El Forum de Monterrey (Mèxic) va aprovar al novembre de 2007 la Declaració Universal de Drets Humans Emergents. El text va començar a prendre forma en el Forum Universal de les Cultures, celebrat a Barcelona al setembre de 2004, però va haver d’esperar un temps fins a obtenir el vistiplau. El seu desenvolupament es justifica per les reivindicacions d’un món més just i solidari, un món que demana respostes davant noves necessitats com la cura del medi ambient o el control de la biotecnologia.
Imagen: khym54
Nous drets per a noves necessitats. Així es resumeix la missió dels Drets Humans Emergents. La societat es transforma i demana canvis. Entre altres coses, cal cuidar el medi ambient, garantir aigua i sanejament per a totes les persones, respectar l’orientació sexual, assegurar uns ingressos mínims i controlar l’aplicació de les biotecnologies.
Alguns d’aquests drets han estat rescatats de l’anterior Declaració perquè, malgrat haver complert 60 anys, no sempre estan garantits. “Els drets humans emergents són, d’una banda, aquells que sorgeixen davant la ràpida i constant evolució de les societats globalitzades i, per una altra, un conjunt de drets que emergeixen després d’haver romàs submergits en l’oblit o en la indiferència dels estats i del conjunt del sistema internacional”, assenyala l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).
En l’elaboració del nou llistat van participar ONG, moviments socials i altres representants de la ciutadania, actors nacionals i internacionals “que tradicionalment han tingut un nul o escàs pes en la configuració de les normes jurídiques nacionals”, recalca l’IDHC.
Nou articles per a tots
Amb prou feines nou articles completen la Declaració Universal de Drets Humans Emergents. Al seu torn, tots ells estan inspirats en vuit valors: dignitat, vida, igualtat, solidaritat, convivència, pau, llibertat i coneixement Per què aquests? Perquè són els valors fonamentals amb els quals ha d’explicar qualsevol societat.
Sorgeixen com a resposta als processos que exclouen a àmplies capes de la població mundial
Els drets emergents són de tots els ciutadans. Sorgeixen com a resposta al procés de globalització, que “exclou dels seus beneficis a àmplies capes de la població mundial, en particular als països subdesenvolupats, però també en els desenvolupats”, apunta el text.
Article 1. Dret a l’existència en condicions de dignitat. Comprèn les condicions necessàries per a la supervivència, tals com a aigua potable, sanejament, energia i alimentació. A més, defensa la integritat física i psíquica, el cobrament d’un ingrés monetari periòdic i el dret al treball, l’assistència sanitària, l’accés als medicaments i l’educació.
Article 2. Dret a la pau. El diàleg és l’instrument principal per resoldre conflictes en un context assentat en els valors de pau i solidaritat.
Article 3. Dret a habitar el planeta i al medi ambient. Es busca un medi ambient sa, equilibrat i segur.
Article 4. Dret a la igualtat de drets plena i efectiva. Defensa el dret a la igualtat d’oportunitats i a la protecció dels col·lectius en situació de risc o d’exclusió.
Articles 5, 6, 7 i 8. Dret a la democràcia plural, paritària, participativa i solidària. Demanen respecte a la diversitat cultural, la participació en igualtat d’homes i dones, l’acció dels ciutadans en assumptes públics i el desenvolupament i la salvaguarda dels drets de les generacions futures.
Article 9. Dret a la democràcia garantista, perquè tota comunitat tingui dret al Dret, a la democràcia i a la justícia internacional.
Aquest llistat es contextualitza en la mundialització de l’economia, les grans transformacions de la ciència i la tecnologia, l’enginyeria mèdica, les migracions mundials, l’augment de la pobresa i de l’extrema pobresa al Tercer Món, l’aparició de noves formes d’esclavitud o la intensificació de conflictes interétnicos. Són les noves necessitats per les quals es busca resposta.
Una de les qüestions més noves que contempla la Declaració és l’al·lusió a la bioètica. L’IDHC reconeix que l’aplicació i recerca de les biotecnologies en medicina i agricultura “suposen un gran repte des del punt de vista dels drets humans”. “Es tracta de qüestions que, fins a fa molt poc, el règim internacional dels drets humans no contemplava”, continua.
Les biotecnologies en medicina i agricultura “suposen un gran repte des del punt de vista dels drets humans”
L’Article 1, sense anar més lluny, subratlla que “tota persona i tota comunitat” tenen dret al fet que els desenvolupaments científics i tecnològics en l’àmbit de la salut, en particular en l’enginyeria genètica, respectin els principis fonamentals de la dignitat i dels drets humans.
La clonació, la recerca amb cèl·lules mare o l’ús d’organismes modificats genèticament en l’agricultura són qüestions que es tenen en compte. Per això, l’Article 8 advoca per garantir a tots l’accés als coneixements científics, tecnològics i humanístics per beneficiar-se dels seus resultats. El seu contingut suposa, segons el parer de l’IDHC, “una aposta clara pels drets humans emergents”.
