Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Drets humans: per què no es compleixen?

Més de 60 anys després de signar-se la Declaració Universal de Drets Humans, aquests no estan garantits per a totes les persones

Img ninos list Imatge: acnur

El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal de Drets Humans, un text que pretén garantir la seva aplicació a totes les persones i aconseguir una igualtat que encara és utòpica. A més de la Declaració, en l’actualitat destaquen desenes de tractats internacionals i regionals de drets humans. El més curiós és que alguns d’ells estan subscrits per països en conflicte, un dels principals motius de vulneració de drets humans.

Causes de vulneració

/imgs/2008/02/acnur1-articulo5.jpg

La Declaració Universal de Drets Humans advoca pel reconeixement i aplicació d’aquests a totes les persones. No obstant això, més de 60 anys després de la seva aprovació, no ha aconseguit l’objectiu que es proposava. Les bones intencions d’aquell 10 de desembre de 1948 no han estat suficients perquè el Dia dels Drets Humans pugui considerar-se una celebració. “Preferim dir que és una commemoració”, assenyalava en l’edició anterior Xavier Guerrero, adjunt a la direcció general de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya. L’últim informe d’Amnistia Internacional sobre “L’estat dels drets humans en el món” analitza diferents casos de “abusos” contra els drets humans en 159 països. Per això, per a Guerrero, el 10 de desembre recorda que “el marc en el qual es commemora el Dia dels Drets Humans és crític”.

Amnistia Internacional considera que les principals causes de vulneració de drets són, entre altres, el subdesenvolupament, la pobresa extrema, la desigual distribució dels recursos, la marginació, la violència ètnica i civil, la pandèmia del VIH/sida i els conflictes armats. “No hi ha major negació dels drets humans que els estats de guerra, quan els ciutadans ni tan sols tenen dret a la vida”, lamenta el president de la Federació d’Associacions de Defensa i Promoció dels Drets Humans, José Antonio Gimbernat. Les guerres deixen cada any milions de persones mortes, ferides, refugiades o desplaçades.

Quan esclata un conflicte, es posa en risc el dret a la vida, però també uns altres tan bàsics com la salut o l’habitatge. L’edició d’aquest any del citat estudi lamenta que encara s’estigui “molt lluny de donar ple aconsegueixi la justícia”, que ha d’aconseguir casos d’homicidi o tortura, però també a la negació de drets humans fonamentals com l’alimentació, l’educació, l’habitatge i la salut, “que totes les persones necessitem per a viure amb dignitat”.

La responsabilitat en matèria de drets humans és comú a tota mena d’actors, inclosa la societat civil

L’objectiu de la Declaració és ambiciós. Per això, s’està en el camí d’aconseguir-lo, però no s’han aconseguit els objectius que defensa. Els estats i les institucions internacionals han de garantir els drets que proclama la Declaració, però el respecte a aquests és responsabilitat de tots els ciutadans, que han d’exigir que es reconeguin universalment. “Si bé els Estats tenen la responsabilitat primordial de respectar, protegir i implementar els drets tal com han estat codificats per la llei, la responsabilitat en matèria de drets humans és compartida per tota mena d’actors, inclosa la societat civil i els individus”, precisen des de la Federació d’Associacions en Defensa i Promoció dels Drets Humans.

No resulta tan imprescindible revisar el contingut de la Declaració Universal de Drets Humans, com els instruments per a la seva aplicació. És necessari que els estats es comprometin en el compliment d’aquest text, que és considerat el document basi de la dignitat humana. Una tercera part de la població viu en situació de pobresa i així és molt difícil aconseguir que es garanteixin els drets humans. Però cal intentar-ho. “Els estats són els que no compleixen, a pesar que els 193 estats de tot el món estan d’acord amb la Declaració”, resumeix Guerrer.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions