Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dret Internacional Humanitari

En conflictes armats, s'encarrega de vetllar per la integritat física i moral de la població civil
Per Azucena García 25 de juliol de 2008
Img cooperacion africa
Imagen: hdptcar

El Comitè Internacional de la Creu Vermella és el “guardià” del Dret Internacional Humanitari, un conjunt de normes que, quan esclata una guerra, s’encarreguen de protegir a els qui no participen en ella o han deixat de fer-ho. Aquest dret intenta evitar el sofriment. Almenys, limitar-ho. Encara que cada vegada que sorgeix un conflicte, sembla difícil que els més febles no siguin també els més perjudicats.

El Dret Internacional Humanitari (DIH) és universal. Protegeix a totes les persones. Les seves normes han de ser respectades pels governs, les forces armades, els grups armats i, en definitiva, qualsevol part implicada en un conflicte. Per no trontollar-se, té quatre potes: els quatre Convenis de Ginebra de 1949. Però a més compta amb reforç: els dos Protocols de 1977 addicionals als Convenis de Ginebra.

Aquest dret tanca un conjunt de normes destinades a mitigar, “per raons humanitàries”, els efectes dels conflictes armats. “Protegeix a les persones que no participen o que han deixat de participar en les hostilitats i limita l’ocupació de mitjans i mètodes de guerra”, precisa el Comitè Internacional de la Creu Vermella (CICR). Aquest organisme vigila la porta d’accés. És el guardià de l’estatge en la qual descansa el DIH, també anomenat “dret de la guerra” o “dret dels conflictes armats”.

Normes fonamentals

En essència, el Dret Internacional Humanitari no lliura batalles, sinó que es limita a posar les regles. Amb quina validesa? Les normes, elaborades pel propi CICR, “no tenen l’autoritat d’un instrument jurídic i no pretenen, en absolut, reemplaçar els tractats vigents”.

  • Parts en conflicte. Han de distingir entre població civil i combatents. No poden atacar ni als ciutadans ni als béns de caràcter civil.

  • Atacs. Els qui no participen en les hostilitats tenen dret al fet que es respecti la seva vida i la seva integritat física i moral.

  • Adversaris. Es prohibeix fer-los mal una vegada que hagin deposat les armes o estiguin fora de combat.

  • Ferits i malalts. Seran recollits i assistits per la part en conflicte en que el seu poder estiguin. El personal sanitari, les instal·lacions, els mitjans de transport i el material sanitaris han d’estar protegits.

  • L’emblema de la Creu Vermella o de la Mitja lluna vermella sobre fons blanc és el signe distintiu que indica que les persones o objectes que ho portin han de ser respectats.

Segons l’acordat, aquestes normes han de ser acatades en cas de guerra declarada, però també “quan l’estat de guerra no ha estat reconegut per alguna de les parts”, recorda l’Institut d’Estudis sobre Desenvolupament i Cooperació Internacional, Hegoa. “S’estableix el compromís fonamental de respectar i fer respectar el DIH en totes les circumstàncies”, prossegueix. “Un Estat no pot al·legar com a causa per justificar el seu incompliment el que un altre Estat no sigui part dels instruments jurídics assenyalats o no els compleixi“, conclou.

Per assegurar-se que això és així, els Convenis de Ginebra i el Protocol I reconeixen el paper de les Potències Protectores. Aquestes són estats que no estan implicats en el conflicte, però constitueixen un mitjà de comunicació entre les parts que si ho estan, auxilien a les víctimes i controlen el compliment de les obligacions derivades dels Convenis. Són els propis estats en conflicte els que assenyalen a la Potència Protectora, si ben la seva existència és més aviat testimonial. “La majoria dels conflictes armats són no internacionals, en els quals no cap l’aplicació del sistema de les potències protectores”, subratlla Hegoa.

DIH i Drets Humans

El Dret Internacional Humanitari i els Drets Humans s’apliquen en moments diferents. Un ho fa en temps de guerra i l’altre, en temps de guerra i pau. No obstant això, tots dos estan al servei de les persones, de la seva protecció. Pot dir-se que es complementen.

Tots dos es complementen i estan al servei de la protecció de les persones

En tot cas, els principals grups als quals protegeixen un i uns altres són les persones més vulnerables. Els nens, els refugiats i els desplaçats interns. Els menors gaudeixen d’una protecció addicional que estableix una edat mínima per participar en els conflictes. Per la seva banda, el DIH prohibeix expressament els desplaçaments forçosos de civils en conflictes internacionals i no internacionals.

Un altre focus d’atenció especial ho constitueixen les persones desaparegudes. Els qui els busquen tenen dret a rebre informació sobre el seu parador i, de fet, les parts en conflicte han de buscar-los. Cal facilitar la localització quan així ho sol·licitin les famílies separades arran d’un conflicte.

Situació mundial

L’informe 2008 “L’estat dels drets al món”, d’Amnistia Internacional (AI), revela els països en els quals els drets es troben més afeblits. Són regions distribuïdes per tot el globus en les quals, malgrat el que digui la teoria, la pràctica és molt diferent.

  • Afganistan. L’informe assegura que totes les parts, “tant les forces de seguretat internacionals i afganeses com els grups insurgents”, van cometre violacions del DIH i dels drets humans en 2007.

  • Colòmbia. El conflicte entre paramilitars recolzats per l’exèrcit, grups guerrillers i forces de seguretat va derivar en “greus abusos contra els drets humans, especialment en algunes regions i àrees rurals”. Totes les parts van cometre violacions del DIH, com a crims de guerra.

  • Croàcia. El Tribunal Penal Internacional per a la Exiugoslàvia va continuar el judici a presumptes responsables de greus violacions del DIH.

  • Etiòpia. Les tropes que recolzaven en Somàlia al govern de transició van cometre “greus violacions” del DIH contra civils.

  • Israel i els territoris palestins ocupats. “Gairebé tots els palestins privats de llibertat van continuar reclosos en presons d’Israel, la qual cosa constituïa una violació del DIH, que prohibeix portar a persones detingudes al territori de la potencia ocupant”, exposa l’informe.

  • Líban. AI denuncia que “cap integrant de cap dels bàndols de la guerra de 2006 entre Israel i Hezbolá” va ser portat davant la justícia per violacions greus del DIH.

  • Myanmar. En l’estat septentrional de Kayin es van produir “violacions sistemàtiques i generalitzades” del DIH i dels drets humans.

  • República Democràtica del Congo. En Kivu Septentrional, es van produir diversos enfrontaments caracteritzats per “violacions greus” del DIH.

  • Somàlia. El conflicte de Mogadiscio es va saldar amb “atacs desproporcionats i indiscriminats” contra barris civils en resposta als atacs de la insurrecció.

  • Sri Lanka. Entre els abusos contra els drets humans, l’informe denuncia “centenars de desaparicions forçades, homicidis il·legítims de personal d’ajuda humanitària, detencions arbitràries i tortures”.

  • Sudan. A Darfur, les acusacions arriben fins a totes les parts “importants” del conflicte, a les quals s’atribueixen homicidis ilegitimos, detencions arbitràries i atacs contra personal i material humanitari, entre uns altres.

  • Tailàndia. En el sud, la població civil va ser de nou el blanc de les violacions del DIH i els drets humans.