Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Eficàcia i debilitat de l’acció humanitària

A més d'augmentar els fons destinats a aquesta fi, les organitzacions reclamen que millori la qualitat de l'ajuda

Img ayuda humanitaria Imatge: Army.mil

S’ha augmentat la quantitat, però es demana també qualitat. L’acció humanitària intenta prevenir i alleujar el sofriment de les víctimes de desastres, per la qual cosa no tot és qüestió de diners. La intervenció abasta l’ajuda d’emergència, la rehabilitació i la reconstrucció de la zona afectada, però també és fonamental reduir la vulnerabilitat de les persones perquè les conseqüències, en cas de repetir-se el desastre, no siguin catastròfiques.

L’acció humanitària és indispensable. Constitueix una eina bàsica per atendre a les víctimes d’huracans, ciclons, terratrèmols, crisis cròniques, fams o conflictes bèl·lics, destaca l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Assisteix a les poblacions més vulnerables, un nombre de persones cada vegada major que ha propiciat l’increment de l’ajuda econòmica. No obstant això, no és suficient. Cal millorar alhora la qualitat d’aquesta ajuda.

Augmenten els conflictes, els desastres naturals i, en conseqüència, les víctimes. La cooperació per al desenvolupament és un instrument fonamental per esmenar i evitar de nou una catàstrofe. “El principi fonamental de l’acció humanitària és prevenir i alleujar el sofriment”, reconeix l’AECID, però també ha de satisfer les necessitats bàsiques de les víctimes, restablir els seus drets i garantir la seva protecció.

Avanços en l’últim any

Al començament del passat any, l’AECID va crear l’Oficina d’Acció Humanitària. Les seves funcions són gestionar i executar l’acció humanitària oficial d’acord al Pla Director i coordinar les capacitats de l’Administració de l’Estat amb les de les administracions autonòmiques i locals. Per a això compta amb un departament d’Emergència i posconflicto i un altre de Prevenció i avaluació.

En 2008 es va crear l’Oficina d’Acció Humanitària i es va augmentar la contribució a diversos fons internacionals

Al costat de la creació d’aquesta oficina, 2008 va ser un any clau perquè es va engegar un nou Centre Logístic a Panamà per millorar l’atenció de desastres naturals en el continent i es van modificar els sistemes de finançament amb organismes internacionals de Nacions Unides i les ONG espanyoles. “Amb aquestes últimes, es mantenen reunions de coordinació dins dels operatius d’emergència per tractar de realitzar respostes organitzades i més eficaces”, indica l’AECID.

Finalment, el nostre país, assenyala l’AECID, va augmentar la seva contribució al Fons Central de Resposta a Emergències de Nacions Unides -amb una aportació de 15 milions d’euros en 2007 i 20 milions d’euros en 2008-, es va constituir com un dels grans donants del Comitè Internacional de la Creu Vermella (CICR) i va elaborar, per primera vegada, una Estratègia d’Acció Humanitària de la Cooperació Espanyola, que estableix les prioritats i objectius per millorar la resposta davant una catàstrofe i subscriu els compromisos adquirits en matèria d’acció humanitària i, especialment, els Principis de la Bona Donació.

Manques: què es pot millorar

L’informe “L’acció humanitària en 2007: Frenazo a la vista?”, editat a la fi de 2008 per l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), en col·laboració amb Metges Sense Fronteres (MSF), analitza l’evolució del sistema internacional i espanyol d’ajuda humanitària. En el seu balanç, conclou com en el període estudiat van començar a sentir-se els efectes de la crisi econòmica i recalca una “preocupant reculada” en el finançament de l’ajuda humanitària, “precisament al moment en què aquesta ha de ser més necessària per respondre a l’agreujament o continuació de crisis relacionades amb conflictes, desastres naturals o amb l’augment dels preus dels aliments”.

L’estudi assegura que el sistema internacional va destinar la mateixa quantitat a Ajuda Humanitària en 2006 i 2007 -5.500 milions d’euros-, mentre que a Espanya l’ajuda d’emergència va passar del 8% al 7% de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i els fons destinats a Ajuda Humanitària van retrocedir un 7,7%, “a pesar que l’AOD va augmentar un 23%”. “En conseqüència -continua l’informe-, el pes de l’Ajuda Humanitària en el si de l’AOD es va reduir, passant del 8,46% en 2006 al 6,32% en 2007”.

Des del IECAH, el seu codirector, Jesús A. Núñez, considera que “són moltes les assignatures” que encara han d’aprovar-se: “Entre elles, el tractament sostingut i detalladament de les causes subjacents dels processos de desestabilització, una implicació més directa dels actors governamentals i internacionals en la construcció de la pau -que traslladi aquesta responsabilitat a les organitzacions no governamentals- o el reforç de les intervencions de naturalesa civil enfront d’enfocaments únicament militars que ja han demostrat la seva ineficàcia”.

Com s'actua davant una catàstrofe

Quan es produeix una catàstrofe, l’AECID disposa d’un protocol d’actuació que se segueix en tots els casos. Així, “des del primer indici d’alerta”, recapta la màxima informació, analitza l’abast de la crisi i estableix l’ajuda humanitària i d’emergència que es precisa.

Des del primer indici d’alerta, es recapta la màxima informació i s’analitza l’abast de la crisi per establir l’ajuda

Els criteris que se segueixen per decidir la intervenció es basen en la petició d’ajuda que es realitzi, la gravetat de la crisi, la capacitat local de resposta, les possibilitats reals d’actuació i el valor afegit que presti l’AECID en la intervenció. Una vegada que s’ha pres part, és habitual que es col·labori en les tasques de rehabilitació i prevenció, amb el suport corresponent als mecanismes locals, així com la incorporació a iniciatives internacionals.

Es pot actuar directament amb l’enviament de material, equips de personal tècnic o fons, o també cap la possibilitat d’aprovar subvencions a organitzacions espanyoles -a través de projectes o convenis- o dels països destinataris de l’ajuda. Altres vegades, simplement, es contribueix amb aportacions a organismes de Nacions Unides, al Fons Central de Respostes a Emergències o al Moviment Internacional de la Creu Vermella i de la Mitja Lluna Vermella.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions