Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dia Mundial del Refugiat

En el Dia Mundial del Refugiat es demana respecte i tolerància pels més de 42 milions de persones que viuen desplaçades per la violència, la guerra i la persecució

“Ningú tria ser refugiat”. Amb aquesta senzilla frase, però que tanca un gran valor, es pretén explicar al món la situació de 42,5 milions de persones que viuen desplaçades; nens, dones i homes a els qui van tirar de les seves cases o van haver de fugir d’elles, davant el risc de perdre la seva vida. Per això, en el Dia Mundial del Refugiat, es destaca el rècord de desplaçaments forçats en 2011, els focus de concentració i d’atenció actuals i, sobretot, es demana respecte, tolerància i drets cap a els qui s’enfronten a aquesta condició en Sahel, Banya d’Àfrica, Sudan del Sud, Gaza, Colòmbia, Costa Rica, Rwanda…

Img refugiados10 art
Imatge: ©ACNUR / A. Duclos

Dia Mundial del Refugiat 2012: rècord de desplaçaments forçats

Img refugiadossomalia art
Imatge: Refugiats somalis. ACNUR / B. Bannon

L’últim any ha estat especialment dur per a les persones refugiades. La violència, la guerra i la persecució han impedit una convivència tranquil·la. Els conflictes i les situacions d’emergència s’han succeït, així com les imatges que han posat rostre a les dures condicions de vida de milions de persones. Per això es vol que aquest 20 de juny sigui un dia de commemoració i, per a això, ACNUR ha organitzat actes a tot el món que recordaran la necessitat de col·laborar amb aquesta causa.

En 2011, 800.000 refugiats es van veure obligats a traspassar les fronteres del seu país

El seu informe “Tendències Globals 2011” revela que el passat any es va batre un trist rècord: dels 4,3 milions de nous desplaçats, 800.000 persones es van veure obligades a traspassar les fronteres del seu país, la major xifra des de l’any 2000, a causa d’una “sèrie de crisis humanitàries encadenades, començant a la fi de 2010 a Costa d’Ivori i que va anar ràpidament seguida de la crisi a Líbia, Somàlia, Sudan i altres llocs”. “Un sofriment a escala èpica”, descriu António Guterres, Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats.

En els últims anys, el nombre de refugiats no ha frenat el seu ascens. No s’ha aconseguit baixar dels 42 milions ni disminuir el temps que un refugiat ho és. Segons dades d’ACNUR, el període mitjà que una persona passa tot esperant una solució és d’almenys cinc anys. “Dels 10,4 milions de refugiats sota el mandat d’ACNUR, gairebé tres quartes parts (7,1 milions) han estat en l’exili perllongat durant aquest temps”, apunta l’agència. Quant a la procedència, encapçalen la llista Afganistan (2,7 milions de refugiats), l’Iraq (1,4) Somàlia (1,1), Sudan (500.000) i la República Democràtica del Congo (491.000).

Refugiats, focus de concentració i d’atenció

Les persones refugiades es localitzen a tot el món. Hi ha diversos focus de concentració i d’altres d’atenció, que no sempre coincideixen, però tots són igual d’importants.

Img dadaabacnur
Imatge: Camp de Dadaab. ACNUR / B. Bannon

Dadaab. Mig milió de refugiats somalis s’acumulen en Dadaab (Kenya) “que, després de trobar-se al centre de l’atenció pública el passat estiu per la crisi nutricional patida en Somalía”, recorda Metges Sense Fronteres, “han tornat a caure en l’oblit”. L’ajuda humanitària no arriba a bastament, la seguretat és més que qüestionable, el menjar s’aconsegueix després d’esperar llargues cues i els professors manquen de la formació suficient.

Sahel. La situació és insostenible. Níger, Burkina Faso, Mali, Senegal i Camerun són cinc dels països més afectats per la sequera, destaca l’ONG Pla. La falta d’aliment, l’aixecament dels tuareg i la inestabilitat en general fan que cada dia arribin desenes de nous refugiats als campaments, que “excedeixen la seva capacitat gens més ser creats”, alerta l’organització.

Sudan del Sud. Les necessitats també són urgents. Metges Sense Fronteres adverteix que els camps estan desbordats, l’aigua és escassa i l’ajuda, insuficient. En ocasions, “els nouvinguts es concentren en assentaments temporals” anés dels campaments perquè en ells ja és impossible viure més amuntegats. En aquestes condicions, són freqüents les malalties transmeses per l’aigua i “una simple diarrea en els nens pot significar la mort”, assegura l’ONG.

Els refugiats de Palestina són una tercera part dels refugiats de tot el món i els qui romanen en l’exili des de fa més temps

Jordània, Líban, Síria, Cisjordània i Gaza. En total, aquests territoris alberguen fins a 58 campaments reconeguts on conviuen una tercera part dels refugiats de Palestina, segons l’Agència de l’ONU per als refugiats de Palestina (UNWRA), al voltant d’1,3 milions de persones. És un dels conflictes més antics i amb menys aspectes de superar-se. Els campaments compten amb instal·lacions on s’intenta atendre les necessitats i portar una vida el més normalitzada possible. La pròpia UNWRA reconeix als refugiats de Palestina com “el grup de població que durant més temps ha romàs en l’exili”. Es calcula que una tercera part dels refugiats de tot el món són palestins.

Rwanda. ACNUR aporta la dada: més de 10.000 refugiats congolesos han arribat a Rwanda en els últims mesos. Els enfrontaments a la regió oriental de la República Democràtica de Congo desplacen als civils a Rwanda i el campament de trànsit de Nkamira està abarrotat. Tant, que ja “s’ha identificat un nou emplaçament per a un nou campament de refugiats en Kigeme, en el sud de Rwanda”.

Respecte, tolerància i drets per als refugiats

Img refugiadossrilanka art
Imatge: ACNUR / G. Amarasinghe

La reclamació és unànime. Es demana respecte, tolerància i drets per als refugiats. Les Càrites del sud i del nord del Mediterrani, reunides el passat mes de maig en la Conferència anual MigraMed, van rebutjar les “polítiques restrictives de la UE” per considerar que “forcen a les persones a realitzar viatges perillosos en els quals arrisquen les seves vides”. En el seu lloc, van instar a Europa a vetllar pels drets humans i la dignitat de totes les persones, mitjançant “mitjans legals” de mobilitat humana. “El fet migratori és tant una oportunitat com un repte”, van ressaltar.

Des de Medicusmundi i Farmamundi s’aprofita per ressaltar la campanya “Dret a la salut a Àfrica” i es recorden “les implicacions en la salut de la mobilització i les condicions de vida en els camps de refugiats”: alts nivells d’estrès, extensió greu de malalties infeccioses, falta d’accés a vacunes, propagació de ceps de bacteris resistents a antibiòtics, brots esporàdics de febre groga, còlera, ébola, febre de Lassa, tuberculosi, disenteria, diarrea, hepatitis i xarampió, a més de la temuda malària i el VIH/sida, motivat per casos de violència sexual i explotació, “abans i/o durant la fugida”.

Dilemes, què faries si fossis un refugiat?

Amb motiu del Dia Mundial del Refugiat 2012, ACNUR llança una nova campanya denominada “Dilemes“. El seu objectiu és plantejar una sèrie de preguntes perquè els ciutadans reflexionin sobre les condicions en les quals viuen els refugiats. A través d’un qüestionari, pretén que les persones prenguin decisions que condicionaran la seva destinació i, per tant, es posin en la pell d’un refugiat.

“Tu què faries?” és la pregunta amb la qual s’inicia el qüestionari. De la resposta (quedar-se i arriscar la vida o fugir i arriscar-se a ser segrestat, violat, torturat o alguna cosa pitjor) es passa a una altra pregunta: “Esclata la guerra. Fuges a peu amb la teva família. Enmig del caos, el teu fill i tu quedeu separats del teu marit i la teva filla. Tu què faries?”.

Les persones refugiades a Espanya

En comparació de la resta de països de la UE, el nombre de sol·licituds d’asil a Espanya és baix. Solament 3.414 persones van accedir a aquest procediment en 2011, la qual cosa atorga al nostre país el lloc 13º (el 24º si es comparen les sol·licituds per milió d’habitants). L’increment en el nombre de peticions pel que fa a l’any anterior va ser del 24,4%, encara que per a la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) aquest augment és “anecdòtic” i respon a l’acord aconseguit entre els Governs d’Espanya i Cuba per acollir a reclusos cubans.

Per nacionalitats, el major nombre de sol·licituds van correspondre als ciutadans de Costa d’Ivori, seguits dels procedents de Cuba i Nigèria. No obstant això, en general, es va detectar un “enduriment de les condicions d’entrada” i, segons CEAR, el percentatge de rebot va anar especialment alt per a les sol·licituds presentades a través dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions