Les fadamas són terres molt riques per al cultiu. Constitueixen una superfície molt valorada a Nigèria, on la falta de pluja en el nord perllonga l’estació seca durant diversos mesos. La seva imatge és la de l’exhuberancia i la fertilitat, dues característiques que han atret sempre a centenars de persones disposades a guanyar-se la vida en aquestes zones, mentre en la resta del país la terra és seca i àrida. Pescadors, caçadors i agricultors s’han disputat aquestes terres i, fins i tot, han arribat a enfrontar-se per aconseguir la seva propietat.
La principal peculiaritat de les fadamas és que són una espècie de valls fluvials, que s’inunden en determinades estacions o quan els rius tenen crescudes. La seva fertilitat ha estat motiu de conflicte permanent entre aquelles persones que volien aprofitar-se de l’explotació de la seva riquesa i, per això, l’Associació Internacional de Foment (AIF) del Banc Mundial es va decidir a engegar un projecte que obliga a les persones que depenen dels recursos de la fadama a elaborar “plans de desenvolupament local participatius i socialment integradors”.
S’han construït uns 50.000 pous per obtenir aigua i regar les terres que s’estenen al llarg dels rius
La iniciativa consisteix a fomentar el reg a petita escala, gràcies a l’excavació d’uns aqüífers que permeten obtenir aigua a amb prou feines cinc metres de profunditat. Aquests aqüífers es comporten com a pous naturals, dels quals els agricultors obtenen l’aigua necessària per regar les terres, sense dependre de l’escassa pluja ni de la crescuda dels rius, ja que les fadamas s’estenen al llarg dels rius de Nigèria.
La primera part d’aquest projecte es va iniciar en 1992, amb la construcció d’uns 50.000 pous de baix cost. L’objectiu era incrementar els ingressos dels agricultors i ajudar a reduir la pobresa. En la segona part, en marxa des de finals de 2004, s’ha continuat per aquesta senda i s’ha involucrat a agricultors, pastors nòmades, pescadors, caçadors, criadors de bestiar i dones per acabar definitivament amb els conflictes i augmentar els ingressos de tots aquests col·lectius.
Objectiu compliment
El fet que cada persona tingui el seu propi pou i administri l’aigua com estimi convenient per regar les terres, ha permès reduir la competència que es creava pels escassos recursos existents de terreny i aigua. El projecte finança sistemes de reg a petita escala, camins veïnals i infraestructura comunitària, per la qual cosa cada comunitat compta amb uns plans específics de finançament.
En total, la segona fase d’aquest projecte de desenvolupament rural ha millorat en dos anys els ingressos de 2,3 milions de llars que es dediquen al treball agrícola de 12 estats de Nigèria. Un estudi de l’Institut Internacional de Recerques sobre Política Alimentària, assegura que l’ingrés familiar entre les persones que participen en el projecte ha augmentat un 60% entre 2005 i 2007. Les previsions inicials apuntaven al 20%.
Els beneficiaris són els col·lectius que treballen la terra, persones amb discapacitat i dones
Els beneficiaris i beneficiàries són els diferents col·lectius que treballen la terra, com a agricultors o pastors, a més de persones amb discapacitat i dones, algunes d’elles vídues, que només compten amb el treball del camp com a mitjà de subsistència. Aquestes dades van fer que el projecte rebés el passat mes de juny el Premi a l’excel·lència per a la regió d’Àfrica del Banc Mundial, “per la seva aportació al desenvolupament sostenible”.
La intenció ara és començar una tercera part del projecte, que comptaria amb un pressupost de 250 milions de dòlars (el doble que la segona) i es presentaria al març de 2008 per implantar en els 36 estats de Nigèria. Aquesta tercera fase funcionaria de forma paral·lela als projectes agrícoles impulsats pel Banc Africà de Desenvolupament, en col·laboració amb el Fondo per al Medi ambient Mundial (FMAM).
Amb una població de 140 milions de persones, Nigèria és el país africà que té una major concentració d’habitants: el 47% de la població de l’est d’Àfrica. Aquesta xifra inclou a al voltant de 200 ètnies, 500 llengües i dues religions majoritàries, l’islam i el cristianisme. Aquesta és la població beneficiària dels projectes en marxa gràcies a les fadamas i els qui reclamen ingressos per a xarxes de pesca, fertilitzants, bombes d’aigua i generadors, entre uns altres.
