Defensar els drets dels nens i nenes

Enguany es commemora la majoria d’edat de la Convenció sobre els Drets del Nen. Un text que va ser aprovat el 20 de novembre de 1989 i que s’ha convertit en el tractat internacional més ratificat del món. Només els Estats Units i Somàlia no ho han recolzat encara. El seu contingut és jurídicament vinculant, la qual cosa significa, segons recorda Unicef, “que el seu compliment és obligatori”. No obstant això, un any més, amb motiu de la celebració del Dia Universal del Nen, les estadístiques tornen a recordar que encara hi ha uns 218 milions de treballadors infantils, més de 70 milions de nens i nenes que no van a escola, prop de 20 milions que sofreixen malnutrició severa, més de 13 milions que són orfes per la sida, uns 10 milions de menors de 5 anys que moren cada dia per malalties, en la seva majoria, prevenibles i tractables… Aquests són només algunes dades.

“El 18 aniversari és un moment de celebració i de difusió dels drets de tots els nens, però també un moment per a reflexionar sobre els avanços realitzats i els desafiaments pendents”, recorden des d’Unicef. L’ideal seria que tots els països apliquessin aquest tractat per a millorar la vida de milions de nens i nenes, per la qual cosa aquesta organització ha creat el programa CDN@18, que pretén donar a conèixer els drets dels menors per a motivar-los a jugar “un paper actiu” que ajudi a difondre l’impacte i la rellevància que aquests drets tenen en les seves pròpia vides. “A pesar que s’ha avançat molt de sobre el paper, encara queda un llarg camí per a assegurar aquest compliment efectiu dels drets”, afegeix un portaveu de Save the Children.

La Convenció dels Drets del Nen empara a tots els menors de 18 anys, “sense excepció”, als quals reconeix el dret a la identitat, a la llibertat d’expressió i d’associació, a la salut, a l’educació i a la protecció. També garanteix el dret dels nens a expressar la seva opinió i al fet que aquesta es tingui en compte en tots els assumptes que els afecten. És imprescindible que tots aquests drets siguin respectats i que existeixi un compromís per a això. “No obstant això hem de constatar un altre fet: a pesar que s’ha avançat molt de sobre el paper, encara queda un llarg camí per a assegurar aquest compliment efectiu dels drets”, lamenta Save the Children.

Des de Mans Unides recorden que la majoria dels petits als quals no es respecta aquests drets viuen en països en vies de desenvolupament, on existeixen lleis que, en teoria, els protegeixen i emparen, però “no es donen les circumstàncies ni econòmiques ni socials que els permetin desenvolupar els primers anys de la seva vida a cura de les seves famílies i institucions”. Per part seva, l’informe ‘Un panorama del benestar infantil als països rics’, del Centre de Recerques Innocenti, d’Unicef, revela que en aquests països “no existeix una correlació evident” entre el benestar infantil i el PIB per capita. Tenir més diners no és sinònim de felicitat. “La República Txeca, per exemple, aconsegueix una posició general de benestar infantil més alta que molts països més rics, com França, Àustria, els Estats Units i el Regne Unit”, detalla l’estudi.

Els nens i nenes constitueixen un terç de la població mundial. Són el futur i, per això, en els últims anys s’ha fet un esforç per aconseguir avanços en l’accés a l’educació, així com la reducció del treball infantil. No obstant això, Unicef identifica cinc prioritats relacionades amb els més petits:

• Augmentar les taxes de supervivència i desenvolupament.
• Prestar una educació bàsica universal i potenciar l’educació secundària.
• Garantir la protecció infantil contra la violència i l’explotació.
• Protegir enfront del VIH/sida.
• Promocionar polítiques i aliances a favor dels nens i nenes.

Respecte als avanços, s’ha produït un descens en la mortalitat infantil, que ha passat de 12,7 milions en 1990 a 9,7 milions en 2006. A més, encara que encara 115 milions de nens i nenes no assisteixen a l’escola, en 2005 el 89% tenia accés a l’educació enfront del 86% de 1990. D’altra banda, el nombre de treballadors infantils va descendir un 11% des de 2002 fins a 2006.

La Convenció sobre els Drets del Nen ha aconseguit canvis importants en la vida dels més joves. A més dels citats, s’ha aconseguit que el càstig físic sigui declarat il·legal en l’àmbit de la família. De fet, 14 països del món l’han prohibit expressament. A l’escola, els països signants de la Convenció es comprometen a impartir educació obligatòria i gratuïta a tots els nens i nenes, almenys en l’ensenyament primari, i a Espanya s’ha ampliat també als nens entre 3 i 6 anys.

Protocol en conflictes armats

Una de les principals preocupacions dels països signants de la Convenció dels Drets del Nen és la participació d’aquests en els conflictes armats. Segons dades de Nacions Unides, en 2006 hi havia més de 250.000 nens i nenes involucrades en conflictes armats. Per això, la Convenció compta amb un Protocol que insta als països signants a adoptar “totes les mesures possibles” perquè cap membre de les seves forces armades menor de 18 anys participi directament en hostilitats, censura el reclutament obligatori i defensa l’aplicació efectiva de totes les disposicions d’aquest Protocol.

Deu anys després de la publicació de l’informe de Nacions Unides “Les Repercussions dels Conflictes Armats sobre els Nens” (1996), conegut com a Estudi Machel, un nou informe avalua els progressos i defineix les dificultats i les prioritats decisives per al futur del Programa dels Nens i els Conflictes Armats. Aquest informe recull opinions d’uns 1.700 joves de 92 països en conflicte, reunits mitjançant una sèrie de debats de grups organitzats pel Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) i altres ONG.

En l’informe, titulat “Ens escoltaran?”, els joves demanen que els seus drets siguin respectats i protegits per totes les persones, reclamen justícia i protecció contra la violència perquè cap menor pugui ser utilitzat com a soldat, “esposa de campanya” o esclau, advoquen per espais segurs lliures de conflicte on poder estudiar i jugar, defensen la reconstrucció de les escoles, els hospitals i les clíniques que han quedat destruïdes, demanen treball i mitjans per a sobreviure, i exigeixen atenció per als nens i nenes exclosos.

El treball de les organitzacions no governamentals (ONG) a favor dels nens permet en gran manera millorar la qualitat de vida d’aquests. En molts casos, aquestes organitzacions s’encarreguen de vetllar pel compliment dels seus drets i els garanteixen un entorn estable i segur. Els programes que desenvolupen se centren en aspectes tan importants com la salut, l’educació i l’alimentació.

Atenció a menors malalts. Aquests projectes centren els seus esforços a atendre nens i nenes malalts que no poden ser tractats als seus països d’origen. És el cas de l’Associació Missatgers de la Pau, que trasllada fins a Espanya a petits víctimes de conflictes bèl·lics per a proporcionals el tractament mèdic i psicològic que necessiten. L’Associació també compta amb centres socials en diversos països del món, en els quals para esment infantil, i realitza activitats com la distribució de joguines en centres escolars.

Accés a l’educació. Save the Children va posar en marxa fa una mica més d’un any la campanya ‘Reescriguem el Futur’, que ha aconseguit que 3.4 milions de menors en més de 20 països hagin millorat la qualitat i la seguretat de la seva educació, i altres 590.000 hagin accedit per primera vegada a l’educació primària. L’objectiu és aconseguir l’escolarització d’almenys vuit milions de nens en països en conflicte fins a 2010. Una altra de les accions d’aquesta ONG és la carrera escolar “Quilòmetres de solidaritat”, l’objectiu de la qual és també oferir educació i atenció sanitària a milers de nens i nenes.

Combatre la desnutrició. L’ONG Ajudem a un Nen disposa d’Unitats de Recuperació Nutricional (URN) a Nicaragua, el segon país més pobre de Llatinoamèrica. Aquest programa es desenvolupa des de 2002 en més de 22 comunitats i en l’actualitat beneficia a més de 3.000 nens i nenes. Mitjançant aquest projecte s’ha aconseguit disminuir els casos de desnutrició i malalties de carència. Les instal·lacions són cedides per les diferents comunitats i gestionades per un equip de mares voluntàries.

Garantir l’atenció sanitària. La falta de medicaments i de facultatius és un dels problemes més apressants dels països en vies de desenvolupament o en conflicte. L’atenció sanitària no sempre està garantida i això implica conseqüències tan greus com la mort de milions de nens cada any. La solució que troben les organitzacions no governamentals són la instal·lació de consultoris permanents en les zones més afectades o la utilització d’unitats mòbils, que permeten arribar als llocs més allunyats i traslladar als malalts per a rebre l’atenció que necessiten.