja que, en cas contrari, “es malgasta un capital humà incalculable i es generen situacions de desintegració i exclusió social no desitjades”.
9. Lluitar contra l’aïllament en el mitjà rural. L’envelliment actiu en el mitjà rural és desitjable i possible. ja que les àrees rurals són més susceptibles de ser víctimes de l’aïllament, s’ha de promoure una major autonomia de les persones majors, així com un major suport entre els qui viuen en zones properes. Com més es fomenti la independència, majors possibilitats haurà de que les persones majors arribin a l’etapa de la vellesa en millors condicions. Les activitats d’oci que s’organitzen a les àrees rurals són una eina adequada per potenciar les seves habilitats i afavorir una situació d’autonomia.
10. Atenció a les persones amb discapacitat. Les persones amb discapacitat envelleixen sovint de manera més ràpida que la resta de la població. L’envelliment prematur està relacionat amb la discapacitat intel·lectual, la qual cosa escurça la seva esperança de vida i la seva activitat. Però es pot fer alguna cosa. Cal ajudar a aquestes persones a accedir a programes de prevenció de la salut. Sobretot, preocupa que a partir dels 40 anys el 60% tingui sobrepès o obesitat i tres de cada quatre no facin cap exercici físic. L’oci inclusiu és una alternativa per fomentar la participació, les relacions i l’activitat, que es mantindrà amb el pas dels anys. Sobretot, cal atendre a les persones entre 45 i 65 anys, ja que en aquest període s’inicia i evoluciona el procés de deterioració, i s’han de ralentir els signes de l’envelliment per a una millor qualitat de vida.
