Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Discriminació del poblo gitano

L'antigitanismo està molt arrelat en tots els països d'Europa, també a Espanya, on hi ha certs obstacles per canviar la imatge negativa de la comunitat gitana

Img gitanos art
Imatge: Dominic Rivard

El poble gitano té bandera i himne

Cada 8 d’abril, Dia Internacional del Poblo Gitano, es rememora a tot el món la jornada en la qual es va instituir la bandera i l’himne gitano en 1971 durant el Primer Congrés Mundial romaní/gitano celebrat a Londres.

Img banderagitana articulo
Imatge: Fundació Secretariat Gitano

Una bandera verda i blava simbolitza el cel i el camp, amb una roda de carro vermella al centre, que representa el camí des d’Índia i la llibertat.
Per la seva banda, l’himne gitano ‘Gelem, gelem’ (Vaig caminar, vaig caminar) va ser compost per Jarko Jovanovic i recorda als gitanos i gitanes víctimes del nazisme.

L’himne gitano recorda als gitanos víctimes del nazisme

Aquest dia és un reconeixement per recordar la història del poblo gitano, el llarg i penós pelegrinatge ple d’expulsions al llarg dels segles, a les víctimes del genocidi nazi i les persecucions viscudes. Però també és una jornada per veure les aportacions del poblo gitano a la societat, no solament culturals sinó també de valors.

Antigitanismo a Europa

En el cas de la comunitat gitana, es constata que l’antigitanismo està fortament arrelat en tots els països d’Europa, incloent Espanya. El poble gitano segueix sent objecte de discriminació, d’hostilitat, i fins i tot és víctima, sovint, de delictes d’odi que atempten contra la dignitat de les persones, vulneren drets i arriben a amenaçar la seguretat i la vida de molts gitanos.

En sol tres anys un total de 32.000 gitanos van ser expulsats a França

Segons la Lliga Internacional de Drets Humans i l’European Roma Rigths Center, solament en tres anys i a França, un total de 32.000 gitanos van ser expulsats per la força dels llocs en els quals vivien, sense oferir solució alguna a la seva situació de vulnerabilitat. Amnistia Internacional també denuncia les expulsions patides a Sèrbia, Kosovo i Alemanya. També s’ha presenciat la construcció de murs antigitanos a Eslovàquia i Portugal, encara que aquesta informació no hagi arribat a la població majoritària. I a això se sumen els casos de maltractament policial i assassinats impunes comeses a Bulgària, Romania i Rússia, així com les acusacions falses de rapte de menors a Grècia i Irlanda.

Segons la Fundació Secretariat Gitano, a Espanya és freqüent que persones d’ètnia gitana es vegin discriminades en la cerca d’ocupació, en la concessió de crèdits o préstecs i en l’accés a algunes escoles, a l’habitatge, a la salut i a altres serveis. Aquestes actituds estan provocades en gran mesura per la imatge social negativa de la comunitat gitana que difonen alguns mitjans de comunicació que retroalimenten l’exclusió social que viu una part de la comunitat gitana espanyola.

La comunitat gitana, juntament amb la comunitat musulmana, és el grup social més discriminat en la Unió Europea

Segons l’Eurobarómetro sobre discriminació 2015, hi ha un fort rebuig d’una part important de la població europea cap a la comunitat gitana, qui, juntament amb la comunitat musulmana, és el grup social més discriminat en la Unió Europea. Aquestes dades varien segons els països; en el cas d’Espanya, el rebuig als gitanos és molt menor que la mitjana europea.

Molt per fer des de les institucions

A pesar que s’han aconseguit alguns progressos en els últims anys (els serveis de les fiscalies de delictes d’odi i discriminació, els protocols policials, el Servei d’assistència a víctimes de discriminació racial o ètnica, la reforma del Codi penal, etc.), segueixen existint importants barreres per a una lluita efectiva contra la discriminació racial o ètnica.

La Real Academina Espanyola de la Llengua manté el qualificatiu de “trapella”

Encara hi ha obstacles per canviar la imatge negativa que presenta el poble gitano. Un dels més cridaners és la definició discriminatòria que apareix en la Real Academina Espanyola de la Llengua. I és que, malgrat la denúncia que en 2015 van fer les associacions gitanes, la RAE manté en el seu diccionari el qualificatiu de “trapella” com a connotació pejorativa de tramposos i engañadores que es vincula amb el conjunt del poblo gitano. Encara avui, les organitzacions del Consell Estatal del Poblo Gitano es fan ressò de la campanya #YoNoSoyTrapacero llançada l’any passat durant el Dia Internacional del Poblo Gitano, per reivindicar que una definició discriminatòria genera discriminació.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions