Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Discriminació racial a Europa

Creix el rebuig a minories ètniques i immigrants, que revelen tractes discriminatoris en matèria d'ocupació i educació

Img gitana listado Imatge: Antonio Fiol

Els tòpics envolten a la immigració. Són mites que es creen a partir de creences populars, però adquireixen caràcter de realitat després de repetir-los i transmetre’ls en la comunitat. Es considera que les persones immigrants generen desocupació, reben més ajudes i protecció de les administracions i s’esforcen poc per integrar-se. Les conseqüències: se’ls rebutja com a veïns i s’advoca per limitar els seus drets socials i de ciutadania.

El Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar fa escassos dies una sentència que condemnava l’actuació de diversos agents a Bulgària pel tracte “inhumà i degradant” a tres ciutadans búlgars d’origen gitano. L’organització que va interposar el recurs, la Fundació Romani Baht, va denunciar les maneres en què es van comportar en arrestar als homes. En la seva fallada, el Tribunal va declarar que l’ús de la força va ser “desproporcionat”. “Creiem que aquesta és una tendència preocupant i esperem que la decisió actual tingui un impacte positiu per a la millora de la situació”, va assenyalar el president de la Fundació, Mihail Georgiev. La condemna la subscriu també Juan de Déu Ramírez-Heredia, president de la Unió Romaní.

L’Enquesta de la Unió Europea sobre les minories i la discriminació (UE-MIDIS) suposa el primer treball d’aquestes característiques en l’àmbit comunitari. Per a l’elaboració de l’informe s’han recopilat dades de 23.500 persones pertanyents a minories ètniques i grups d’immigrants, a els qui es va preguntar sobre “les seves experiències de discriminació en la UE i la victimització que sofreixen en la vida quotidiana”.

El major nivell de discriminació es detecta entre els romaníes i els africans subsaharians, que en la seva majoria silencien l’ocorregut

Editat per l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), l’informe pretenia reunir dades suficients per conèixer la situació de les minories en els Estats membres. “Sense dades no és possible quantificar la inclusió social de les minories en les societats europees, ni l’abast del tracte discriminatori”, assenyala l’Agència. L’enquesta recull respostes de grups seleccionats de minories ètniques i grups d’immigrants dels Vint-i-set. A tots ells se’ls va consultar sobre els casos de discriminació que detecten en la cerca de treball i habitatge, als centres sanitaris i els serveis socials, als centres educatius, locals d’hostaleria i tendes, i en realitzar tasques quotidianes com obrir un compte bancari o obtenir un préstec.

Els resultats van ser demoledores: els enquestats van denunciar un alt nivell de tractes discriminatoris. La discriminació en l’ocupació va ser l’àmbit en el qual més casos es van destacar, encara que també es va subratllar la situació en matèria d’educació: “Aquest fet resulta especialment alarmant a causa que l’educació i l’ocupació remunerada són la clau per a la integració i la inclusió social”. Malgrat tot, la majoria de les persones silencien l’ocorregut en tots dos àmbits i aquests comportaments no surten a la llum.

Els grups que van experimentar el major nivell de discriminació van ser els romaníes i els africans subsaharians, gairebé un 20 % dels enquestats van assegurar haver estat víctimes d’assetjament greu almenys una vegada en els últims 12 mesos. Els països amb majors casos de discriminació van ser República Txeca, Malta, Hongria, Polònia, Grècia, Irlanda, Itàlia, Finlàndia, Dinamarca i Portugal. Una de cada quatre persones va ser víctima d’un delicte.

Perjudicats per la crisi

En l’estudi europeu, el nostre país no destaca entre els nivells més alarmants de racisme, però els advertiments es recullen en altres estudis. L’informe 2009 sobre l’Evolució “del racisme i la xenofòbia a Espanya”, de l’Observatori Español del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), relata com l’escenari de crisi econòmica “ascendeix la percepció a l’excés del nombre d’immigrants” i “eleva la demanda, per part de la població autòctona, d’una política immigratòria més restrictiva”.

L’escenari de crisi econòmica “eleva la demanda, per part de la població autòctona, d’una política immigratòria més restrictiva”

La petició coincideix, segons destaca l’informe, amb informació en la qual es precisa la contenció dels fluxos migratoris cap a Espanya: “La immigració es vincula a treball, a pobresa i a desigualtat. Però també a invasió i a impacte negatiu al mercat laboral”. Es critica a les persones immigrants per afavorir la desocupació i se’ls exigeix com a requisit prioritari una gran capacitat d’integració, que s’adaptin a la manera de vida del país d’acolliment.

Un altre dels motius pels quals es manifesta cert rebuig a les persones immigrants es deu a la protecció des de les administracions públiques, que la resta dels ciutadans aprecien major si escau. Se’ls considera, fins i tot, el grup més protegit i “es consolida la seva imatge negativa de detractor de recursos públics”. S’acusa a les persones estrangeres de la pèrdua de qualitat en l’atenció sanitària i l’escolar, entre altres prestacions, i és a elles a els qui s’atribueix l’increment de la despesa pública “que permeti pal·liar els efectes negatius que s’atribueixen a la immigració”.

La conseqüència d’aquestes creences és una opinió cada vegada menys favorable a la concessió de drets socials i de ciutadania, els principals per afavorir la integració, i un augment del rebuig a les relacions de veïnatge. En total, dels 2.768 enquestats en 2008, el 37% es va classificar com a poc inclinat a la immigració, un 33% com a tolerant i un 30% com a ambivalent. En 2007, les xifres van ser 37%, 29% i 34%, respectivament.

Directiva sobre igualtat racial

La lluita contra la discriminació racial o ètnica compta amb diversos aliats, diversos instruments legals entre els quals destaca la Directiva sobre igualtat racial (2000/43/CE), “l’acte legislatiu més important del Dret comunitari”, recorda l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Prohibeix la discriminació en l’àmbit de l’ocupació, l’educació, la protecció social (seguretat social i atenció sanitària) i l’accés i subministrament de béns i serveis. Contempla la promoció de la igualtat de tracte, a través de la creació d’òrgans específics, i la seva aportació al seguiment de l’aplicació de la Directiva.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions