El comerç just resisteix les bandades de la crisi econòmica. Les estratègies són variades, però conflueixen en una premissa: l’extensió del comerç just a nous àmbits i amb nous productes. Alguns formen part de la dieta habitual, però es completen amb espècies o altres additius naturals. Altres vegades, es remodelen els llocs de venda per aportar més informació als consumidors o es dissenyen accions destinades als més joves perquè es familiaritzin des d’edats primerenques amb aquest tipus de comerç.
La sal és un dels productes més comuns en la taula. La seva procedència és diversa, però segons el seu origen, es converteix en un aliment a favor d’unes relacions comercials justes. Setem l’ha inclòs al seu catàleg de productes de comerç just, amb la intenció de popularitzar-la i arribar a un major nombre de persones. En aquest cas, és sal de Sud-àfrica, amb espècies (julivert, orenga, romaní i hierbabuena, entre altres) o amb algues Nori.
La sal “es recull a mà de forma tradicional en el poblat de Velddrif, una comunitat empobrida després de retallar-se els permisos de pesca a la regió”, expliquen des de Setem. Part dels beneficis que s’obtenen amb la venda d’aquest producte es destinen a la formació i capacitació de la plantilla de l’organització Khoisan Trading Company. Es desenvolupen tallers de salut, autoestima i economia familiar perquè la comunitat tingui “una nova alternativa laboral i ingressos econòmics dignes”.
Cada vegada més productes freqüents en la dieta diària es venen en versió justa i en els llocs de venda s’informa més al consumidor
Cada vegada més productes com la sal, freqüents en la dieta diària, es venen en versió justa per ampliar els beneficis a un major nombre de persones. De la mateixa manera, en els llocs de venda, es remodelen els espais d’interacció amb els ciutadans i sensibilització. Intermón Oxfam aposta per un nou model on “la ciutadania comprengui la relació entre pobresa i injustícia” i conegui “les històries que hi ha darrere dels productes”. L’objectiu és que les persones coneguin el treball del camperol o artesà, “però que a més sàpiguen com poden ser part de la solució en la seva lluita contra la pobresa”, indica IO.
Aquest nou concepte destaca fotografies i testimoniatges de grups productors, informació dels criteris de comerç just i activitats de sensibilització“que conviden a la interacció”, com una exposició formada per “una galleda d’aigua i mostres de sabons que s’utilitzen en els camps de refugiats de Txad i Sudan”, explica IO. “A més, es mostren els llibres de text que utilitzen en el col·legi els fills i filles de camperols de comerç just de Kenya i Burkina Faso”, agrega. També s’han organitzat desdejunis solidaris i s’ha ideat un carnet solidari perquè, per cada tres compres, el client rebi un obsequi de comerç just.
A Itàlia, fins i tot, s’ha posat a la venda la primera primera crema de sol amb el Segell Fairtrade-Comerç Just i amb certificació orgànica: EcoBioSoleil. L’ha llançat l’ONG Commercio Alternatiu, elaborada amb “matèries primeres que provenen de cooperatives certificades per FLO i per certificacions orgàniques”, explica l’Associació del Segell Fairtrade-Comerç Just. Els ingredients són “sheabutter” de la cooperativa Soontagba a Burkina Faso, “un greix de la nou de Shea que té propietats protectores i antioxidants”, oli de la nou de brasil de la cooperativa Candela a Perú, mel de Cosatin a Nicaragua, oli d’oliva de Caanan Fairtrade en Palestina i oli de coco de BioFoods.
Els més joves també poden prendre part a favor del comerç just. A la iniciativa engegada per IDEES se suma el programa “Escoles Fairtrade”, que es planteja un objectiu similar. “És una excel·lent oportunitat de despertar la consciència social i mediambiental, l’esperit crític i la comprensió del món del comerç”, assenyalen els seus impulsors, l’Associació del Segell Fairtrade-Comerç Just.
La filosofia d’una “Escola Fairtrade” és la pràctica. A més d’informar sobre el concepte de comerç just, es desenvolupen diferents activitats per implicar als alumnes. S’organitzen exposicions sobre el cultiu de productes del Sud, partits de futbol amb pilotes de comerç just o un desdejuni amb “cacao ríquisimo de comerç just certificat”. “L’important és moure’s, donar a conèixer el comerç just i usar els seus productes sempre que sigui possible”, recorden.
Una “Escola Fairtrade” ha d’informar-se sobre el comerç just, elaborar un manifest de suport i un pla d’acció
Per ser una “Escola Fairtrade”, cal informar-se primer sobre el programa, registrar el centre, formar un grup de treball, emplenar un qüestionari per comprovar els coneixements del centre sobre el comerç just i elaborar un manifest de suport i un pla d’acció, que es desenvoluparà més tard.
No obstant això, per rebre el certificat que acredita com a “Escola Fairtrade” i que ha de renovar-se cada any, cal complir cinc metes, com la formació d’un comitè de treball i l’elaboració del citat manifest i pla d’acció, a més de “oferir, promocionar i usar” productes de comerç just certificat sempre que sigui possible, aprendre i informar-se en el seu conjunt sobre aquest tipus d’intercanvi, i promoure-ho i actuar a favor d’ell.
