Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Eliminar les desigualtats en l’atenció sanitària

El Ministeri de Sanitat i la Comunitat de Madrid financen diferents projectes per millorar la salut de la comunitat gitana i l'atenció mèdica de les persones en risc d'exclusió social

ImgImagen: Barbara Durand

La comunitat gitana que resideix al nostre país està composta per unes 65.000 persones. D’elles, segons dades de l’III Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió Social 2005-2006, més d’un 30% viuen en circumstàncies d’exclusió o risc d’exclusió social, la qual cosa es tradueix en un accés deficient a l’atenció sanitària. En altres paraules: “La població gitana té una esperança de vida menor que la de la resta de ciutadans, un menor índex de vacunació entre la població infantil, major incidència de malalties infectocontagiosas, majors taxes d’automedicació i un accés inadequat als serveis sanitaris (com l’excessiu ús dels serveis d’urgències enfront d’una ocupació molt més reduïda de la xarxa d’atenció primària)”, adverteix el Ministeri de Sanitat i Consum.

Des de 2004, la Fundació Secretariat Gitano i el Ministeri de Sanitat i Consum subscriuen convenis anuals de col·laboració que el seu objectiu és treballar conjuntament per millorar la salut i la qualitat de vida de la comunitat gitana. Aquests convenis s’emmarquen en les polítiques estatals d’igualtat, el Programa d’Acció Comunitària en l’àmbit de la salut pública de la Unió Europea 2003-2008 i les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que advoca per eliminar les desigualtats entre els grups minoritaris i la població general en l’àmbit de la salut.

Es destinaran 79.000 euros a la formació de professionals sanitaris i la publicació de dades “fiables” sobre la salut de la població gitana

Per al període 2004-2006, es van destinar més de 180.000 euros a actuacions de formació i sensibilització per a professionals sanitaris i mediadors gitanos, serveis d’assistència tècnica a entitats públiques i privades, i elaboració de documents i materials, com la Guia per a l’actuació amb la Comunitat Gitana en els Serveis Sanitaris, editada en castellà, txec, búlgar, romanès, grec, hongarès, italià, portuguès i eslovac. Es tracta d’un conjunt d’activitats que s’han convertit en un referent per a altres països de la Unió Europea com Portugal o Grècia, interessats per l’experiència espanyola, i que han animat a Sanitat a renovar el conveni, aquesta vegada, amb una inversió de 79.000 euros.

Amb la partida aprovada per 2007, es finançarà la publicació de les dades obtingudes en una recerca sobre la situació de la comunitat gitana a Espanya, en relació amb la salut i l’accés als serveis sanitaris. L’estudi ha intentat obtenir dades “fiables” per realitzar un diagnòstic de la situació de la comunitat gitana al nostre país respecte a la salut, comparar els resultats amb els corresponents a la resta de la població i establir línies d’actuació i recomanacions que s’ajustin a les necessitats d’aquest grup. A més, es continuarà amb el desenvolupament d’accions formatives i de sensibilització, que es completaran amb un curs sobre Comunitat Gitana i Salut, dirigit exclusivament a mediadors en l’àmbit sanitari.

Document d’Atenció Sanitària (DAS)

En la mateixa línia, per afavorir l’accés a l’atenció sanitària, la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid va començar a tramitar el passat mes de maig l’emissió del Document per a l’Atenció Sanitària (DAS). Aquesta iniciativa forma part del Pla contra l’Exclusió Social desenvolupat per la Comunitat i està dirigida “a aquelles persones que, independentment de la seva nacionalitat, viuen de forma habitual a la regió i es troben en una situació social desfavorida, la qual cosa els impedeix disposar de la documentació necessària perquè els sigui expedida la Targeta Individual Sanitària”, expliquen des de la Conselleria.

El DAS permet accedir a una atenció sanitària continuada i en condicions “idèntiques” a les de la resta de ciutadans i ciutadanes

Des de la seva implantació, s’han expedit més de 60 documents per accedir “a les mateixes prestacions sanitàries i en idèntiques condicions” que la resta de ciutadans i ciutadanes de la Comunitat. Només en el primer mes es van gestionar 40 acreditacions. Amb aquest sistema, s’aconsegueix prestar una atenció continuada als pacients i conèixer situacions que requereixen un control sanitari addicional i que, d’una altra forma, passarien inadvertides per al sistema públic. Els requisits que han de complir les persones titulars del DAS són:

  • Patir una malaltia que requereixi tractament o seguiment sanitari continuat i que hagi estat diagnosticada recentment per un metge del sistema sanitari públic.
  • Trobar-se en situació d’exclusió social, degudament informada per un treballador o treballadora social.
  • No disposar de la documentació necessària per tramitar la Targeta Individual Sanitària.
  • Residir de forma habitual en la Comunitat de Madrid.

D’altra banda, per a la gestió del DAS, és necessari que la sol·licitud sigui tramitada pels serveis d’urgència i altres dispositius assistencials, que estudien cada cas individualment. Si es confirma la necessitat d’una atenció continuada, es recullen les dades disponibles del pacient i comença a rebre el tractament corresponent en tots els nivells assistencials. Amb el DAS a la mà, es pot acudir a tots els hospitals i centres sanitaris de la regió, on es presta la mateixa atenció sanitària que a qualsevol altre ciutadà o ciutadana.

Compromisos dels líders mundials

El 19 de juliol es van reunir a Nova York els líders mundials de salut pertanyents a vuit organitzacions internacionals, entre elles, el Banc Mundial. En una Declaració sobre el cim conjunt, van acordar una estratègia per ajudar als països en desenvolupament en matèria de salut i “generar un sentit col·lectiu d’urgència” en la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, que persegueixen, entre altres coses, la reducció de la mortalitat infantil i la millora de la salut materna. Cada dia, prop de 28.000 nens i nenes menors de cinc anys moren per causes que, en la seva majoria, podrien prevenir-se i 1.400 dones moren per complicacions relacionades amb el part. Per això, els líders adverteixen: “Encara que s’han realitzat progressos importants en alguns països i respecte d’alguns indicadors per aconseguir tots els ODM relatius a la salut, caldrà que la comunitat internacional, en associació amb els països, acceleri i intensifiqui marcadament els seus esforços”.

A principis de 2008, els representants de les organitzacions internacionals de salut es reuniran de nou per analitzar els progressos en els compromisos que recull la Declaració. Aquests pretenen cobrir el dèficit en els serveis d’atenció sanitària en les nacions pobres, enfortir els sistemes integrats d’aquests serveis en el sector públic i crear oportunitats per a la participació del sector privat, i enfortir la gestió dels coneixements i l’aprenentatge.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions