Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dret a la ciutat, jo ho tinc?

Des de 2004, la Carta Mundial pel Dret a la Ciutat recull els drets humans de totes les persones a l'espai urbà

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 16 de Setembre de 2014
img_ciudad hd_

Cada vegada més persones viuen en entorns urbans. La meitat de la població té la seva llar a les ciutats i, per això, es requereix que estiguin preparades per atendre les necessitats de tots els seus habitants. A aquest efecte, en 2004 es va donar llum verda a la Carta Mundial pel Dret a la Ciutat. Aquest document recull la necessitat que les urbs proveeixin d’oportunitats als ciutadans amb criteris d’equitat. No obstant això, en l’actual marc de crisi, la implementació del dret a la ciutat travessa un moment delicat. En aquest article s’explica en què consisteix la Carta Mundial pel Dret a la Ciutat, els detalls d’aquest dret i els reptes als quals s’enfronta.

Imatge: josemanuelerre

Carta Mundial pel Dret a la Ciutat

La ciutat com a propietat de les i els ciutadans. Aquesta és la principal reivindicació del dret a la ciutat, un concepte que data de 1968, quan el francès Henri Lefebvre va escriure un llibre del mateix nom per denunciar les conseqüències negatives en les urbs dels principis de l’economia capitalista. Anys després, en 2004, el Programa de Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Habitat) ho va recuperar per redactar la Carta Mundial pel Dret a la Ciutat.

El preàmbul de la Carta recull la importància que totes les persones tinguin accés “a un patró de vida adequat”

Aquest document s’entén com una manera de situar el dret a la ciutat en el sistema internacional dels drets humans. I és que aquest es defineix com un dret universal de totes les persones que habiten en les urbs. Segons dades d’ONU Habitat, en 2050, el 65% de la població viurà a les ciutats, per la qual cosa un dels principis destacats que guien aquest dret és la justícia social per aconseguir que tots els habitants de les urbs accedeixin a unes condicions de vida dignes.

Sobretot, el dret a la ciutat es pensa per a les persones vulnerables. Elles són els qui registren pitjors condicions de vida. L’objectiu d’aquest instrument és garantir la igualtat d’oportunitats i que totes les persones tinguin accés “a un patró de vida adequat”, tal com consta en el preàmbul de la Carta. Així es va esmentar ja en l’I Fòrum Social Mundial, celebrat en 2001 en Porto Alegri (Brasil). En aquesta trobada, moviments populars, organitzacions no governamentals, associacions professionals, fòrums i xarxes nacionals i internacionals de la societat civil van començar a donar forma a una carta mundial del dret a la ciutat.

En què consisteix el dret a la ciutat

La Carta Mundial pel Dret a la Ciutat és un articulat en el qual s’enumeren els drets humans fonamentals que les urbs haurien de reconèixer, protegir i realitzar, juntament amb una sèrie de compromisos municipals perquè sigui així. En concret, l’Article 1 recull cinc característiques necessàries per al compliment del dret a la ciutat.

  • Totes les persones tenen dret a la ciutat sense discriminacions de gènere, edat, raça, ètnia o orientació política i religiosa. Juntament amb això, s’ha de preservar la memòria i la identitat cultural.
  • L’urbs és un espai col·lectiu culturalment ric i diversificat, ja que pertany a tots els seus habitants.
  • Les ciutats i les autoritats nacionals adoptaran les mesures fins al màxim dels recursos que disposin, per aconseguir de manera progressiva la plena efectivitat dels drets econòmics, socials, culturals i ambientals. Fins i tot encara que para això hagin d’aprovar-se mesures legislatives i normatives.
  • Es considera urbs a “tota vila, llogaret, capital, localitat, suburbi, ajuntament o poble que estigui organitzat institucionalment com a unitat local de govern de caràcter Municipal o Metropolità, tant sigui urbà, semirural o rural”.
  • S’estima com a ciutadans i ciutadanes a “totes les persones que habitin en forma permanent o transitòria a les ciutats”.

A partir d’aquestes premisses, els principis pels quals es regeix el dret a la ciutat defensen una gestió democràtica de les urbs, a les quals s’adjudica una funció social de la qual tots els habitants es beneficien. Tots els ciutadans tenen “dret a participar en la propietat del territori urbà”, ja que els espais i béns públics i privats de la urbs han d’utilitzar-se “prioritzant l’interès social, cultural i ambiental”. D’igual manera, es recull que les ciutats han de ser “un àmbit de realització de tots els drets humans i llibertats fonamentals”, garantits a totes les persones, si bé es reconeix una protecció especial a grups i persones en situació vulnerable. Per completar aquest dret, s’advoca pel compromís social del sector privat i l’impuls a l’economia solidària.

Reptes del dret a la ciutat

El principal objectiu del dret a la ciutat és la consecució d’una vida digna per a tots els habitants. Per aquest motiu el seu contingut cobri més importància si cap en el context actual de crisi. Per impulsar la seva implementació, en 2011, el Consell de la Xarxa Mundial de Ciutats i Governs Locals i Regionals (CGLU) va adoptar la Carta-Agenda Mundial de Drets Humans a la Ciutat, encarregada a la Diputació de Barcelona. Aquest document va sorgir del Fòrum d’Autoritats Locals per a la Inclusió Social (FAL) de Porto Alegri, celebrat de manera simultània al Fòrum Social Mundial. La seva intenció va ser animar als seus membres a aplicar-la, ja que la ratificació de la Carta és voluntària i encara està lluny de ser una realitat en bona part de les urbs.

Per a la seva entrada en vigor, les ciutats han d’engegar una consulta prèvia en la qual participin els seus habitants per adaptar-la a la realitat local i al marc legal. La idea és que s’aprovi en l’àmbit municipal, com a Carta-Agenda Local, ja que són els ciutadans els qui millor coneixen les seves necessitats i requeriments. En aquesta línia, una de les qüestions que més preocupa és l’accés a l’habitatge o a l’ocupació.

En el primer cas, en la Carta es recull el dret a l’habitatge i s’insta a les urbs “a adoptar mesures per garantir a tots els ciutadans que les despeses domèstiques siguin suportables d’acord als ingressos”. Altres condicions que es reclamen passen per garantir als grups vulnerables plans de finançament i prioritat en les polítiques d’habitatge, que les cases reuneixin condicions d’habitabilitat i inhibir l’especulació immobiliària.

Quant al treball, es pretén que les ciutats, “en la mesura de les seves possibilitats”, aconsegueixin la consecució de la plena ocupació i promoguin condicions per combatre el treball infantil, facilitar l’accés de les dones al mercat laboral i la integració progressiva del comerç informal que exerceixen les persones de baixos ingressos o en atur.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions