Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dones amb discapacitat: doble discriminació

La seva participació activa en organitzacions i institucions ha aconseguit fer visible la seva vulnerabilitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 10deOctubrede2008
Img silladeruedas listado Imatge: Daniel Lobo

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 9% de la població espanyola, una mica més de 3,5 milions de persones, pateix alguna discapacitat. D’elles, un 58% són dones que, en els últims anys, han aconseguit augmentar la seva presència en organitzacions de discapacitats i institucions públiques. Les comissions i àrees de la dona són cada vegada més freqüents en aquests espais. Es plantegen com un intent de buscar solucions a la vulnerabilitat que les ha mantingut invisibles durant molt temps.

En 1997, el Manifest de les dones amb discapacitat d’Europa reclamava per a elles “la possibilitat de viure de manera autònoma, lluny d’institucions, proporcionant-los serveis d’assistència personal adaptats a les seves necessitats”. Demanava que se’ls oferís una vida normalitzada, com la de la resta de les persones. Reivindicava, en resum, igualtat. No obstant això, més de deu anys després, segueixen insatisfetes vàries de les reclamacions.

D’una banda, diverses organitzacions de persones amb discapacitat han engegat programes per evidenciar la vulnerabilitat que envolta, especialment, a les dones. Al seu torn, el propi Ministeri de Treball i Assumptes Socials, en l’II Pla d’Acció per a les Persones amb Discapacitat (2003-2007), esmentava “per primera vegada”, recorda el Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), la perspectiva de gènere en els principis rectors del pla. En referir-se al “respecte per la diversitat”, reconeixia que les dones amb discapacitat “s’enfronten a múltiples discriminacions”, per aquesta raó i animava a combatre-les a través d’accions positives.

“La falta de serveis, accés a la comunitat i igualtat d’oportunitats a l’hora de participar, fa la vida d’una persona de menor qualitat”

Aquestes mesures d’acció positiva engloben, segons el citat Pla, actuacions concretes i específiques, decisions que repercuteixin directament en la millora de la qualitat de vida de les dones discapacitades i que el seu objectiu sigui “compensar a les persones considerades desfavorides”. Elles han d’explicar. La igualtat de gènere ha d’incorporar-se en tots els àmbits de la vida, “a tots els nivells i en totes les etapes”.

En la mateixa línia, l’I Pla Integral d’Acció per a les Dones amb Discapacitat 2005-2008, aprovat pel Comitè Executiu del CERMI al maig de 2005, es va plantejar com a resposta a la necessitat “apressant” d’adoptar aquest tipus de mesures d’acció positiva. Però va anar més enllà: va reclamar també atenció per a les nenes amb discapacitat. “La falta de serveis, accés a la comunitat i igualtat d’oportunitats a l’hora de participar, fa la vida d’una persona de menor qualitat”, argumenta el text.

Reconegudes per la societat

El reconeixement per part de la societat és imprescindible. Per això, les dones amb discapacitat han intentat guanyar espais en els últims anys. I ho han aconseguit. Han instal·lat altaveus en el CERMI, on la Comissió de la Dona va arribar, fins i tot, a participar en la fase final dels treballs preparatoris de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. “La seva labor va ser crucial per aconseguir que la Unió Europea acceptés la inclusió d’un article consagrat a la qüestió de gènere, així com la incorporació d’altres esments específics de gènere en altres parts de l’articulat”, recorda l’organització.

Aquest èxit va dotar de valor a les comissions de dones creades en els comitès regionals del CERMI i va animar, recentment, al naixement d’una Xarxa Nacional de Dones Expertes en Gènere i Discapacitat. La seva finalitat és compartir informació per treballar en equip. La Xarxa només opera en Internet i està oberta també a dones sense discapacitat, “però amb experiència professional en aquests àmbits”. Per participar, cal posar-se en contacte a través de l’adreça mujer@cermi.es.

Una altra organització que també compta amb departaments dedicats a la dona és la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) i les seves oficines regionals. Precisament, a Castella-la Manxa, l’àrea de la dona desenvolupa un programa per afavorir la participació en igualtat en el mitjà rural. Un dels objectius és formar i dotar a les dones de les eines necessàries “per portar una vida plena i amb autonomia personal”.

De la mateixa manera, la Comissió de Dona de la Confederació Nacional de Persones Sordes (CNSE), creada en 1994, pretén promoure la igualtat, sobretot, en llocs de responsabilitat o de decisió. “A les dones sordes -afirma- se’ls ha anat relegant i ocultant de la vida social i política”. En aquest context, compta amb l’I Pla d’Acció per a la Igualtat de Gènere en el Moviment Associatiu de la CNSE 2006-2009, planificat com un instrument integrador per incorporar la perspectiva de gènere en tots els àmbits “que incideixin tant en el moviment associatiu com en la comunitat sorda”.

Més tímida és la creació d’associacions de dones amb discapacitat. La Fundació Genus o la Xarxa de dones amb discapacitat són alguns exemples. En el cas de la Xarxa, es persegueix fomentar la participació i coordinació de dones, institucions públiques i privades, per donar resposta a les demandes de les dones amb discapacitat i fomentar el propi moviment associatiu. Al seu entendre, elles són discriminades durant la infantesa en l’àmbit familiar i quan són adultes en les seves possibilitats d’accés a l’ocupació. Per això, pretén ser un grup d’ajuda mútua virtual, reivindicar i defensar els drets de les dones amb discapacitat, servir d’espai de trobada lliure, ser un punt de transferència d’experiències i coneixements i impulsar la participació dels professionals implicats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions