L’any 2009 es posen de manifest necessitats, reptes i oportunitats per a la pau. Alguns conflictes podrien acabar si es produïssin les negociacions pertinents. És temps de compromisos, assegura l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona en el seu anuari sobre conflictes, drets humans i construcció de pau.
Imagen: Stas Kulesh
Deu. Aquest és el nombre de contextos en els quals podrien donar-se “passos claus cap a la pau” al llarg d’aquest any. L’informe “Alerta 2009!”, editat per l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, fixa aquesta xifra després d’analitzar els 31 conflictes armats, les 80 situacions de tensió sociopolítica i les 36 crisis humanitàries que van tenir lloc durant 2008 i “que han marcat també l’inici de 2009”. Els ulls estan posats a Congo, Sri Lanka o Somàlia, però també “en altres conflictes oblidats, com la qüestió kurda a Turquia, el conflicte en el Delta del Níger o les diverses insurreccions en l’Índia i Filipines”.
Escenaris favorables
Després d’analitzar la situació dels conflictes i les seves tendències, l’estudi determina les deu oportunitats de pau per 2009. Aquestes inclouen les iniciatives de pau a Colòmbia, els processos similars a Xipre, Burundi i República Centreafricana, la construcció de pau posbélica a Nepal, la implementació del Codi de Conducta de la Unió Europea sobre comerç d’armes, l’acostament internacional cap a Síria, l’anunci del tancament de Guantánamo, la resolució 1820 del Consell de Seguretat de l’ONU sobre violència sexual i el compromís internacional amb la reducció de la violència armada.
És necessari comprometre’s amb la prevenció de conflictes i la resolució de les qüestions de fons
En aquests escenaris s’albiren “oportunitats de pau per a un futur no llunyà”. En alguns casos, els processos de negociació ja estan en marxa, mentre que altres llocs es troben en fase de rehabilitació posbélica. Es tracta, per tant, de donar una empenta per aconseguir una estabilitat definitiva. “La comunitat internacional té encara el repte pendent de comprometre’s de manera efectiva amb la prevenció de conflictes i la resolució de les qüestions de fons, més enllà de la gestió immediata de les crisis”, assenyala el director de l’Escola, Vicenç Fisas.
Del total de 31 conflictes comptabilitzats durant el passat any, 30 romanien oberts al començament de 2009. Els punts calents es van registrar a Àsia (14), Àfrica (nou), Europa (quatre), Orient Mitjà (tres) i Amèrica (u). Respecte a les particularitats dels enfrontaments, la meitat van ser de caràcter intern internacionalitzat i la resta de caràcter intern exclusivament, excepte els conflictes internacionals entre Geòrgia i Rússia i Israel i Palestina.
Les conseqüències dels conflictes analitzats en l’estudi són variades. En una desena de casos, els nivells de violència van ser molt elevats, amb més d’1.000 víctimes mortals. A més, es van detectar “greus violacions dels drets humans” en 60 països, amb les consegüents dificultats per a persones i organitzacions a l’hora de fer valer els seus drets i llibertats fonamentals. L’estudi destaca restriccions a la llibertat d’expressió i opinió, en general, cap a minories, mitjans de comunicació o defensors de drets humans.
Els nivells de violència i les violacions dels drets humans són dos factors que es repeteixen
En qüestions de gènere, els nivells de desigualtat van ser també elevats, sense que la “plena igualtat” hagi estat aconseguida encara a cap país del món. D’aquí la importància de la resolució 1820 sobre violència sexual aprovada pel Consell de Seguretat i que suposa una garantia més per a la protecció de les dones i les nenes.
En total, l’anàlisi de 70 processos de negociació va permetre constatar que 58 d’ells (83%) tenen oberts diàlegs o negociacions formals de pau, “una dada significativa i esperançador”, segons l’estudi. No obstant això, les dificultats per avançar són encara nombroses. El 30% de les negociacions han anat bé o han acabat de forma satisfactòria; en un percentatge similar les negociacions han anat malament, i en un 40% dels casos ni tan sols ha existit la possibilitat d’iniciar un acord.
