“Creo en els nens, en els joves. Creo en els docents. Creo a l’Educació i en el seu poder transformador. Per això he creido en la Campanya Mundial per l’Educació 2007, organitzada per Educació Sense Fronteres, en la qual vaig començar a treballar amb tot el meu entusiasme. Crec que totes les nenes, els nens i els joves que durant aquest any han participat en aquesta campanya. Tots ells han crescut perquè saben que poden protagonitzar el canvi necessari per aconseguir un món més just on l’Educació sigui un dret fonamental i universal per a totes les persones”. Així relata Magdalena Chiurazzi, voluntària d’Educació Sense Fronteres, la importància de l’educació i de l’esforç que han fet els milers de nens espanyols aquest any, per ajudar a els qui més ho necessiten proporcionant escoles i materials que afavoreixin l’educació. Especialment als països menys desenvolupats, on la falta de material escolar, de personal qualificat i l’explotació infantil són els majors inconvenients amb els quals els cooperants, les ONG i els diferents governs lluiten per arribar a complir en 2015 el segon Objectiu del Mil·lenni.
“Al ritme actual en 2015 encara hi haurà 30 milions de nens sense escolaritzar”
Un somni condemnat a no ser més que això: una desig lloat per milions de persones; la inversió necessària perquè en 2015 tots els nens del món tinguin accés a l’educació primària universal gratuïta i obligatòria és de 9.000 milions de dòlars. Una xifra similar a la despesa que realitzen els europeus en la compra de gelats o al que es destina a EUA a la compra de cosmètics en un any, segons Save the Children. Aquesta ONG no deixa de recordar que al món hi ha més de 75 milions de nens sense escolaritzar, dels quals més de meitat viuen en ‘països fràgils afectats per conflictes armats’. De manera que només el 23% de l’ajuda mundial destinada a l’educació bàsica està dirigida a aquestes àrees en conflicte. “Al ritme actual en 2015 encara hi haurà 30 milions de nens sense escolaritzar”, lamenten des de Save the Children. Una perspectiva a mitjà termini que també comparteix l’organització Intermón Oxfam, tal com assegura en el seu estudi ‘Pobresa, desigualtat i desenvolupament en el Perú’ que revela l’existència de dos milions d’analfabets al país, la majoria d’ells indígenes. Un país molt castigat per la pobresa, sobretot l’àmbit rural i on més de la meitat de la població viu en l’extrema pobresa.
Els Objectius del Mil·lenni es compliran… però un segle després
Set anys després que l’any 2000 els representants de 189 països acordessin sota la supervisió de l’ONU impulsar els Objectius del Mil·lenni i reduir la pobresa a la meitat abans de 2015, hi ha qui assegura que el retard perquè aquests Objectius es compleixin és d’un segle. No ho diu una associació ni dues, sinó les 400 organitzacions socials agrupades sota la xarxa Social Watch. Les mateixes que acusen als països rics d’incomplir els seus compromisos d’ajuda al desenvolupament i de promoure aquest retard.
Convé aclarir que l’anàlisi de Social Watch es basa en el seu Índex de Capacitats Bàsiques, un informe que analitza la realitat de 161 països en qüestions com l’accés a l’educació i la salut a nivell nacional i local, la superviviencia dels menors d’edat i el percentatge de parts atesos per personal especialitzat.
El rànquing de Social Watch mostra que entre la vintena de països amb millors resultats destaquen Canadà, Cuba, Espanya, Estats Units, Itàlia i Eslovènia. En la cua es troben Txad, Etiòpia, Rwanda i Nepal, entre uns altres. Etiòpia i Nepal, per exemple, es troben en una situació ‘crítica’ però els esforços dels seus governs i el suport internacional s’han materialitzat en algunes millores.
