Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El creador dels microcrèdits diu que ningú ha de quedar-se fos del sistema financer

En els últims nou anys, 100 milions de famílies han sol·licitat petits crèdits per sortir de la pobresa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 13deNovembrede2006

El Premi Nobel de la Pau i creador dels microcrèdits Mohamed Yunus va plantejar ahir en Halifax (Canadà) una sèrie de nous reptes per combatre la pobresa mundial i va deixar clar que per sobre de tot “ningú hauria de quedar-se fos” del sistema financer.

“La nostra missió central és crear un món en el qual no hi hagi pobresa. Només volem veure pobresa en els museus. Anem a veure els qui volen ser els candidats en aquesta competició, qui serà el primer país del món que relegarà la pobresa als museus i dirà al món que es pot fer”, va dir Yunus en l’obertura del Cim Global del Microcrèdit.

El bangladeshí va dir que en 1997, quan es va anunciar l’objectiu de permetre l’accés d’instruments financers a les famílies més pobres del planeta, “no se’ns va prendre de debò, se’ns va ridiculitzar”. “Avui dia és difícil trobar un país al món que no tingui microcrèdits. S’han estès per tot el món. Ja no som només un peu de foto en el sistema financer mundial. Som part fonamental i esperem ser el centre del sistema”, va afegir Yunus.

En els passats nou anys, 100 milions de famílies -el que representa uns 500 milions de persones- han pogut sol·licitar microcrèdits, que han permès a moltes d’elles iniciar una incipient prosperitat econòmica.

És el cas de Marie-Claire, una dona de Setwara (Rwanda) que després de la mort del seu marit va sol·licitar un microcrèdit de 40 dòlars per obrir un restaurant amb el qual mantenir als seus quatre fills.

Davant l’èxit del restaurant, a principis de 2005 Marie-Claire, que és seropositiva, va entrar en un nou programa pilot de la Fundació Gramee de Yunus, anomenat Village Phone.

El programa li va vendre a crèdit un telèfon mòbil que lloga als clients del seu restaurant. En només cinc mesos, Marie-Claire va pagar el préstec i ara només amb el telèfon té uns guanys d’uns 12 dòlars a la setmana, en un país en el qual els ingressos anuals mitjans són de 230 dòlars a l’any.

Fons lliure

D’altra banda, el BBVA i la fundació sense ànim de lucre Codespa tenen previst llançar en breu el primer fons lliure (“hedge found”) d’inversió del mercat espanyol per finançar microcrèdits a Amèrica Llatina.

El grup bancari invertirà 20 milions d’euros en el fons, i destaca la seva satisfacció per aquesta aposta solidària. “El banc aprofundeix amb això en el seu compromís amb el desenvolupament dels països en els quals està present en fomentar l’expansió de la indústria microfinanciera”, va declarar Daniel de Fernando, director de BBVA gestió d’actius i banca privada.

Aquest nou fons, denominat en euros, invertirà en instruments de deute de les entitats microfinancieras situades a Amèrica Llatina facilitant-los recursos en moneda local, reduint amb això el risc de canvi.

Es calcula que al món existeixen 500 milions de microempreses promogudes per famílies que no disposen de nòmines ni patrimoni. Unes 10.000 entitats microfinancieras amb prou feines aconsegueixen per cobrir el 5% de les seves demandes. I això a pesar que el préstec mitjà concedit és de 500 dòlars a l’any.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions