El món no necessita més menjar, sinó més gent compromesa

• Autor: Per ESTHER CAMUÑAS
• Data de publicació: Dimarts, 24 de Gener de 2017

Sota el lema “El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa” comença la segona campanya del Trienni de Lluita contra la Gana (2016-2018) amb el qual Mans Unides treballa per donar resposta a les causes i problemes que provoquen la gana de gairebé 1.000 milions persones al món. Per aquesta ONG, solucionar aquesta xacra passa per acompanyar als més pobres, reforçar el dret a l’alimentació dels petits productors, contribuir al canvi cap a uns sistemes alimentaris més justs i educar per a una vida solidària i sostenible. En aquest article s’expliquen els motius principals de la gana al món i que la campanya #ComprometeteconManosUnidas vol posar en relleu, així com algunes de les activitats participatives que l’organització posarà aquests dies en marxa en 51 ciutats espanyoles.

Campaña #ComprometeteconManosUnidas

27 missioners i experts en la lluita contra la pobresa compartiran la seva experiència per la Jornada Nacional de Mans Unides

Des del proper 31 de gener i fins al diumenge 12 de febrer, dia en el qual s'organitza la Jornada Nacional de Mans Unides, se celebraran nombrosos esdeveniments en tota Espanya dins de la campanya #ComprometeteconManosUnidas. Sota el lema "El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa", un total de 27 missioners i experts en desenvolupament i lluita contra la pobresa compartiran la seva experiència de lluita contra la gana en alguns dels països més pobres del planeta.

L'ONG posarà l'accent durant la campanya en tres qüestions essencials de la lluita contra la gana: el desaprofitament d'aliments, l'especulació alimentària i l'agricultura sostenible, com a forma de garantir la seguretat alimentària mundial i recolzar la gestió sostenible de la terra, l'aigua i els recursos naturals.

El desaprofitament d'aliments

Segons l'organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), fins a un terç de tots els aliments s'espatlla o es malgasta abans de ser consumit per les persones; tot un excés en una època en la qual gairebé 1.000 milions de persones passen gana i que suposa la pèrdua de mà d'obra, aigua, energia i terra.

Els aliments es balafien en tota la cadena de subministrament, des de la producció inicial fins al consum final de les llars. Això es deu a problemes en la recol·lecció, emmagatzematge, embalatge, transport, infraestructura o als mecanismes de mercat, des dels preus, marcs institucionals i legals. Quan l'aliment és apte per al consum humà, però es deixa que s'espatlli o es descarta per les regles estrictes d'etiquetatge o caducitat, es diu desaprofitament d'aliments.

La iniciativa Save Food, dirigida per la FAO, col·labora amb organismes internacionals, el sector privat i la societat civil per permetre que els sistemes alimentaris redueixin la pèrdua i el desaprofitament d'aliments.

Especulació alimentària

L'especulació alimentària ha estat identificada com la principal causa de les recents crisis alimentàries (2007/2008-2011) en la qual almenys 40 milions de tot el món van ser empeses a la gana a causa de la crisi dels preus dels aliments en 2008.

La crisi dels aliments en 2008 va portar a la gana a gairebé 40 milions de persones

Gairebé 2.000 milions de persones al món (una de cada tres) utilitzen més del 50% dels seus ingressos per adquirir menjar. Als països o regions més pobres es destinen entre el 60-80% dels ingressos a l'alimentació. Els efectes de la pujada dels costos alimentaris aquí són devastadors.

L'especulació alimentària és una de les causes de la gana al món. Es parla d'especulació quan es compra un producte, no per gaudir-ho, sinó amb la finalitat de vendre-ho de nou aprofitant les fluctuacions del seu preu. Això succeeix per la falta de regulació i l'absència de mecanismes d'estabilització dels costos.

En l'actualitat, el menjar ja no està subjecta a la demanda i oferta real, sinó que queda supeditada a les lleis del mercat. Es juga amb el gra com en una ruleta en la qual bancs, brokers i fons d'inversió es dediquen a pujar els preus de les matèries primeres per obtenir els beneficis esperats. Així, les poblacions més vulnerables es queden sense accés a l'alimentació.