Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El futur dels agricultors als països més pobres

Intermón Oxfam debat el futur de 900 milions de persones que viuen de l'agricultura en la conferència '50 anys de lluita contra la pobresa i la injustícia'

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 26 de Octubre de 2006
img_campesina_p

Un total de 900 milions de persones depenen de l’agricultura al món, i la majoria en països pobres. Per tant, el creixement de l’agricultura tindrà efectes positius en l’erradicació de la pobresa. Aquesta és una de les conclusions de la taula sobre el sector que s’ha celebrat en el marc de les jornades “50 anys de lluita contra la pobresa i la injustícia” que Intermón Oxfam ha organitzat per reflexionar sobre el passat i el futur de l’ajuda al desenvolupament. David King, de la Federació Internacional de Productors Agrícoles, ha afirmat que els camperols són la gent més invisible del planeta, “a pesar que la pobresa està causada per negligència en l’àmbit de l’agricultura: la major part dels quals passen gana al món són camperols”.

“El creixement de l’agricultura tindrà efectes positius en l’erradicació de la pobresa”
Per combatre aquesta situació Juan José Vera del Carpio, gerent de la convenció de l’agro peruà, propini que “les empreses transnacionals es creen realment el que prediquen: el lliure mercat, però que sigui lliure per a tots”. Del Carpio va explicar que a Perú alguns sectors tenen nivells de productivitat més alts que els nord-americans i per tant estan preparats per competir en un mercat obert.

François Traoré, que representa als 20 milions de productors de cotó a Àfrica, ha exigit, per la seva banda, que la lliure circulació de capitals s’apliqui també a les persones. “Quan Occident va voler venir a Àfrica, ningú es va oposar. Ara que és a l’inrevés, no pot ser”. Traoré defensa les inversions en el desenvolupament del sector agrícola com a clau per evitar la immigració: “La solució és fàcil: que en un país d’agricultors com el meu, Burkina Faso, es pugui viure de la seva producció i així crear ocupació”.

Els tres representants destaquen la importància de millorar l’organització del col·lectiu per aconseguir canviar la seva situació. El cas dels productors de cotó a Burkina Faso és paradigmàtic. Gràcies a que van decidir aliar-se, van aconseguir que els bancs del país els rebaixessin els tipus d’interès i exercir una pressió remarcable en la ronda de negociacions de Cancún.

Fer-se escoltar

“Els agricultors han de fer sentir la seva veu allí on es decideixen les polítiques internacionals. I han de buscar aliances amb altres grups socials igualment perjudicats”. En aquest sentit, Xavier Palau, director de la Unitat de Desenvolupament Temàtic d’Intermón Oxfam, ha explicat que el perjudici dels agricultors locals significa perjudici per a la comunitat mentre que consumidors. Segons es desprèn d’estudis elaborats sobre el cas del blat de moro a Mèxic i l’arròs a Nicaragua, quan es va permetre l’entrada de productes més barats d’altres mercats, el sector agrícola es va veure afectat, la qual cosa va suposar major atur, menys ingressos i major emigració cap a les ciutats. Els únics beneficiats van ser els intermediaris, ja fossin locals o internacionals.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions