No hi ha llibertat de circulació. En tot cas, es donen facilitats per sortir, però no per entrar. Les migracions estan en el punt de mira, sobretot dels països del nord, que decideixen el moviment de mà d’obra que més els convé. El concepte de “persones” s’esvaeix entre la burocràcia, les imatges de “devessalls” i missatges d’alerta davant el risc de fallida dels drets atribuïts a la població local. Els mites sobre les persones migrants fan molt dany. Per això avui, Dia Internacional del Migrant, es demana bandejar-los.
Situació de les persones migrants a Espanya
L’arribada de persones migrants a Espanya ha descendit, però costa creure-ho quan les imatges i notícies que es difonen semblen alertar en cas contrari. El “Informe Anual 2014” de la Federació d’Associacions de SOS Racisme, no obstant això, així ho constata. Entre uns altres, aquest estudi recull les entrades de persones migrants, així com les dades registrades per les set Oficines d’Informació i Denúncia de la Federació estatal, que va recopilar en 2013 un total de 397 denúncies per racisme i discriminació. Van destacar tres àmbits: racisme institucional, denegació en l’accés a serveis públics i privats (accés a locals d’oci, sanitat, educació, habitatge) i abusos de les forces de seguretat de l’estat i seguretat privada.
Segons informes europeus, entre el 60% i el 80% dels casos de discriminació no es denuncien
Però SOS Racisme adverteix: “Les denúncies recollides són una mostra del racisme i la discriminació i no poden interpretar-se com una estadística completa i rigorosa del racisme en aquest país. Aquesta labor li correspon al Govern”. L’entitat lamenta que no hi hagi estadístiques oficials, encara que sí es compta amb dades relatives als denominats “delictes d’odi”, que van ascendir a 1.117 durant l’any passat. “Segons informes europeus, entre el 60% i el 80% dels casos de discriminació no es denuncien. En conseqüència, seguim sense saber quin és la fotografia real de la discriminació en aquest país”, afegeix SOS Racisme.
Andalusia Acull denúncia “una creixent criminalització sobre les persones migrants, especialment a aquelles que es troben en situació administrativa irregular”. Aquesta situació, adverteix, “està provocant el brou de cultiu per a un alarmant increment de discursos xenòfobs i reaccions ciutadanes adverses a la població immigrant en diversos països del Nord”. Des de la Xarxa Acull, la federació que agrupa a 17 ONG, lamenten també que 2014 “vagi a ser recordat com un any negatiu, marcat per atacs i criminalització cap a les persones migrants, i una reculada quant als seus drets”.
En concret, l’ONG Mèdics del Món, membre de la Plataforma de seguiment de la Convenció per a l’Eliminació de tota forma de Discriminació contra les Dones (CEDAW), apunta a la Sanitat com un àmbit de discriminació. Assegura que la reforma sanitària de 2012 “va deixar desprotegides a milers de dones immigrants en situació irregular, incloent a embarassades que, malgrat la cobertura legal, segueixen tenint dificultats per al seguiment de la seva gestació a causa de la desinformació i als diferents nivells de cobertura entre les diferents comunitats autònomes que ha provocat la normativa”.
La falta d’accés a atenció sanitària és també una conseqüència de l’apatridia . Per això l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va llançar el passat mes de novembre una campanya per posar fi “al desesperante limb legal de l’apatridia en el qual viuen milions de persones a tot el món”, també a Espanya. En una Carta Oberta, afirma que l’apatridia “pot significar viure sense formació, atenció mèdica o ocupació formal, sense poder moure’s lliurement, sense perspectives ni esperança”. Pel que considera que és “inhumana” i s’ha d’acabar “amb aquesta injustícia”. A tot el món hi ha deu milions de persones apàtrides. Cada 10 minuts neix un nen apàtrida, recorda ACNUR, “sense una nacionalitat” i, amb freqüència, “sense accés als drets i serveis que els països normalment reconeixen als seus ciutadans”.
Drets Humans a les fronteres
Les fronteres són el principal obstacle i desig de les persones migrants. En el cas d’Espanya, el focus informatiu apunta al sud i, especialment, a la tanca de Melilla. Segons dades oficials, un total de 4.417 immigrants van arribar a territori espanyol en 2013, dels quals 13 van morir. SOS Racisme estima que “les polítiques migratòries centrades principalment en el control de fronteres, a la llarga, no afavoreixen la cohesió ni la convivència social”, per la qual cosa advoca per canvis en la gestió de la migració.
Des d’Andalusia Acull es lamenta la vulneració de drets tant durant el trajecte, com en el lloc de destinació. Els països que es travessen en el procés migratori es converteixen en dramàtics paranys per a les persones, que cauen víctimes de les xarxes de tràfic o de tracta. ACNUR ha manifestat que a tot el món els conflictes s’han multiplicat i, en conseqüència, el nombre de persones desplaçades: ja més de 50 milions. Ha recordat que algunes arriben a Espanya per Ceuta i Melilla, com a persones procedents de Síria, Mali, Somalía o països centrafricans. Per això Amnistia Internacional ha demanat a la Unió Europea (UE) que augmenti “les rutes segures i legals a Europa, garantint que la gent no es vegi obligada a emprendre perilloses rutes per mar”.
En 2013 van arribar a territori espanyol un total de 4.417 immigrants, dels quals van morir 13
Amnistia Internacional considera que es perdran moltes vides en el mar Mediterrani, “tret que els Estats membres de la UE s’esforcin per garantir una operació conjunta de cerca i salvament en tota regla”. L’organització va fer aquesta reflexió amb motiu de l’engegada, el passat 1 de novembre, de la denominada Operació Tritó. Aquesta ha estat desenvolupada per Frontex, l’Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors, per recolzar a Itàlia en les labors de rescat de persones migrants en el mar.
En opinió de Nicolas J. Beger, director de l’Oficina d’Amnistia Internacional, en l’actualitat hi ha un “dèficit d’aquest tipus d’operacions que salven vides”, ja que “el món s’enfronta a la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial”. No obstant això, adverteix que l’Operació Tritó “ni ara ni mai estarà orientada a la cerca i el salvament de vides, sinó que se centrarà a patrullar les costes i investigar als sol·licitants d’asil que desembarquin”. Recorda que els qui són rescatats en el mar es llancen a ell perquè fugen dels conflictes i les persecucions, “busquen seguretat i asil”. Per això subratlla que “mentre segueixi havent-hi guerra, pobresa i persecució, seguirà havent-hi persones desesperades que assumeixin terribles riscos” i insta a tenir-ho en compte. Des d’octubre de 2013, Itàlia ha salvat a més de 155.000 persones en aigües europees.
El passat 26 de novembre, els col·lectius espanyols que conformen la xarxa Migreurop (Andalusia Acull, APDHA, CEAR, Elin i SOS Racisme) van presentar al Congrés dels Diputats “Frontera Sud: hi ha alternatives?”. Aquest informe recull una sèrie de propostes per evitar que s’incompleixin els drets humans en el sud del país, “molt especialment a Ceuta i Melilla”. Aquestes propostes estan contingudes en el manifest “Per una solució europea al drama a les fronteres de Ceuta i Melilla: 4 mesures urgents i realitzables”, al que des de maig s’han adherit milers de persones. Les quatre mesures contingudes en el manifest se centren en: la millora de l’accés a la protecció dels potencials sol·licitants d’asil a la frontera sud, l’ampliació i flexibilització del procés de regularització que s’ha engegat al Marroc, facilitar la reagrupació dels familiars de persones que ja estan de forma regular en sòl europeu i una racionalització de la política de visats d’Espanya i la UE per als països africans.
Per la seva banda, Amnistia Internacional ha llançat la campanya #PortazoAlGobierno, que es refereix a les denominades “devolucions en calenta” de persones migrants, que descriu com “un mecanisme sense garanties per rebutjar a persones migrants i refugiades a les fronteres de Ceuta i Melilla”. Recorda que aquest tipus d’expulsions estan prohibides pel Protocol VI del Conveni Europeu de Drets Humans i són contràries a la Convenció de Ginebra de l’Estatut de Refugiats i a l’actual llei d’Estrangeria, en estimar que “priven a les persones migrants i refugiades d’un procés amb garanties i de la possibilitat de demanar protecció internacional”. Per això demana que es gravin i difonguin “cops de porta simbòlics contra les devolucions sense garanties”.
Per apropar aquesta realitat a les persones, Entreculturas ha organitzat l’exposició de fotografia documental “Som Migrants”, que a través de 30 fotografies realitzades per 11 fotògrafs mostra “el rostre, la mirada, les mans i l’esperança de tants homes i dones que migren cada dia en un viatge llarg i perillós”.
