Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Discriminació de la dona en l’Índia

Una llei índia prohibeix revelar el sexe del fetus per evitar que l'embaràs s'interrompi en cas de ser nena

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 14deSetembrede2005
img_yelamma3 list_ Imatge: Albert Uriach

Les dones en l’Índia s’enfronten a una doble discriminació: “la de pertànyer a un grup social sense un lloc propi dins de la societat índia i la de ser dona, amb tots els problemes afegits que això comporta en un país en el qual les dones no són propietàries de la seva pròpia destinació”. Aquestes paraules, expressades per la Fundació Vicente Ferrer en el marc d’una nova campanya, esperen remoure consciències i animar a defensar el paper d’els qui s’erigeixen com el motor del canvi. Des de 1996, una llei índia impedeix que els pares coneguin el sexe del bebè abans del naixement per evitar que, en cas de ser nena, interrompin l’embaràs. És la realitat d’un país, el segon més poblat del món, on les dones s’obren camí a força de molt esforç.

Img yelamma3 art

Quan neix una nena en l’Índia, l’alegria no sempre regna en la llar. Algunes sofreixen el rebuig de la família, i fins i tot, aquesta falta de suport s’estén a les mares, a els qui es culpa del naixement de les petites. Ser nena s’entén com una càrrega econòmica per als pares, que han de pagar un dot elevat quan es casen, “malgrat que la legislació prohibeix el dot des de l’any 1961”, recorda la Fundació Vicente Ferrer (FVF). En un país on més del 34% dels habitants -uns 349 milions de persones d’un total d’1.028- viu amb menys de 0,80 euros al dia, les famílies intenten casar a les seves filles quan encara són nenes. El paper de la dona índia en la societat es relega així a un segon pla, supeditat a la voluntat de l’home: primer, del pare i els germans; després, del marit.

Rebuig a les dones abans de néixer

El rebuig a les dones comença fins i tot abans de néixer. Dotze milions d’avortaments selectius en 30 anys ho testifiquen. Les xifres s’han disparat de tal manera en l’última dècada, que les autoritats van aprovar en 1996 una llei que prohibeix les proves de determinació de sexe del bebè, així com revelar-ho quan es conegui per realitzar altres proves que ho confirmin. Si ben els avanços en medicina i tecnològics permeten ara tenir més informació del bebè abans de néixer, això s’ha convertit en un arma de doble tall, ja que aquesta revelació és l’argument utilitzat pels pares per interrompre alguns embarassos.

Les dones a Índia manquen del control de la propietat de la terra i l’agricultura

“L’Índia és el quart país més perillós del món per néixer dona, solament superat per Afganistan, la República Democràtica del Congo i Pakistan”, assenyala la FVF. L’ONU posa nombre a aquesta tragèdia: “els feticidios, infanticidis i feminicidios han fet que avui faltin en l’Índia 50 milions de nenes“. No obstant això, preocupa que aquesta pràctica sigui més comuna entre les classes altes i mitjanes, amb més recursos per afrontar el cost d’un avortament, que entre les classes baixes. Evitar que neixi una nena significa esquivar una futura càrrega econòmica que pot afectar de manera important a l’economia familiar. Però crida l’atenció que les classes més pudientes siguin les menys disposades a combatre aquesta xacra.

Dones i pobresa

La pobresa associada a les dones té diverses conseqüències. Es tradueix en falta de mesures sanitàries, higiene, aliments i educació, que impedeixen que cobreixin les seves necessitats mínimes i aconsegueixin la dignitat que mereixen com a éssers humans. A causa d’aquesta situació, algunes famílies decideixen vendre a les seves filles o les casen a canvi de diners. Són joves privades d’infància el futur de la qual s’escriu des de massa ràpid.

Algunes famílies opten per vendre a les seves filles o les casen a canvi de diners

Després d’aquesta decisió, arriben sovint els embarassos, davant la negativa de l’home a utilitzar mètodes anticonceptius. Les menys afortunades s’enfrontaran, a més, a una situació de violència i abús sexual. Les pitjors condicions es registren en l’Índia rural, on les dones són les principals productores agrícoles i treballen en el camp durant tota la jornada, però “no posseeixen cap control sobre la propietat de la terra i l’agricultura”. La FVF explica que “tenen menys accés i control dels recursos productius”, però la seva càrrega de treball és important i “es mantenen les baixes remuneracions, les males condicions laborals, una escassa cobertura en la seguretat social i llargues jornades“.

Dones: la força del canvi en l'Índia

La Fundació Vicente Ferrer ha iniciat una nova campanya nacional de sensibilització de gènere, “Dones: la força del canvi en l’Índia“, que recorrerà 22 ciutats espanyoles en forma d’exposició fotogràfica itinerant. La mostra es compon de fotografies que “narren la història de set dones de l’Índia rural -Hemavathi, Yellamma, Kanthamma, Nagamma, Vani, Durgamma i Likita-, del context de discriminació que han hagut de superar i del seu afany de superació”, explica l’entitat. A més, “a través de la mirada de la dona”, s’analitza el programa de desenvolupament integral que la Fundació duu a terme, s’han dissenyat elements interactius, infografies i explicacions sobre el dia a dia de les dones en Andhra Pradesh i s’han organitzat taules rodones i cineforums per animar a reflexionar sobre el paper d’elles com a motor de desenvolupament.

Img

Kanthamma està casada amb el seu cosí. Té tres filles (la major està casada) i un fill. El seu marit va emmalaltir i ella s’encarrega de treure endavant a la família, gràcies al cultiu d’arròs, cacauets i arbres fruiters. La Fundació Vicente Ferrer li va ajudar a adquirir una vaca, “que li ha proporcionat una font d’alimentació i d’ingressos”. Ven la llet de la vaca i aprofita els excrements de l’animal per produir biogàs o adob per als camps de cultiu, que també ven, indica l’organització.

Img

Hemavathi té tres fills i dues filles, tots acudeixen a l’escola. Va treballar des de nena i es va casar en aquesta etapa de la seva vida. Ara, juntament amb la seva família, construeix la seva casa amb l’ajuda del veïnat -Hemavathi prepara el menjar per a totes les persones que li ajuden- i dues persones de la FVF: “La casa estarà registrada a nom d’Hemavathi, tal com determina el programa de construcció d’habitatges de la Fundació Vicente Ferrer”. Això assegurarà la seva autonomia.

Img yelamma

“Per falta d’assistència sanitària, Yellamma va contreure la poliomielitis als cinc anys. Les seqüeles de la malaltia li van reduir la mobilitat d’una cama”. Per aquest motiu, el seu marit la va retornar a la família als tres anys de casar-se. Ara viu amb la seva mare, a qui cuida, i treballa a casa, on elabora productes de jute per als tallers artesanals de la FVF. “Tenir un treball remunerat no solament li garanteix autonomia i accés a recursos econòmics, sinó que la posiciona socialment, recuperant el respecte de la comunitat i la seva autoestima”, explica l’entitat.

Img

A Índia, gairebé un milió de dones estan infectades pel VIH. Vani és una d’elles. El seu marit va morir a causa d’aquesta malaltia i ella viu ara amb el seu fill a casa dels seus pares. És treballadora social al Centre d’Atenció i Cures a Persones amb VIH de l’Hospital de Bathallapali de la Fundació Vicente Ferrer. En aquest centre rep tractament i des d’allí “es desplaça a les zones rurals per sensibilitzar, informar i acompanyar a persones que tenen la mateixa malaltia que ella”. Alhora, treballa amb dones embarassades portadores del virus, a els qui ensenya com evitar la transmissió als seus fills.

Img

La seva comunitat la va escollir com a professora. Des de llavors, Durgamma, que va estudiar fins a batxillerat, imparteix classes de reforç en una escola complementària de la Fundació Vicente Ferrer i estudia a distància. Ensenya a llegir, escriure i dibuixar, i ajuda als nens de la comunitat a millorar els seus resultats en matemàtiques. Des de la seva experiència, explica als pares la importància de l’estudi i transmet als nens el valor de cuidar la higiene personal. Durgamma pot considerar-se afortunada. Més de 7 milions de nenes índies no han anat mai a l’escola

Img

Es va casar quan tenia quinze anys, és mare de tres nens i una nena i, sense saber llegir ni escriure, Nagamma s’ha esforçat per tirar endavant. Treballa de quatre de la matinada a onze de la nit. Realitza les tasques de la llar, treballa en el camp i és propietària d’una vaca i una búfala que va poder comprar gràcies al Fons de Desenvolupament i que li van permetre muntar una lleteria. A més, “exerceix de llevadora en la seva comunitat, assessora sobre planificació familiar i s’encarrega de sensibilitzar per desarticular pràctiques com el dot, els matrimonis precoços, els infanticidis femenins o la violència contra les dones”.

Img likita

Viu amb els seus pares perquè encara té solament nou anys. Likita vol ser enginyera i acudeix a l’escola amb més nenes, les vides de les quals ja han començat a ser diferents a les de les seves mares. També la del seu germà ha canviat. “Els seus pares han decidit no demanar el dot a la família de la noia que en un futur es casi amb ell, contribuint, d’aquesta forma, a erradicar una de les pràctiques hindús més arrelades en la societat índia”, assenyala la FVF.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions