Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Drets més vulnerats de les persones amb discapacitat

La falta d'espais accessibles és encara avui una de les principals manques

Img ciega listado usada Imatge: Leonardo Tote

Els drets de les persones amb discapacitat es vulneren cada dia, en la seva majoria, per desconeixement. Malgrat estar recollits en la Constitució Espanyola (CE) i en la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, les consultes i denúncies que es reben són nombroses. El CERMI ha aprofitat aquesta informació per elaborar un informe que treu a la llum els principals perjudicis.

Són quatre milions de persones, però si es comptabilitza als seus familiars la xifra ascendeix a 10 milions. No obstant això, els discapacitats denuncien un “dèficit de ciutadania”. Asseguren sofrir vulneracions dels seus drets que no sempre es coneixen, però obstaculitzen el seu dia a dia i impedeixen un ambient de normalitat.

El Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) va aprovar el passat 30 de setembre l’Informe de Drets Humans i Discapacitat 2008. En ell es recullen les vulneracions dels drets d’aquest grup. La seva finalitat és denunciar aquesta situació, acabar amb ella i esmenar el dany causat a les persones afectades.

L’estudi realitza un seguiment de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, analitza la seva aplicació després d’un any de vigència a Espanya (3 de maig de 2008). Es nodreix de les consultes i denúncies rebudes en el CERMI, de les accions empreses com a conseqüència d’aquestes i de les informacions facilitades pel moviment associatiu i els mitjans de comunicació.

Principals vulneracions

L’atenció a les persones amb discapacitat ha evolucionat cap a un model social, però encara queden esculls. La igualtat d’oportunitats en l’exercici dels drets no està garantida. El propi concepte de discapacitat que es recull en la Convenció s’incompleix en la resta de normatives, que han d’adaptar la terminologia i el contingut per donar cobertura a persones que avui dia no poden accedir al certificat administratiu de discapacitat, “però troben obstacles discriminatoris que els impedeixen el ple exercici dels seus drets”. Respecte a aquest certificat, se sol·licita que la protecció contra la discriminació s’estengui a totes les persones en situació de discapacitat, tinguin o no un reconeixement oficial administratiu.

La legislació actual és “avançada” en comparació de les normes vigents en la Unió Europea. L’ordenament jurídic compta amb una legislació específica que contempla la discriminació positiva, l’accessibilitat universal i el disseny per a tots, però l’exercici de molts d’aquests drets és precari. Cal redissenyar les polítiques “per avançar cap a la plena inclusió social”.

Han d’implantar-se mesures que promoguin la dignitat i combatin els estereotips i els prejudicis

Per grups, és necessària una atenció especial a les dones i nens amb discapacitat per la seva especial vulnerabilitat. Així es garanteix la igualtat de dret i s’aconsegueix la participació directa dels petits en les decisions que els afecten. Quant a les dones, encara que al desembre de 2006 es va aprovar un Pla d’acció, el seu desenvolupament i implementació ha estat en general “escàs”.

Un altre aspecte en el qual es detecten vulneracions es refereix a la imatge de les persones amb discapacitat. L’informe del CERMI creu fonamental la implantació de mesures que promoguin la dignitat i combatin els estereotips i els prejudicis, que “estigmatitzen” a aquest grup.

Quant als internaments forçosos com a recurs per a persones amb malaltia mental, s’aposta per revisar la seva legalitat i analitzar aquesta figura per orientar-la, en tot cas, com a eina cap a la inclusió social. De la mateixa forma, es busca fomentar la vida independent per ajudar a les persones a formar part de la comunitat. L’autodeterminació reforça l’autonomia personal i la seva capacitat d’elecció i decisió.

Accessibilitat

L’Article 9 de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat considera l’accessibilitat com “una eina per situar a la persona en igualtat d’oportunitats”. És un concepte ampli que abasta a les noves tecnologies, la informació i el disseny per a tots.

Aquest aspecte ha estat “un dels grans fracassos”, ja que la regulació obligatòria provada en 1982 ha tingut una aplicació escassa i desigual

L’informe del CERMI considera que aquest aspecte ha estat “un dels grans fracassos”, ja que des de 1982 una regulació obligatòria marca les pautes en aquesta matèria, “almenys en l’entorn físic”, però la seva aplicació ha estat escassa i desigual.

La Llei 51/2003, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU) estableix uns terminis, segons el CERMI, “injustificadament extensos”. A més, l’informe assegura que les condicions d’accessibilitat s’incompleixen de manera sistemàtica, de manera que s’impedeix l’exercici d’altres drets fonamentals.

El passat any, el CERMI va denunciar a més de 50 establiments oficials públics -més de 25 pertanyents a l’Administració General de l’Estat- per incomplir les normes d’accessibilitat. Va qualificar a molts d’aquests edificis com a “impracticables”. La regulació d’aquesta matèria és competència de les comunitats autònomes, no obstant això, en alguns casos la normativa vigent supera els 20 anys i no recull un concepte d’accessibilitat que incorpori la no discriminació i el disseny per a tots. “Les regulacions autonòmiques són antiquades, obeeixen al paradigma de la supressió de barreres i de les adaptacions, no al d’accessibilitat universal, i no disposen d’instruments ràpids i efectius”, destaca l’informe.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions