Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Drets de la dona, assoliments i desafiaments

Les dones en el món s'enfronten a múltiples desigualtats, però cada vegada són més els triomfs en l'àmbit dels drets

Cada 8 de març es recorden les desigualtats a les quals encara avui s’enfronten les dones en el món. De manera contínua o puntual, l’incompliment dels seus drets és una constant que col·loca a les dones en una posició de vulnerabilitat i, a vegades, de dependència respecte als seus companys. Les unes i els altres conviuen en la mateixa societat, però no sempre ocupen el mateix lloc. Les dones reclamen igualtat en els entorns on se’ls nega, drets en les cultures que els hi arrabassen, reconeixement als països on són invisibles i el seu paper simplement com a persones a tot el món. Cada dia, han de justificar el lloc que ocupen, lluitar per mantenir-lo o, en el pitjor dels casos, barallar per aconseguir-lo. És un triatló que exigeix esforç perquè el senyal de sortida no va sonar per a elles. Només els homes la van escoltar.

Drets de la dona en el món

/imgs/2012/03/ayudaenaccioen-mujeresdeviacha.art.jpg

En nombrosos països del món, les dones només existeixen en el cens. I a vegades, ni tan sols això. Tanmateix, han conquistat espais d’igualtat i han contribuït a la sensibilització dels homes per a aconseguir entre tots un món millor. La Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament destaca el seu paper durant la denominada “Primavera àrab“, mentre en llocs com Guatemala, organitzacions de dones indígenes han aconseguit, “malgrat les amenaces, posar en marxa consultes comunitàries sobre la sobirania de recursos naturals i el paper de les dones líders”.

Les seves predecessores, les nenes, agraeixen la senda oberta. Missions Salesianes recalca la importància de l’escolarització de les nenes i l’alfabetització de les dones. Xifra en més de 40 milions el nombre de petites que no acudeixen a l’escola, mentre que més de 500 milions de dones no saben llegir ni escriure i, pel mateix motiu, “desconeixen els seus drets i no poden participar en la presa de decisions de les seves comunitats”. Fins que s’aconsegueixi, Mans Unides considera que el Dia Internacional de la Dona “serà més un dia de denúncia que de celebració” perquè encara avui les dones són “víctimes de les injustícies, la violència i les desigualtats en la llar i en l’àmbit laboral”. Perquè la pobresa té rostre de dona, malgrat ser “el motor que fa possible la recuperació dels països en època de crisi”.

Ajuda en Acció emmarca aquest dia en una jornada per a reconèixer el paper fonamental de les dones en el desenvolupament dels seus pobles i “per a reflexionar sobre el molt que queda per fer per a aconseguir la igualtat de gènere”. El seu lema és “Habilitar a la dona pagesa – Acabar amb la fam i la pobresa”, en defensa de l’apoderament de les dones i de les seves capacitats organitzatives, tècniques i polítiques.

Dona i accés a la salut/imgs/2012/03/cmm2012farmamundi2.art.jpg

Les dones passen per una experiència que tan sols elles poden experimentar: l’embaràs. No obstant això, aquesta manera única de donar la vida, a vegades, els arrabassa la seva. Les dones embarassades no sempre se sotmeten a les revisions recomanades ni són ateses en el part de manera correcta. A Nicaragua, juntament amb el Col·lectiu de Dones de Matagalpa (CMM), Farmamundi promou l’atenció primària en salut, la salut sexual i reproductiva i l’enfortiment del lideratge comunitari.

A Nicaragua, l’avortament terapèutic s’ha derogat i s’acusa les dones més pobres amb hemorràgia vaginal de provocar la pèrdua dels seus bebès

El motiu d’aquestes actuacions es troba en les dades. Una anàlisi del CMM realitzat entre 2005 i 2011 va revelar que de les 7.116 dones ateses en els seus centres, el 60% tenen un nivell d’escolarització nul o baix, el 70% ha tingut la seva primera relació sexual abans dels 18 anys, per al 16% la primera relació va ser una violació, 7 de cada 10 dones han estat mares abans de complir 20 anys i la meitat de les adolescents han estat embarassada entre els 14 i els 18 anys. Però hi ha més. L’avortament terapèutic s’ha derogat, a les dones més pobres les hi acusa de provocar la pèrdua dels seus bebès quan busquen atenció per una hemorràgia vaginal i a les nenes pobres se les obliga “a parir un fill fruit d’una violació”. Així ho explica Ana Ara, representant del CMM.

Desigualtat de la dona en el medi rural

Educació Sense fronteres recorda que les dones constitueixen una quarta part de la població mundial en el medi rural. Elles s’encarreguen de la família i treballen per a millorar la seva economia. No obstant això, “no es considera a les dones com a actores econòmiques, productores de saber i coneixement, ni com a subjectes sociopolítics”, assenyala l’organització. El treball de moltes pageses és invisible i tampoc es compta amb elles per a prendre decisions que, no obstant això, afecten el seu futur. Malgrat ser un pilar fonamental, manquen de l’oportunitat de ser líders o empresàries, com ho són els homes.

Aquesta organització treballa a Espanya, amb associacions locals d’Amèrica Llatina i ministeris d’educació. El seu objectiu és incloure la perspectiva de gènere en els processos educatius, desenvolupar programes de sensibilització i crear espais de diàleg i intercanvi.

Com afecta la crisi a les dones

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament ha criticat les “polítiques d’ajust” i les retallades socials degudes a l’actual crisi. En la seva opinió, aquestes decisions “agreugen la situació econòmica de les dones” i suposen “encara majors desafiaments per a la lluita pels seus drets econòmics i la conservació dels assoliments ja obtinguts en matèria d’igualtat”.

La CONGDE reconeix el paper de les organitzacions de dones de tot el món, als qui atribueix “avanços molt significatius”, i defensa un enfocament feminista transversal en totes les polítiques públiques, incloses les de cooperació al desenvolupament. Les organitzacions que formen part de la Coordinadora exigeixen, a més, la participació activa de les dones; indicadors de seguiment i avaluació en gènere que mesurin la reducció de desigualtats econòmiques, socials i culturals; i un desenvolupament humà sostenible que presti especial atenció als drets de les dones.

També la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) i la Confederació Estatal de Dones amb Discapacitat han destacat la seva “profunda preocupació per les mesures adoptades per a afrontar la crisi econòmica”. En la seva opinió, s’ha de buscar una sortida a la crisi que no suposi frenar els avanços que s’han aconseguit en els últims anys en matèria d’igualtat.

 Ajudar a les dones per un euro al mes/imgs/2012/03/mujercongobeneficiariaproyectocodespa.art2.jpg

Fundació Codespa ha llançat una campanya de teaming per a recaptar fons destinats a dones del Congo: “En Goma, escenari de catàstrofes polítiques, socials i naturals, moltes dones són víctimes de violència sexual i exclusió social. Òrfenes, escapades de les seves famílies a causa de l’extrema pobresa o víctimes de violència i abusos, es troben excloses de la societat“, subratlla l’entitat. L’aportació econòmica mínima és un euro al mes, que es destinarà al projecte “MargueRestau”. Aquest consistirà en la construcció d’un restaurant gestionat per quinze dones, que rebran formació en cuina i treballaran en el local.

Dones refugiades: la història de Gisman Usman

Gisman Usman és una jove refugiada sudanesa de 20 anys. ACNUR rescata el relat de la seva vida per a posar en primera persona la realitat de d’altres a tot el món.

Fa cinc mesos que Gisman ha fugit de l’estat de Nil Blau de Sudan, però “encara lluita amb el trauma que li va deixar el bombardeig en el seu llogaret mentre dormia, la desaparició dels seus tres germans i la pèrdua de la seva cama esquerra”. En el campament de refugiats de Sherkole, a Etiòpia, Gisman Usman no pot oblidar quan, després d’escoltar un baluern, va intentar córrer però la seva cama no li va respondre. No pot dormir perquè cada vegada que tanca els ulls reviu l’ocorregut aquella nit, quan dos joves la van rescatar entre els enderrocs i la van traslladar a un lloc segur. L’ambulància va trigar més de 24 hores a arribar. La seva mare la va acompanyar a l’hospital de Kurmuk, mentre el seu pare i els seus tres germans -de 15 anys, 7 i 1- les acomiadaven. “Són massa joves per a sobreviure en una zona de guerra”, relata ACNUR. Aquest dia, l’adéu va ser per sempre, però Gisman “tanca els ulls i tracta d’imaginar que estan vius i en el seu llogaret”.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 1]

Etiquetes:

drets mujeres-ca


RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions