
Més de vint anys col·laborant com a voluntària, primer en Càrites i ara en Federació Nens del Món, Eloina Linares treballa més de deu hores al dia no només en el seu despatx-resolent tràmits burocràtics- sinó en el magatzem de la seva seu en Cabezón de la Sal (Cantàbria) carregant i controlant l’enviament d’ajuda humanitària i després, en el lloc de destinació on col·labora repartint els estris donats. Com a presidenta de Federació Nens del Món, Eloina Linares ha dedicat la seva vida a lluitar pels nens i nenes malalts i desfavorits de tot el món. Linares ha conegut en els seus múltiples viatges als països de l’Est i a Llatinoamèrica la situació de milions de nens i nenes que viuen en orfenats i al carrer sense el referent familiar. “Els nens necessiten saber que formen part d’una família. El Principal problema al que s’enfronten els menors dels països més pobres és la inestabilitat familiar”, recorda. Per això entre les principals labors d’aquesta ONG està el programa d’acolliment temporal de nens malalts de radiacions nuclears. “Una gota en l’oceà”, confessa.
Les actuacions de la Federació giren entorn de dues línies complementàries: d’una banda l’acolliment a Espanya de nens procedents de països afectats per catàstrofes ecològiques o condicions extraordinàries, amb la finalitat d’afavorir la seva rehabilitació psicològica, sanitària i social. En l’actualitat els nostres esforços en aquesta línia han estat dirigits cap a nens procedents de zones afectades per radiacions a Rússia i Ucraïna.
El principal requisit que han de complir les autonomies espanyoles és l’aprovació de la família per part dels serveis socials. Els assistents socials redacten un informe on s’expressa clarament que una família compleix o no les condicions necessàries perquè un nen o nena passi una temporada en el si d’aquesta família espanyola.
Depèn molt de zones, però ara mateix tenim al voltant de 800 menors, és una xifra que sembla alta però que no ho és perquè es podrien ajudar a molts més nens malalts per les radiacions.
Des de l’any 1994 portem principalment a nens procedents de Rússia. Nens que pateixen sobretot càncer de tiroide i problemes renals, encara que també arriben nens amb molts símptomes o amb malalties ja desenvolupades. Per exemple, a Palma de Mallorca venen menors invàlids, i hi ha uns altres amb seqüeles menys greus com a dolències del cor. El que ha de quedar clar és que cap nen porta malalties contagioses.
“Ha de quedar clar que cap nen porta malalties contagioses”
No. No és necessari perquè els nens arriben a Espanya amb una monitora i una traductora que parla perfectament espanyol. Aquesta monitora és la tutora legal dels nens sota acta notarial. Com tots són nens que procedeixen d’orfenats i el país és tan gran, la competència d’aquests menors serà d’una institució o una altra en funció de les zones, que en uns casos serà del Ministeri d’Educació i en una altra del Ministeri de Serveis Socials. I aquesta monitora-tutora legal dels menors és la responsable d’informar a les famílies espanyoles sobre els problemes de salut que té el nen o la nena, l’alimentació que ha de seguir, etc. En definitiva, explica les cures que cadascun d’ells requereix. Normalment aquestes monitoras sol ser professores de l’orfenat o la pròpia directora.
No. Però de repetir l’estada amb nosaltres sí.
“Aquests menors no poden ser adoptats, però poden repetir l’estada amb nosaltres a Espanya”De fet hi ha nens que han vingut la primera vegada amb sis anys i que han repetit anualment fins que han complert els divuit anys, que és l’edat màxima per formar part d’aquest programa amb nosaltres, un programa del que estem molt orgullosos, encara que sabem que el camí és llarg i això no és més que una gota en l’oceà.
Sí, tornen als orfenats dels quals van sortir. Nosaltres els fem un seguiment i hem pogut comprovar que si un d’aquests nens és especialment intel·ligent, a partir dels divuit anys poden aconseguir una beca per estudiar una carrera. Però el normal és que vagin a pisos tutelats per l’Estat i aquí els ensenyen una professió, encara que moltíssims acaben als carrers, en la prostitució, drogues, robatoris….
Des de l’any 1993 haurem ajudat a milers i milers de nens. Cada any tenim entre 750 i 800 nens russos i deu nens procedeixen de Bolívia.
Manem ajuda humanitària a Perú, des de Lima fins a la selva, a Xile, des de Molina fins al desert d’Atacama, a Bolívia, a Guatemala i a Brasil, Equador… I enviem fonamentalment aliments, roba, calçat, material escolar, sanitari. Hem manat hospitals sencers, des del llit fins a l’equip de rajos X. L’enviament a la nostra Federació ho poden fer particulars anònims o petites empreses de roba o alimentació que tenen un estoc parat i ho aprofitem per enviar-ho a aquests països.
Ara mateix estem treballant en la creació de ludotecas i a recolzar les escoles d’aquestes zones, a tractar que tinguin material escolar, cadires, coberteries per als menjadors, etc. i sobretot enviar a cooperants a treballar allí.
Milions de nens al món necessiten comptar amb estabilitat familiar, i des del punt de vista mèdic molts nens malalts necessiten cures específiques, com els nens afectats per radiacions a Rússia i Ucraïna.
Jo crec que si tots treballem com ara sí ho aconseguirem.
“Si tots treballem com fins ara aconseguirem arribar als Objectius del Mil·lenni”Penso en tot el que hem aconseguit des que comencem fa més d’una dècada i és moltíssim. Ara, cal treballar molt dur.
A mi el que més m’impressiona i em preocupa molt és l’abandó dels nens i nenes. Fa dos anys vaig estar a Perú i vaig veure muhísimos nens al carrer, abandonats. També a Rússia hi ha milers i milers de nens en orfenats. Però és pitjor la situació dels nens que viuen al carrer, molts a Llatinoamèrica. Jo penso que els nens són el nostre futur i són ells a els qui hem d’ajudar.
Col·laborar d’una manera o una altra, ja sigui enviant roba fora de temporada, sempre que estigui en bones condicions i neta, ben rebent a nens malalts durant uns mesos….Demanem a les petites empreses que enviïn els productes que no van a vendre o les partides que hagin descartat perquè es reben amb els braços oberts en centenars de comunitats a tot el món. Es necessita des d’un lapicero a una llitera d’hospital.