L’informe elaborat per l’Organització Internacional del Treball (OIT), ‘L’eliminació del treball infantil està al nostre abast’, recull que el nombre real de nens treballadors a tot el món va disminuir en un 11% entre 2000 i 2004,
El nombre real de nens treballadors a tot el món va disminuir en un 11% entre 2000 i 2004i va passar de 246 a 218 milions. A més, el nombre de nens, nenes i joves de 5 a 17 anys ‘atrapats’ en un treball perillós va disminuir un 26%, fins a arribar en 2004 a 126 milions, enfront dels 171 milions de l’estimació anterior. Segons consta en l’estudi, aquest descens va ser fins i tot més pronunciat, d’un 33%, entre els treballadors més joves, de 5 a 14 anys. Després d’analitzar aquestes dades, Juan Somavia, Director General de l’OIT, subratlla que “si bé la lluita contra el treball infantil segueix sent un desafiament d’enormes proporcions, estem en el camí correcte. Podem acabar amb les seves pitjors formes en una dècada, però no hem de perdre de vista l’objectiu final d’acabar amb el treball infantil íntegrament.”
L’estudi atribueix la reducció del treball infantil a una major consciència i voluntat política, encara que també a la posada en pràctica d’una sèrie de mesures, particularment en l’àmbit de la reducció de la pobresa i l’educació massiva, les quals han donat lloc a “un moviment mundial en contra del treball infantil”. En aquest sentit cal recordar que nou de cada deu Estats membres de l’OIT, en els quals viuen gairebé el 80% dels nens del món, han ratificat ara el Conveni sobre les pitjors formes del treball infantil, 1999, mentre que quatre de cada cinc Estats membres, amb més del 60% de la població infantil mundial, han ratificat el Conveni sobre l’edat mínima, 1973.
A través del Programa Internacional per a l’Erradicació del Treball Infantil (IPEC), l’OIT ajuda a crear una capacitat nacional per afrontar el treball infantil i a proporcionar assessorament polític. A més, mitjançant l’acció directa, el Programa va arribar durant el passat decenni a uns cinc milions de nens. “Aquestes iniciatives han complert una important funció catalizadora, tant pel que fa a l’acció movilizadora com a la demostració de la forma en la qual es pot eliminar el treball infantil”, asseguren des de l’OIT.
Programa Internacional per a l’erradicació del treball (IPEC)
És el major programa del món dedicat a erradicar el treball infantil i constitueix el principal programa operatiu de l’OIT. Des de la seva creació en 1992, aquesta organització ha invertit 350 milions de dòlars, i en aquest moment la despesa anual és d’uns 50-60 milions. Fora de l’estructura tripartida de governs i organitzacions d’ocupadors i treballadors, l’IPEC col·labora amb altres institucions, entre elles empreses privades, organitzacions de base, ONG, mitjans de comunicació, parlamentaris, judicatura, universitats, grups religiosos i els nens i les seves famílies. A través de les autoritats locals i els ajuntaments, el Programa Internacional per a l’Erradicació del Treball pot arribar als nens que treballen en ‘l’economia informal’ i les PIME, que acumulen la major part de l’ocupació, així com promoure altres mecanismes perquè els nens deixin els seus treballs i acudeixin a l’escola.
En la Conferència General de l’Organització Internacional del Treball, convocada en Ginebra l’1 de juny de 1999, es va acordar:
- Considerar la necessitat d’adoptar nous instruments per a la prohibició i l’eliminació de les pitjors formes de treball infantil, principal prioritat de l’acció nacional i internacional, incloses la cooperació i l’assistència internacionals.
- Considerar que l’eliminació efectiva de les pitjors formes de treball infantil requereix una acció immediata i general que tingui en compte la importància de l’educació bàsica gratuïta i la necessitat de lliurar de totes aquestes formes de treball als nens afectats, i assegurar la seva rehabilitació i la seva inserció social al mateix temps que s’atén a les necessitats de les seves famílies
- Reconèixer que el treball infantil es deu en gran part a la pobresa, i que la solució a llarg termini radica en un creixement econòmic sostingut conduent al progrés social, en particular a la mitigació de la pobresa i a l’educació universal.
- Recordar que algunes de les pitjors formes de treball infantil són objecte d’altres instruments internacionals, en particular el Conveni sobre el treball forçós, 1930, i la Convenció suplementària de les Nacions Unides sobre l’abolició de l’esclavitud, la tracta d’esclaus i les institucions i pràctiques anàlogues a l’esclavitud, 1956.
Els seus articles:
Alguns dels articles més significatius que formen part del Conveni sobre les pitjors formes de treball infantil, 1999 són els següents:
- Article 1.- Tot Membre que ratifiqui el present Conveni haurà d’adoptar mesures immediates i eficaces per aconseguir la prohibició i l’eliminació de les pitjors formes de treball infantil amb caràcter d’urgència.
- Article 2.- El terme nen designa a tota persona menor de 18 anys.
- Article 3.- L’expressió les pitjors formes de treball infantil abasta:
- Totes les formes d’esclavitud o les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, com la venda i el tràfic de nens, la servitud per deutes i la condició de serf, i el treball forçós o obligatori, inclòs el reclutament forçós o obligatori de nens per utilitzar-los en conflictes armats.
- La utilització, el reclutament o l’oferta de nens per a la prostitució, la producció de pornografia o actuacions pornogràfices
- La utilització, el reclutament o l’oferta de nens per a la realització d’activitats il·lícites, en particular la producció i el tràfic d’estupefaents, tal com es defineixen en els tractats internacionals pertinents.
- El treball que, per la seva naturalesa o per les condicions en què es duu a terme, és probable que danyi la salut, la seguretat o la moralitat dels nens.
