Influirà en Sahel la crisi econòmica que afecta al nostre país? Sens dubte. En l’era de la globalització, els països s’interrelacionen entre si com una tela d’aranya. En ella queden atrapades, sobretot, les regions més febles. I entre elles destaca Sahel, el denominat “cinturó de la gana” africana. L’efecte va dominar de la globalització fa que la crisi mundial, de la qual Espanya tampoc escapa, suposi una disminució de les remeses que envien les persones immigrants als seus països d’origen localitzats en Sahel. Com a conseqüència, unes zones de per si mateix deprimides es veuen incapaces de sortir a flotació i s’enfronten a una vida amb escassos recursos, que cada vegada són menys. La bona notícia és que podem ajudar. La menys bona, és que no tots ho fan i això perpetua una situació de gana, dolor i drama, que no per absentar-se de les nostres pantalles ho fa de la realitat.
Les remeses enviades a Àfrica Subsahariana han disminuït de manera dràstica i, com a conseqüència, els recursos de Sahel també
“La nostra crisi afectarà al Sahel”. El director general d’Acció contra la Gana, Olivier Longué, ha estat taxativa en descriure un escenari on tots som protagonistes. Si bé la crisi espanyola no és el desencadenant de la situació que travessa Sahel, la seva influència és palesa per diversos motius. “Les remeses enviades a Àfrica Subsahariana han disminuït dràsticament”, detalla l’organització. Però a més, “la paritat del franc CFA amb l’euro fa a aquests països més vulnerables a la debilitat de la moneda europea”, agrega. A tots dos factors s’uneixen les retallades de l’ajuda espanyola i la seva reorientació cap a Amèrica, la qual cosa segons el parer d’ACH “castigaria durament als països més amenaçats per la gana”.
La crisi de Sahel és una crisi global. L’ONU ha alertat que aquesta regió està a la vora d’una crisi humanitària. La seva situació depèn de la de la resta del planeta i aquesta dependència col·loca a la regió en una posició molt vulnerable. Sahel és sinònim de desnutrició, violència i falta d’ajuda humanitària. És una crisi anunciada, descriu ACH, que es preveu difícil de superar si no es posen els mitjans necessaris per a això.
Violència i malnutrició en Sahel
Les xifres són alarmants. Més de 75.000 persones han abandonat les seves llars a Mali per fugir de la violència i gairebé 10 milions sofreixen fam i desnutrició, a més d’esgotar “molt ràpid les seves reserves d’aliments”. El motiu d’aquest caos? D’una banda, “la fi del conflicte libio ha deixat a molts subsaharians armats a la regió”, assenyala ACH. D’altra banda, “l’escassetat de precipitacions i els nivells d’aigua, les males collites i la falta de pastures”, juntament amb la pujada del preu dels aliments, explica Oxfam Internacional.
En Sahel, moltes persones han reduït el nombre de menjars diaris o s’alimenten amb fulles silvestres
ACNUR ha redoblat la seva resposta a Mali per fer front al precari estat de la zona. L’agència de l’ONU ha enviat ajuda humanitària als països limítrofs, “on milers de persones fugen dels enfrontaments entre els rebels tuareg i l’exèrcit”. Tendes de campanya per a Mauritània, Níger i Burkina Faso. Esterillas, mantes, bidons, mosquiteras i utensilis per cuinar. Aliments, aigua potable i recer per als refugiats que arriben a la frontera de Mauritània amb Mali, on s’expliquen fins a 10.887 refugiats malienses.
No és la primera vegada que Sahel travessa una situació crítica, però a diferència de les crisis de 2010 i 2005, “el clima d’inestabilitat política i social i la presència de grups armats és un factor agreujant”, subratlla Longué. La crisi alimentària exigeix actuar “de forma ràpida i eficaç”, alerta Oxfam. En cas contrari, la situació podria agreujar-se a la primavera a causa de la falta de pluges i d’ingressos. “No hem d’esperar fins que la gent estigui famèlica per començar a actuar”, ha assenyalat el relator especial de l’ONU per al Dret a l’Alimentació, Olivier de Schutter.
Sahel ha entrat en una fase 3 o de crisi alimentària aguda, segons els criteris internacionals, si bé les zones del nord de Mali afectades per la rebel·lió tuareg i la part de Nigèria on s’han registrat episodis de violència “poden entrar molt ràpid oficialment en fase 4, d’emergència humanitària”, estima Acció contra la Gana. La següent fase suposaria declarar la fam. Per aquest motiu, l’ONG revela: “Moltes persones han adoptat ja mecanismes de supervivència extrems, com reduir el nombre de menjars diaris o alimentar-se amb fulles silvestres”.
Nens: principals afectats per la crisi de Sahel
Sahel és una regió semidesèrtica al sud del Sàhara. Això implica que les collites siguin escasses i que la situació s’agreugi a causa de l’escassetat de pluja i la pujada del preu dels aliments. Els principals afectats són els nens menors de cinc anys, els qui acusen de manera especial les conseqüències d’aquesta crisi. En total, UNICEF calcula que més d’un milió de nens necessiten tractament contra la desnutrició aguda greu i ACH preveu per a abril 2,6 milions de casos de desnutrició aguda entre menors de cinc anys. L’estratègia d’UNICEF passa per proveir d’aliment terapèutic als petits, desenvolupar mesures preventives i lliurar aportacions en efectiu a les famílies més vulnerables.
Les estimacions d’UNICEF alerten que set dels vuit països de la zona han aconseguit focus amb taxes elevades de desnutrició en nens menors de 5 anys. “Els índexs de desnutrició a les regions més seques de Txad i Mauritània, Níger o Mali ja requereixen una resposta d’emergència“, recalca. “En la resta de països de la regió, Burkina Faso, Senegal, el nord de Camerun i Nigèria, comunitats senceres també estan en risc”, prossegueix.
Els ciutadans poden col·laborar per afrontar la crisi que afecta a Sahel. Les ONG compten amb diverses vies per rebre donacions:
- Acció contra la Gana. La millor forma de col·laborar és a través del telèfon 900 100 822, ja que d’aquesta manera s’aporten les dades suficients per gestionar l’emissió del certificat de donació i la transferència als comptes bancaris d’ACH:
- Santander 0049/0001/52/2410030007
- Bankia 2038/1052/44/6000741510
- La Caixa 2100/2999/93/0200030018)
També és possible donar amb targeta de crèdit, a través de paypal, fax (91 391 5301) o amb un sms al 28010 amb la paraula “gana”.
- Intermón Oxfam. Els donatius es realitzen a través d’Internet o per telèfon (902 330 331).
- UNICEF. Les donacions es realitzen des de la seva pàgina web o per telèfon (902 31 41 31).
- ACNUR. Donar és tan fàcil com facilitar les dades del donant a la pàgina web. El donant decideix l’import.
