Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Dia dels Sense Sostre 2008 destaca el valor de la llar

Al nostre país hi ha 1,5 milions de famílies que viuen en infraviviendas i més de 30.000 persones sense casa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 23deNovembrede2008

Avui se celebra, sota el lema “No tenir llar significa molt més que estar sense sostre”, el Dia dels Sense Sostre 2008, una jornada convocada per Càrites Espanyola, FACIAM (Federació d’Associacions de Centres per a Integració i Ajuda a Marginats) i FEANTSA Espanya (Federació Europea d’Associacions Nacionals que treballen amb persones sense llar).

L’objectiu d’aquesta jornada és cridar l’atenció sobre el “profund valor humanizador” de la llar com a espai de creixement i d’autonomia personal insubstituïble per a tots els ciutadans, però del que “no poden gaudir les persones que viuen al carrer”, segons els seus promotors. El Dia dels Sense Sostre també busca recordar el “moltes vegades impossible accés a un habitatge digne i adequada”, segons aquestes organitzacions.

El problema en xifres

Es calcula que a Espanya gairebé 1,5 milions de famílies viuen en infraviviendas, mentre que hi ha més de 30.000 persones sense llar, de les quals el 82,7% són homes, la seva edat mitjana és d’uns 38 anys i els seus ingressos mitjans són de 302 euros al mes. Així mateix, el 51,8% són espanyols i el 48,2%, estrangers.

“Es tracta d’un fenomen complex i canviant”, assenyala FEANTSA. Les seves causes són múltiples i té les seves arrels en situacions diverses, com a casos de desnonament, de reallotjament, joves que abandonen centres d’acolliment o la llar familiar sense els recursos adequats, persones que surten de presó o que perden el contacte amb les diferents formes d’assistència social. També hi ha casos derivats de ruptures de projectes familiars o de pèrdues d’ocupació.

Reclamacions

“Més enllà de les definicions econòmiques i socials utilitzades pels organismes públics internacionals i nacionals, llar té un significat molt més profund”, recorden Càrites, FACIAM i FEANTSA, que indiquen que en l’actualitat pràcticament no existeixen polítiques d’habitatge per a persones sense llar i l’accés a les cases de protecció es fa pràcticament inassolible en exigir-se requisits legals com a ingressos mínims o empadronament. Per això, aquestes entitats reclamen polítiques públiques i actituds d’acolliment de tota la societat i de cada ciutadà “perquè els drets socials que tot ésser humà té, trobin la seva llera jurídica, social, personal i comunitari en la creació o reconstrucció de la llar”.

Exigeixen així a les administracions públiques mesures fiscals que afavoreixin el lloguer i programes de rehabilitació d’habitatges que impulsin una política habitacional “clarament dirigida a la creació d’habitatge social i orientada a la inclusió dels col·lectius i grups més vulnerables”. També proposen “l’eliminació d’algunes ordenances de les corporacions locals que no responen a l’esperit de regular l’ús de l’espai públic i de les actuacions policials en centres de persones sense llar per sol·licitar documentació o llistats d’usuaris”. FACIAM, FEANTSA i Càrites criden a més l’atenció sobre la necessitat de coordinació entre els serveis socials autonòmics i locals en el que concerneix a l’atenció i seguiment de persones sense llar, sobretot pel que fa als temes de salut.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions