Les nenes africanes són les principals víctimes de la mutilació genital femenina, una pràctica que suposa l’extirpació parcial o total dels seus genitals externs. La preocupació augmenta perquè cada vegada es practica a nenes més petites i en més dispensadores d’atenció de salut, la qual cosa indica que, lluny de frenar-se, aquest costum augmenta. El seu valor social i cultural afavoreix la pervivència en més de 40 països, malgrat estar penalitzada en més d’una vintena. Per això el 6 de febrer, amb motiu del Dia Mundial contra la Mutilació Genital Femenina, es demana tolerància zero per a aquesta intervenció que, a més de posar en risc la salut de les petites, suposa una vulneració dels seus drets.
Jeniffer Chepochepunyo Kibon ha decidit que les seves filles no se sotmetran a la mutilació genital femenina (MGF). No seguiran aquest costum que cada any sofreixen tres milions de nenes a Àfrica. Jeniffer vol ser para elles un exemple de lluita contra l’ablació. Janet Naningoi comparteix aquest desig. Com Jennifer, combat l’ablació, un ritual del que es va lliurar i pel qual no vol que passada cap dona del seu país, Kenya.
Encara que des de l’any 2000 és una pràctica il·legal en aquesta regió, encara està molt estesa, sobretot en la parteix oest. Allí s’esforcen a difondre el seu missatge juntament amb Tabitha Parteneu. Elles són les tres peces de la campanya que World Vision abandera a aquest efecte, “Stop ablació“, un projecte que es desenvolupa en la comunitat de Marigat, a la qual pertanyen Jennifer i Janet.
“El fet de penalitzar no és suficient perquè les comunitats deixin enrere una activitat que han heretat durant segles, de la qual desconeixen les seves conseqüències i que té un alt valor social i cultural”, reconeix World Vision. No obstant això, més de 600 famílies ja s’han convençut gràcies al treball de l’organització i les seves filles no passaran per aquest ritual, ni seran víctimes dels matrimonis forçats a edats primerenques, una altra pràctica penalitzada, però mantinguda.
Més de cent milions de dones afectades
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que al voltant de 140 milions de nenes i dones sofreixen les conseqüències de l’ablació. D’elles, 92 milions resideixen a Àfrica. En la seva majoria han estat sotmeses a aquesta pràctica quan tenien entre 8 i 14 anys, encara que UNICEF i World Vision han certificat que “cada vegada es tendeix a practicar-la a edats més primerenques, fins i tot en lactants”. És “una forma extrema de discriminació de la dona”, assenyala l’OMS.
Es creu que l’ablació prepara a les nenes per a la vida adulta i dissuadeix a les dones de les relacions sexuals considerades il·lícites
L’ablació respon a motius culturals, religiosos i socials. Es duu a terme, entre altres raons, per pressió social -per complir un patró que segueix la resta de la comunitat-, com a costum que prepara a les petites per a la vida adulta, perquè es defensa com a tradició cultural i com a factor dissuasori d’actes sexuals considerats il·lícits. Es busca reduir la libido femenina, mantenir la virginitat de les dones i garantir la fidelitat matrimonial davant la por al dolor que suposarien les relacions sexuals després de sofrir l’ablació.
Bona part de les intervencions recauen en circuncisores tradicionals de les comunitats, un fet que preocupa perquè sovint es realitza en condicions antihigiénicas i amb mitjans deficients, com “una navalla, una fulla, una llauna, un vidre trencat o qualsevol altre objecte que permeti tallar”, precisa World Vision. La ferida es guareix amb ungüents tradicionals, herbes o ingredients cicatrizantes. No obstant això, més del 18% de les intervencions es registren en dispensadores d’atenció de salut, “una tendència que va en augment” i que ha disparat les alarmes.
Quant als llocs on es practica, l’ablació és costum en 28 països africans -en 20 d’ells està penalitzada-, certs països del Mitjà Orienti i Àsia i en més d’una dotzena de països industrialitzats amb població immigrant en la tradició de la qual figura la MGF, destaca World Vision. Aquesta organització treballa en regions amb una alta incidència, com Mali, Kenya o Somàlia, on promou l’educació en drets humans, ja que l’ablació suposa la violació dels drets del nen, del dret a la salut, a la integritat i, fins i tot en ocasions, a la vida.
La mutilació genital femenina es defineix, segons l’OMS, com “tots els procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins”. Això implica que és una pràctica que afecta tan sol a les dones, en concret a les nenes, la salut de les quals posa de debò perill. “Pot produir hemorràgies greus i problemes urinaris -detalla l’OMS- i més tard pot causar quists, infeccions, infertilitat, complicacions del part i augment del risc de mort del nounat”.
A les joves se’ls extirpen de manera parcial o total els genitals externs. A més, són possibles altres lesions d’aquests òrgans. “El tipus de mutilació, l’edat a la qual es realitza o la manera com es practica varia molt d’un país a un altre, d’una ètnia a una altra, i fins i tot dins d’una mateixa ètnia, d’una família a una altra”, precisa World Vision. L’OMS detalla. Hi ha quatre tipus:
- Extirpació parcial o total del clítoris.
- Extirpació parcial o total del clítoris i els llavis menors, amb o sense escissió dels llavis majors.
- Estrenyiment de l’obertura vaginal mitjançant el tall i la recol·locació dels llavis menors o majors, amb o sense extirpació del clítoris.
- Tots els altres procediments lesius, com la perforació, incisió, raspat o cauterització de la zona genital.
