Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dones al món, motor econòmic de la família

Elles s'encarreguen sovint de l'economia de la llar, a més de cuidar de la família i assegurar l'educació dels fills

Img indias Imatge: McKay Savage

Les dones són gairebé invisibles en alguns països del món, però el seu treball, encara que en l’ombra, suposa beneficis importants. Elles impulsen sovint l’economia familiar amb el seu treball dins i fora de la llar, a més d’encarregar-se de la cura de la família, l’educació dels fills i la seva salut. En el centenari del Dia Internacional de la Dona, Nacions Unides reclama “La igualtat d’accés a l’educació, la capacitació i la ciència i la tecnologia: Camí cap al treball decent per a la dona”. Aquest és el lema triat en aquesta edició. En tots els continents, la dona exerceix un paper fonamental i avui és el dia apropiat per reconèixer-ho.

Dones a Índia i Nepal, impuls econòmic i sanitari

Img indias articulo

Ser dona significa mancar de molts drets a certs països del món. Així ho recorda Mans Unides, “una organització fundada per dones en 1960”. A Índia significa “submissió al marit i als homes de la família i no poder treballar fora de casa ni prendre decisions”. La Fundació Vicente Ferrer coneix la transcendència de la dona en aquest mateix país, on malgrat la seva vulnerabilitat, és “pilar fonamental de l’economia familiar i la transmisora de valors i tradicions”. Les nenes es consideren amb freqüència una càrrega, sobretot en les comunitats més pobres, i les dones sofreixen una doble discriminació “per la seva condició de gènere i per la seva pertinença a una casta baixa i exclosa”, però són una peça bàsica del puzle del desenvolupament.

“Les dones són les úniques responsables de les tasques domèstiques, de les responsabilitats familiars i, en una gran majoria, de la cura dels animals”

En el districte indi de Namchi, en l’Estat indi de Sikkim, Medicusmundi ha comprovat com “les dones són les úniques responsables de les tasques domèstiques, de les responsabilitats familiars i, en una gran majoria, de la cura dels animals”. Elles són la força que impulsa l’economia familiar en aquesta zona, frontera amb Nepal, Tibet i Bhutan. No obstant això, la discriminació de gènere que es registra implica que les seves responsabilitats siguin una trava important per a la seva formació, independència i apoderament, assenyala l’organització. Com a conseqüència, la formació insuficient provoca que moltes dones “desconeguin les seves possibilitats i drets personals, familiars, socials i polítics”.

Save the Children enalteix el treball de les dones en l’àmbit sanitari. Explica que segons les conclusions d’un recent estudi realitzat a Bangladesh, un grup de dones formades com a treballadores sanitàries durant un període de sis setmanes “va contribuir a reduir en un terç el nombre de nens i nenes que perd la vida en néixer”. Destaca també l’assoliment a Nepal, encaminat a aconseguir la cambra Objectiva de Desenvolupament del Mil·lenni (reduir la mortalitat infantil), que ha aconseguit un descens dràstic en el nombre de morts de mares i fills gràcies a la formació de més de 50.0000 dones a diverses àrees rurals, explica. “Les treballadores sanitàries poden ser les heroïnes de les seves comunitats”, indica la responsable d’Incidència Política de Save the Children, Yolanda Román. “Es converteix en una persona de referència per fer diagnòstics i donar consells”, agrega.

Dones a Bolívia, cap al lideratge social

Exhibeixen orgulloses les seves diplomes. Gràcies al Programa de Formació de Dones Capdavanteres, a Bolívia es propicia “l’enfortiment del lideratge social i polític de dones amb visió de desenvolupament econòmic sostenible”. El programa està impulsat per Ajuda en Acció i CIPCA, juntament amb institucions públiques i organitzacions de dones. Fins al moment, un total de 339 dones de nou comunitats de Viacha han adquirit coneixements sobre els seus drets i obligacions, explica Ajuda en Acció, “i comencen a establir mecanismes d’exercici i defensa dels mateixos”. “Dos ocupen càrrecs públics en l’Executiu i Concejo Municipal, una exerceix funcions executives en l’organització camperola indígena ‘Bartolina Sisa’ i unes altres exerceixen càrrecs titulars en les seves comunitats”, detalla.

Img ayudaenacci en mujeresdeviacharecibiendocertificadosdeparticipaci enenlsocursosdecapacitaci en articuloImagen: AeA/Bolivia

És freqüent que les dones de zones rurals abandonin els estudis per treballar i participar en el manteniment de la llar. L’educació es reserva per als fills, així com els espais de presa de decisions. Aquest programa suposa un procés de capacitació en qüestions com la tinença de la terra, gènere, igualtat d’oportunitats, drets i justícia comunitària, rols i funcions de les autoritats originàries, elaboració d’estatuts orgànics i desenvolupament productiu i laboral.

A tot el món, l’Organització Internacional per a les Migracions sol·licita una major atenció a les ”>influència en l’economia seria palpable en temps de crisi. Alboan recorda que l’apoderament de la dona és una característica central dels esforços de la comunitat internacional, però recorda que malgrat això, “l’avanç és lent i les dones segueixen estant en l’últim lloc de l’índex de desenvolupament humà”.

Avanços, però no sempre en drets

Mans Unides recorda que en les últimes dècades l’esperança de vida ha augmentat a Índia, en passar de 40 a 65 anys, alhora que s’ha experimentat un desenvolupament social i econòmic considerable. “No obstant això, les millores en els assumptes concernents a la dona han quedat totalment relegades entre tants avanços”, afegeix. Les lleis d’Índia garanteixen la igualtat entre homes i dona, “però això no és més que una quimera per a la majoria de les féminas del país”, recalca.

A Índia, nenes i dones reben menys menjar que els homes i han d’esperar al fet que aquests hagin acabat el seu torn per menjar

Aquesta entitat destaca que el matrimoni primerenc és comú per a nombroses nenes, lliurades per les seves famílies fins i tot abans de la pubertat. A més, malgrat que en 1991 es va prohibir el pagament del dot, assevera que és una pràctica habitual en molts estats, sobretot “entre les classes socials amb major nivell d’educació”, igual que els privilegis dels nens enfront de les nenes, les manques nutricionals entre nenes i dones, “que reben menys menjar que els homes i han d’esperar al fet que aquests hagin acabat el seu torn”, i la “naata parteixi”, el matrimoni concertat per a dones vídues, “el sector més oprimit de la societat”.

Fundació Vicente Ferrer, que treballa des de fa 40 anys en Anantapur (Índia), corrobora aquests advertiments i alerta “sobre la situació de vulneració en què es troben els drets elementals de les dones”. Considera rellevants els canvis proposats pel Govern Indi, però advoca per “augmentar els esforços per al compliment i implementació de la legislació de gènere”. Segons dades de Nacions Unides publicats en 2006, l’avortament selectiu després de conèixer el sexe del fetus va impedir el naixement de 10 milions de nenes en les dues dècades anteriors.

De la mateixa manera, la taxa de mortalitat materna ronda les 500 dones per cada 100.000 nascuts vius, en la seva majoria per hemorràgies, problemes de tensió, anèmia, infeccions posparto i avortaments en condicions no segures. Save the Children xifra en 350.000 el nombre de dones que cada any moren durant el part o l’embaràs i Medicusmundi ascendeix a al voltant de 500.000 les dones que moren al món per causes relacionades amb la maternitat, el 13% per avortaments realitzats en males condicions. Els menors morts abans de complir cinc anys superen els vuit milions. “Invertir en formació sanitària per a dones -estima- reduiria dràsticament la xifra”.

Img sikkim mujeres articuloImagen: Medicusmundi

Raúl Aguado i Félix Fuentenebro, de Medicusmundi, matisen: “Encara que s’engeguin iniciatives de maternitat sense risc, de control del càncer de cérvix o altres relacionades, l’èxit serà escàs o limitat si no s’acompanya de polítiques d’igualtat”. Deia Virginia Wolf que per fer novel·les la dona necessitava diners i una habitació pròpia; una premissa totalment aplicable a qualsevol altra esfera de la vida, destaquen tots dos.

Dones amb discapacitat

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha elaborat un manifest amb el lema “Dones amb Discapacitat i Voluntariat”.La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) recolza aquest text, ja que considera que el voluntariat “plasma la pràctica de valors com la solidaritat i la no discriminació”. “El voluntariat social que duen a terme les dones amb discapacitat constitueix un important i irrenunciable agent de canvi social”, assevera. En la seva opinió, suposa un compromís amb la plena inclusió social i no discriminació de les dones i nenes amb discapacitat.

COCEMFE reclama suport per al voluntariat de dones amb discapacitat i FEAPS demana que se’ls deixi de veure com a eternes nenes

COCEMFE reclama suport efectiu per al voluntariat social de dones amb discapacitat, perquè s’involucrin més en aquestes activitats i aconsegueixin una participació plena en la societat. Demana que no es confonguin amb accions de voluntariat les activitats assistencials de cura de persones en situació de dependència, reclama mecanismes i estructures que incitin al voluntariat actiu entre les dones amb discapacitat i la perspectiva de la discapacitat aplicada al gènere en la nova Estratègia Estatal de Voluntariat 2010-2014.

Des de FEAPS es defensa a les dones amb discapacitat intel·lectual, a els qui, assegura, “se’ls nega la condició de tals, amb tot el que això implica”. Reivindica el seu dret a tenir una vida afectiva i sexual plena, “com la de qualsevol altra dona”, i al fet que no se’ls vegi com a “eternes nenes, sense dret a créixer i madurar”. Tenen el mateix dret a agradar-se, a voler-se, a veure’s, a emocionar-se i a viure’s, reclama.

A Espanya, per segon any consecutiu, es desenvolupa la campanya “La teva Veu Explica”, en aquesta ocasió amb el lema “Amb dones és justícia”. Aquesta iniciativa subratlla la labor de les dones a favor de la llibertat i la igualtat, “un component clau de tots els moviments socials per a la transformació i la justícia social”. Elles són els qui més lluiten per acabar amb les desigualtats entre dones i homes i, per això, es reconeix la seva tasca en aquest àmbit. La campanya està recolzada per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament del Ministeri d’Afers exteriors i de Cooperació, la Secretaria d’Estat d’Igualtat, ONU Dones a Espanya, la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament, les ONGD ACSUR, AIETI, ACCNE, Entrepueblos, ICID, IEPALA, PBI, Solidaritat Internacional i les entitats que integren la Plataforma 2015 i més, a més de la Xarxa Actives.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions