El pitjor lloc per a ser nen

Fa a penes uns dies, UNICEF anunciava una fita: ara moren menys nens que fa dues dècades. S’ha passat de 12,5 milions de morts infantils en 1990 a 8,8 milions en 2009. Però aquesta xifra podria ser encara menor. “Evitar aquestes morts no és complicat”, subratlla UNICEF.

En comparació amb 1990, cada dia moren 10.000 nens menys. No obstant això, “és possible accelerar el progrés, fins i tot en els entorns més pobres”. Els programes de salut integrats són una de les principals apostes. Fomenten la participació de les comunitats per a abordar les causes de mortalitat: pneumònia, diarrea, trastorns en nounats, paludisme, VIH i desnutrició. “Les dues causes principals de mortalitat de menors de cinc anys són la pneumònia i la diarrea”, assegura l’agència de Nacions Unides per a la infància. La meta, insisteix, és complir l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni que pretén reduir en dues terceres parts la mortalitat dels menors de cinc anys. Aconseguir-ho en el termini previst, per a l’any 2015, exigirà “recursos específics”.

Les dades de Save the Children (STC) revelen que el 99% de les morts de nens menors de cinc anys es registren en països en desenvolupament. “En la seva majoria, per causes totalment prevenibles”, coincideix. Cada tres segons mor un nen en el món. La meitat de les defuncions es registren en sis països: l’Índia, Nigèria, República Democràtica de Congo, Etiòpia, el Pakistan i la Xina.

Entre els menors de cinc anys, la pneumònia és la principal causa de mort, per davant de la sida, la malària i el xarampió junts. Uns dos milions de nens moren cada any com a conseqüència d’aquesta malaltia, “i s’estima que un milió més mor com a conseqüència d’infeccions severes”, apunta STC. La diarrea provoca prop de dos milions de morts cada any entre nens menors de cinc anys i la malària, que està en l’origen de 800.000 morts a Àfrica subsahariana, tan sols és responsable de l’1% de les baixes al Sud-est Asiàtic.

L’impacte de la guerra en la infància és “més brutal que mai”. Les conseqüències dels conflictes són directes, a curt termini, però també afecten el desenvolupament i benestar dels petits a llarg termini. Així ho constata l’”Informe Machel” (juny de 2009), que revisa un estudi similar realitzat fa deu anys.

Entre les seves conclusions, calcula en més de 1.000 milions la xifra de nens que viuen en zones en conflicte. Uns 300 milions no han complert cinc anys. En l’informe, que està recolzat per UNICEF, es fa una crida per a avançar de manera urgent en la protecció de tots els menors afectats per conflictes. “La guerra viola els drets dels nens: el dret a viure, el dret a la unitat familiar, el dret a la salut i a l’educació, el dret a ser protegits de la violència i l’abús i el dret a rebre assistència humanitària”, adverteix.

L’Informe Michel apunta com a principals riscos: la proliferació d’armes lleugeres i de grups armats, les mines terrestres o la munició sense detonar. Els nens són reclutats com a soldats o es converteixen en víctimes de la violència sexual i dels atacs contra escoles i hospitals. “Els nens i nenes que viuen en països en conflicte són a més més propensos a deixar l’escola i a viure amenaçats per la pobresa, la malnutrició, els desplaçaments de població i les malalties” agrega.

La sensibilització de la societat en general ha permès establir “un marc legal sòlid de protecció” i normes internacionals per a prevenir el reclutament. “Els assumptes que afecten els nens es tenen cada vegada més en compte en les negociacions de pau i en els acords, igual que en les missions i mandats de pau“, reconeix UNICEF.

Els estats tenen la responsabilitat de protegir als ciutadans. “Han de maximitzar els seus esforços en el desenvolupament de legislació, polítiques i accions a favor de la infància”, recalca l’organització. Aconseguir normes internacionals sembla més difícil, per la qual cosa convé fer petits passos. Un dels més interessants passa per fomentar la participació dels nens i els joves en la construcció de la pau, així com en els programes d’ajuda, recuperació i reconstrucció, “com a part dels processos de transició i reconciliació nacional”.

Alguns menors i adolescents soldats han estat sotmesos a situacions extremes. “Han estat testimonis de l’assassinat dels seus familiars o han estat utilitzats com a instruments per a cometre atrocitats”, manté Save the Children. Uns altres han sofert maltractaments, violacions o “matrimonis” forçosos amb combatents. També se’ls ha drogat per a vèncer el temor a l’adversari o han hagut de realitzar saquejos, violacions o mutilacions a persones.

La Coalició Espanyola contra la Utilització de Nens i Nenes Soldats, secundada per Save the Children, ha demanat a les autoritats que el reclutament de menors sigui considerat una forma específica de persecució i es tingui en compte en les sol·licituds d’asil i protecció, especialment, “quan persisteix el perill de tornar a sofrir aquestes violacions dels drets humans si són retornats al seu país d’origen”.

La majoria dels països apareixen en les estadístiques. Fins i tot les regions més riques del planeta. L’informe “Pobresa infantil en Països Rics” (2005), d’UNICEF, destacava un augment de la proporció de nens pobres en 17 dels 24 països membres de l’OCDE des de 1990. Un altre estudi datat dos anys després mostrava una realitat similar.

Titulat “Un panorama del benestar infantil als països rics”, aquest informe establia un rànquing de benestar infantil en el qual Països Baixos ocupava el primer lloc (4,2 punts). Li seguien Suècia (5 punts), Dinamarca (7,2 punts), Finlàndia (7,5 punts), Espanya (8 punts), Suïssa (8,3 punts) i Noruega (8,7 punts). Els països on els nens es consideren més feliços. El segon grup estava compost per Itàlia (10 punts), Irlanda (10,2 punts), Bèlgica (10,7 punts), Alemanya (11,2 punts), el Canadà (11,8 punts), Grècia (11,8 punts) i Polònia (12,3 punts). En el tercer grup, República Txeca (12,5 punts), França (13 punts), Portugal (13,7 punts), Àustria (13,8 punts), Hongria (14,5 punts), els Estats Units (18 punts) i Regne Unit (18,2 punts). Dos dels països més potents del món són, alhora, els llocs on els nens són menys feliços.

“Holanda és el paradís de la infància”, precisa l’informe, però els nens espanyols valoren a la família que “els cuida, els acarona i els protegeix”. Després d’analitzar la vida i el benestar de nens i joves de 21 nacions del món industrialitzat, crida l’atenció que els països europeus ocupen els primers llocs. No obstant això, “tots tenen punts febles que han d’abordar”, explica l’estudi, i cap aprova amb nota les sis dimensions de benestar infantil, “encara que els Països Baixos i Suècia estan prop d’aconseguir-ho”.

El fet que Regne Unit i els Estats Units se situïn en els últims llocs evidencia, segons les conclusions de l’informe, que no existeix una correlació entre els nivells de benestar infantil i el PIB per capita. És el cas de la República Txeca, la posició general de la qual de benestar infantil és més alta que la de molts països més rics, com França, Àustria o els Estats Units.